Juny de 2020 – La Rutlla Natura

El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.

La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)

El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.

Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)

Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).

La llista d’ocells que es van observar és la següent:

Abellerol (Merops apiaster)
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
Ballester (Tachymarptis melba)
Bruel (Regulus ignicapillus)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Falciot negre (Apus apus)
Gafarró (Serinus serinus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga petita (Periparus ater)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Merla (Turdus merula)
Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
Oriol comú (Oriolus Oriolus)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Pardal comú (Passer domesticus)
Papamosques gris (Muscicapa striata)
Picot garser gros (Dendrocopus major)
Picot verd (Picus viridis)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Tord comú (Turdus philomelos)
Tórtora europea (Streptopelia turtur)
Tudó (Columba palumbus)

La llista de plantes observades és la següent:

Agrimonia eupatoria
Alyssum maritimum
Amaranthus retroflexus
Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
Anagallis arvensis
Andryala integrifolia
Antirrhinum majus subsp. majus (conillets)
Araujia sericifera
Arbutus unedo (arboç)
Arctium minus
Arundo donax (canya)
Asparagus acutifolius (esparreguera boscana)
Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris
Asplenium trichomanes
Avena barbata
Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
Brachypodium retusum (llistó)
Briza maxima
Calicotome spinosa (argelaga negra)
Carlina corymbosa subsp. hispanica
Catapodium rigidum subsp. rigidum
Celtis australis (lledoner)
Centaurea calcitrapa
Centaurium erythraea subsp. majus
Ceratonia siliqua (garrofer)
Cichorium intybus (xicoira)
Cirsium vulgare
Cistus albidus (estepa blanca)
Cistus monspeliensis (estepa negra)
Cistus salviifolius (estepa borrera)
Clematis flammula
Clematis vitalba
Colutea arborescens (espantallops)
Convolvulus althaeoides
Convolvulus arvensis
Coriaria myrtifolia (roldor)
Cornus sanguinea subsp. sanguinea (sanguinyol)
Corylus avellana (avellaner)
Cotoneaster [s. l.]
Cynodon dactylon
Cynoglossum creticum
Cynosurus echinatus
Dactylis glomerata
Daphne gnidium (matapoll)
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum (botja d’escombres)
Echium vulgare
Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
Erica arborea (bruc boal)
Erica multiflora (bruc d’hivern)
Eryngium campestre
Euphorbia peplus
Euphorbia serrata
Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll)
Fragaria vesca (maduixera)
Galactites tomentosa
Galium lucidum subsp. lucidum
Galium maritimum
Geranium columbinum
Geranium robertianum subsp. purpureum
Hedera helix (heura)
Helichrysum stoechas (sempreviva borda)
Hirschfeldia incana
Hordeum murinum
Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
Hypericum perforatum (pericó)
Inula viscosa (olivarda)
Juniperus oxycedrus (càdec)
Lactuca serriola
Lavandula stoechas subsp. stoechas (tomaní)
Linum trigynum
Lonicera implexa subsp. implexa (lligabosc mediterrani)
Malva sylvestris
Medicago lupulina
Melica ciliata subsp. magnolii
Oenothera rosea
Origanum vulgare (orenga)
Orobanche hederae
Oryzopsis miliacea subsp. miliacea
Oxalis corniculata
Pallenis spinosa
Parietaria officinalis (morella de paret)
Petrorhagia prolifera
Phagnalon saxatile
Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
Pinus halepensis (pi blanc)
Pinus pinea (pi pinyer)
Pistacia lentiscus (llentiscle)
Plantago lagopus
Plantago lanceolata
Plantago major subsp. major
Polypodium vulgare subsp. serrulatum
Prunella laciniata
Prunus mahaleb
Psoralea bituminosa (trèvol pudent)
Quercus coccifera (garric)
Quercus ilex subsp. ilex (alzina)
Quercus pubescens (roure martinenc)
Rhamnus alaternus (aladern)
Rosa sempervirens
Rosmarinus officinalis (romaní)
Rubia peregrina (rogeta)
Rubus canescens
Rubus ulmifolius (esbarzer)
Rumex pulcher
Ruscus aculeatus (galzeran)
Scabiosa atropurpurea
Sedum sediforme
Selaginella denticulata
Senecio pterophorus
Sherardia arvensis
Sideritis romana subsp. romana
Smilax aspera (arítjol)
Sonchus oleraceus
Sonchus tenerrimus
Sorbus domestica
Spartium junceum (ginesta)
Stachys ocymastrum
Torilis arvensis
Trifolium angustifolium
Trifolium arvense
Trifolium campestre
Trifolium pratense
Trifolium repens
Ulex parviflorus (gatosa)
Ulmus minor (om)
Urospermum dalechampii
Verbena officinalis
Viburnum tinus subsp. tinus (marfull)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.

Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Durant molts anys les caixes niu han estat vistes com una cosa emocional, ja que en el seu interior tenen cura dels nius d’algunes aus amb tendres pollets. És cert que les caixes niu assumeixen una major importància com a mitjà de protecció d’aus i altres petits mamífers, en l’època de reproducció on el seu cicle vital és més vulnerable.

Caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon per a raspinell comú (*Certhia brachydactyla*). Els raspinells tenen un gran valor en la lluita contra les plagues forestals. S’alimenten precisament de totes les larves d’aquells insectes perforadors o causants de malalties dels arbres.

Aquesta vulnerabilitat bé donada per les pressions de les nostres “modernes” formes de vida. Aquestes pressions provenen de la indústria, el desenvolupament urbà, les pràctiques agrícoles, les malalties dels nostres arbres, la pèrdua de l’hàbitat tradicional, la interferència dels interessos de l’oci humà i, tot això, ben barrejat amb la coctelera del canvi climàtic que no volem veure.

Pollet de gamarús (*Strix aluco*) a una caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon. El gamarús s’alimenta de petits rosegadors, ratpenats, peixos, granotes, serps, ocells petits i insectes grans.

Les Muntanyes del Baix són un clar exemple de l’impacte humà en el nostre entorn forestal i al nostre municipi el localitzem a la vall de Santa Bàrbara i a la Muntanya de Sant Ramon. Aquests dos espais reflecteixen l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes, que han donat lloc a una explosió espontània i natural cap al bosc mediterrani. En aquest procés, el pi blanc (Pinus halepensis) domina amb monòtona presència en l’arbrat de les nostres muntanyes.

Aquestes masses de pi blanc, tots de la mateixa edat, fa que els nostres boscos tinguin una estructura molt simplificada que provoca fragilitat d’aquests ecosistemes, que unit a l’augment de les temperatures els fan més susceptibles als atacs dels insectes. Exemples clars són: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), una plaga important en pins a la conca mediterrània, i les espècies del gènere Cerambyx, un grup de coleòpters
de la família Cerambycidae que colonitzen parts mortes o en mal estat d’espècies del gènere Quercus, fonamentalment alzines i sureres.

Família de xoriguers comuns (*Falco tinnunculus*) a una caixa niu del Parc Agrari de Sant Boi. Els xoriguers cacen en l’aire i, bàsicament, s’alimenten d’insectes i petits ocells, encara que també poden depredar ratolins.

És aquí on les caixes niu i els seus habitants esdevenen els aliats del bosc, ajudant-lo a evitar una mort lenta afavorida per la pressió de l’Homo sapiens. Les aus insectívores, pobladores de les caixes niu, no només es converteixen en controladors naturals i biològics de les plagues existents al bosc, sinó que la seva presència produeix un efecte en la cadena tròfica, aportant més interaccions en l’ecosistema, en afavorir l’arribada d’aus de presa de menor grandària i la proliferació de rapinyaires nocturnes, a un bosc oblidat.
Les caixes nius signifiquen per al bosc, el mateix que per a moltes aus i alguns micro-mamífers (ratolins, ratpenats, eriçons …), la diferència entre la supervivència d’una espècie o la pèrdua d’una àrea en particular.

Els nostres boscos no són els únics espais per a la col·locació de les caixes niu. Hi ha
multitud d’aus que viuen als nostres barris, zones enjardinades de la nostra ciutat i a la zona agrícola del Delta de Llobregat. La seva col·locació i ocupació en aquests entorns també afavoreix la nostra qualitat de vida a la ciutat (recordem que són experts consumidors d’insectes), són beneficioses controlant les plagues dels nostres jardins i àrees agrícoles.

Adult de mallerenga blava (*Cyanistes caeruleus*) protegint els seus pollets durant la visita dels naturalistes a la vall de Santa Bàrbara.

Les caixes niu són un aspecte important per a la conservació dels nostres boscos i zones naturals i, en conseqüència, per a la vida silvestre. La pròxima vegada que vegem una caixa niu, la veurem com una oportunitat per salvar els nostres boscos i els seus habitants.

Text: Rafa Bernabé i Joan Pau Sanfeliu; fotografies: Joan Pau Sanfeliu