Els sírfids: mestres de la disfressa i del vol

Episyrphus balteatus

Compte una vespa!! La majoria de nosaltres hem patit un ensurt davant la presència d’aquest temible insecte, al igual que d’altres del mateix ordre, abelles o borinots, i reaccionem instintivament per protegir-nos de la seva possible picadura, dolorosa en el millor dels casos, i molt més greu en una reacció al·lèrgica. Hi ha ocasions, però, en que les coses no són el que semblen. En el món animal hi ha molts exemples de mimetisme, per la qual, animals del tot inofensius adopten l’aparença d’animals més perillosos, com advertiment i així defensar-se dels possibles depredadors, d’això se’n diu mimetisme batesià.

Doncs bé, dins de l’ordre dels insectes Diptera, al qual hi pertanyen les mosques i mosquits, n´hi ha la família dels sírfids (Syrphidae), unes mosques que tenen la forma, el color i moltes vegades l’olor de les abelles, vespes i borinots (de l’ordre Hymenoptera), tant bé aconseguit que és molt difícil distingir-les, tant pels depredadors com per aquells als quals imiten, què inclús els toleren entre ells. Existeixen unes 6.000 espècies arreu del món, i unes 300 a la Península ibèrica, i les mides varien des d’uns pocs mil·límetres a alguns centímetres.

A dalt: Eristalis tenax. A Baix, d’esquerra a dreta: Metasyrphus corollae, Bombylius cruciatus (mascle) i Sphaerophoria scripta

Una observació més atenta, ens permetrà conèixer les diferències més característiques. Són mosques i per tant inofensives, doncs no disposen d’agulló o fibló verinós i, com aquestes, tenen els ulls més grossos i units a la part posterior del cap, sobretot els mascles. Les antenes són molt curtes o quasi inexistents. Disposen de dues ales funcionals, perquè les altres dues estan reduïdes a una mena de boletes (halteris) o balancins que li permeten mantenir l’estabilitat i canviar la direcció de vol. Una altra diferència, més difícil de veure, és a la venació de les ales, on tenen una vena, què tampoc hi ha en altres dípters, que se’n diu vena espúria.

Volucella zonaria, a l’esquerra un mascle i a la dreta una femella

Una altra peculiaritat dels sírfids és la seva extraordinària capacitat de control del vol. Hi són capaços de restar suspesos en l’aire, com si fos un helicòpter o xoriguer, i d’això fa referència la seva denominació en anglès “hoverfly”, o en castellà “moscas cernidoras”. A més, poden desplaçar-se brusca i ràpidament en totes direccions, fins i tot marxa enrere, sense haver de girar el cos. És una delícia contemplar el vol, gairebé hipnòtic, d’aquestes curioses mosques. En el meu cas, he tingut l’oportunitat de “jugar” una estona amb la Volucella zonaria mascle de la foto, un dels sírfids més grossos, i l´he tingut volant suspesa al davant del meu rostre una estona, mirant-me encuriosida i intentant atemorir-me brunzint insistentment i amb la seva amenaçant disfressa, tal és la confiança i coratge que els hi dona, doncs els mascles són molt territorials. Al veure que no aconseguia que marxés o que no representava cap perill, va desistir i es va posar a prendre el sol sobre una fulla de roure, moment que hi vaig aprofitar per fer-li fotos. Va ser un encontre molt simpàtic.

Volucella zonaria, imatges en vol

Una altra denominació comuna és mosca de les flors, i fa referència a la seva alimentació d’adult: el pol·len i nèctar de les flors. Això ens porta a dir que aquestes mosques són grans pol·linitzadores, tant importants o més com les abelles. Aquesta és una qualitat molt valuosa per els nostres sistemes agroforestals i per la vida en general. En estat larvari la seva alimentació és variada, depenent de l’espècie. Uns s’alimenten de detritus orgànics (Eristalis tenax), uns altres parasiten formigues, abelles o vespes (Volucella zonaria) i d’altres (Metasyrphus corollae, Sphaeorophoria scripta, i Episyrphus balteatus) s’alimenten de pugons. Una sola larva durant el seu desenvolupament pot arribar a menjar uns 200 pugons, tenint en compte que cada femella pot posar entre 100 i 200 ous, ens podem adonar de l’important tasca de control com agent biològic. La mosca posa els ous a prop d’una colònia de pugons, quan surt la larva aquesta els cerca i atrapa i els xucla tot el seu interior, deixant només l’exoesquelet ben sec. Fins i tot ataquen els “ramats” de pugons pasturats per les formigues, sense por que aquestes les ataquin donat que segreguen una substància química que fa que les tolerin. Per això, aquests sírfids són considerats un agent biològic de primer ordre en el control d’aquests animals tan perjudicials.

En les primeres fotos, un sírfid apropant-se i posant-se al costat d’una colònia pasturada per formigues, sense cap reacció hostil per part d’aquestes, amb la possible intenció de fer la posta dels ous. En l’altra foto, les larves de sírfid s’alimenten de pugons. També es poden veure els exoesquelets blanquinosos dels que ja s’han cruspit

En conclusió, a banda de les especials qualitats de mimetisme i vol, aquests curiosos animals amb la seva capacitat de pol·linització i de control biològic de plagues, ens aporten uns importantíssims beneficis per l’agricultura, boscos i jardins. Això comprovat, només cal que els coneixem millor, els mirem amb altres ulls i, sobretot, respectem i protegim els seus hàbitats: principalment herbassars i marges dels camps. Aprenem de la natura i obliguem-nos a preservar els espais naturals. Naturalitzem també els nostres espais urbans, preservant i creant illes de natura. El futur no serà possible sense una natura sana.

ANECDOTARI: No puc estar-me d’explicar que acostumo a veure sèries de tv, sobretot de caire històric, i durant la preparació d’aquest treball hi estava veient una titulada: The Last Kingdom (Netflix), i quina no seria la meva agradable sorpresa quan en l’episodi 3 de la temporada 2, minut 45:08, surt un “cameo” molt poètic d’un sírfid, posant-se sobre el dit de Uhtred, el personatge principal, quan es desperta al terra i aixeca la mà lentament entre les flors. Bé, això com a curiositat, per a qui pugui interessar.

Text i fotografies: Xose Santín

4 thoughts on “Els sírfids: mestres de la disfressa i del vol

  1. Si aprenguéssim de la natura (segur que ho fem en molts casos), tot aniria com cal. Hem de protegir el nostre entorn.
    Molt interessant també l’anècdota de Last Kingdom!

    M'agrada

    1. Moltes gràcies a tu pel teu interés i seguiment. Hem de tornar a apropar-nos a la Natura per assegurar el nostre futur, i la millor manera és conèixer-la i viure-la.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s