Shinrin-yoku: banys de bosc

La nostra evolució i progrés com a Homo sapiens ens ha portat a un sistema de vida actual de grans concentracions urbanes amb una gran dependència, gairebé addicció, de les anomenades “noves tecnologies”. Ens trobem reclosos en un entorn de pantalles digitals que, en qüestió de segons, ens permeten donar i obtenir qualsevol informació o realitzar, cada vegada més, moltes activitats sense que calgui la nostra presència física. Això ens duu a una paradoxa: tenim virtualment el món al nostre abast però ens allunya de la nostra pròpia essència, com una més de les criatures de la natura i, com a tals, depenent totalment de la influència de les seves lleis, oblidant-nos sovint dels perjudicis que això ens pot causar.

Shinrin-yoku, és un terme japonès què significa exactament: banyar-se en la atmosfera del bosc, va ser encunyat en 1982 per Akiyama Tomohide, director de l’Agència forestal del Japó, i es refereix a un mètode terapèutic iniciat sota influències de les seves tradicions sintoistes que atribueixen un esperit a les muntanyes, animals i plantes. Aquesta teràpia natural per millorar la salut i benestar de les persones, ja incorporada al seu Sistema Nacional de Salut, sorgeix per fer front als efectes sanitaris derivats d’una vida urbana sotmesa a nivells elevats de contaminació, disminució d’activitat física, forta dependència digital, competitivitat i estrès. D’altres països han adoptat aquest mètode curatiu i, en l’actualitat, ja està àmpliament estès arreu del món. A Estats Units, l’any 2012, M. Amos Clifford va crear la “Association of Nature and Forest Therapy – ANFT”, un dels més potents moviments del món en relació a aquesta teràpia natural.

Diversos estudis de recerca mèdica a Japó, avalats per experiments científics, han demostrat i confirmen que una passejada pel bosc produeix evidents beneficis, tant físics com psíquics. En relació a la naturalesa com a medicina, és va publicar a principis dels 80, a la revista Science [Ulrich 1.984 ], un primer estudi que confirmava els efectes beneficiosos del bosc per a la salut. I el primer estudi específic sobre els efectes del Shinrin-Yoku es va fer l’any 1.990, en Yakushima, pel grup de l’antropòleg i fisiòleg Yoshifume Miyazaki, de la Universitat de Chiba, que va a assentar les bases fisiològiques i psicològiques dels efectes beneficiosos del bosc. També el Dr. Qing Li, de l’Escola de Medicina Nipon a Tokio, va constatar d’una manera inqüestionable que disminueix l’hormona de l’estrès [cortisol]; que millora el sistema immunològic, produint un augment significatiu de la concentració en sang de cèl·lules NK [natural killer], un tipus de glòbul blanc, eficaç en la lluita contra les infeccions i el càncer i, en aquest cas, es va poder comprovar que els efectes poden arribar a durar una setmana; que augmenta el nivell d’energia i concentració, i que ajuda a reduir la tensió arterial, la depressió i l’ansietat. La Dra. Jolanda Maas, jefa de recerca de la Universitat Lliure d’Amsterdam, també ha fet estudis sobre l’anomenat Trastorn per dèficit de Naturalesa, que produeix efectes com estrès crònic, letargia, depressió, fatiga, trastorns d’atenció, etc. N’hi ha més estudis al respecte, un dels més recents de l’any 2019 a la Universitat de Michigan [USA], va confirmar empíricament la reducció del cortisol, hormona de l’estrès. A més, l’aire del bosc està ple de compostos volàtils que desprenen els arbres i les plantes [olis essencials] com: pinens, limonens, cedrols, isoprens, etc. de gran valor curatiu, i s’ha demostrat, en alguns d’ells, efectes antimicrobians i antitumorals. S’ha de dir que aquests olis essencials s’utilitzen en aromateràpia i medicina holística. Dit tot això, trobem doncs que la naturalesa ofereix un ambient curatiu ple de pau, espai i contemplació, amb uns clars beneficis saludables que afecten a tots els nivells de la persona, en la salut física, emocional i social.

A efectes pràctics, la forma establerta i més habitual al Japó de practicar el Shinrin-yoku consisteix en una visita al bosc o qualsevol entorn natural, rodejat de vegetació, això sí, lluny de la contaminació visual i auditiva, acompanyats d’un guia, que ajuda al grup a gaudir de la quietud del bosc i a captar amb els sentits cada element de la natura. No només hem de contemplar el bosc, també cal escoltar-lo [cants d’ocells, brunzir dels laboriosos insectes, fonts i salts d’aigua…], olorar-lo [ aromes de plantes, flors, arbres, terra…], tastar-lo [fruits del bosc, bolets…] i tocar-lo [escorça dels arbres, terra, roques…]. L’Àlex Gesse, deixeble de l’Amos Clifford i guia de teràpia de bosc, en una entrevista per la revista Time Out, va explicar com és una sessió de teràpia de bosc: “Caminem entre mig i un quilòmetre, com a molt, en tres hores. Donem als participants uns “convits” que són unes indicacions que ells poden adaptar a la seva forma de ser. Les dues primeres estan orientades a despertar els sentits bàsics i a desaccelerar el ritme. Les següents a despertar la pròpia intuïció, la imaginació i més. Cada persona viu una experiència diferent i al final les compartim. És cert que millora el sistema immunològic, però anem més enllà. El guia obre un espai i una sèrie d’oportunitats on puguis ser tu mateix i sentir la teva pròpia presència a la natura. Treballem fins a catorze sentits “

Val a dir que, per gaudir dels efectes benèfics de la natura es pot fer també individualment o en petits grups, sense guia, encara que per a què sigui el més terapèutic possible hauria de fer-se seguint uns requisits: caminar assossegadament una distància curta, de entre mig i un quilòmetre i de, com a molt, tres hores, respirar conscientment l’aire del bosc i exposar tots els sentits a l’ambient per on es fa el passeig. Qualsevol forma de fer-ho, sempre que sigui un lloc verd com jardins, parcs, camps, etc, aportarà, sens dubte, efectes curatius. La qualitat de l’espai verd també és molt important. La biodiversitat i varietat en el paisatge hi té un efecte més positiu. Segons diu la Dra. Jolanda Maas “no volem una massa d’àrbres i arbustos plantats, sinò un veritable bosc, amb les seves espècies de plantes i flors que atreguin a papallones, abelles i ocells, on podem sentir el pas de les estacions i que tinguin també zones obertes, com petits prats i herbassars”.

Per tot això és important restablir inexcusablement l’equilibri home-natura, pel nostre propi benestar i la viabilitat del nostre planeta. Hem de vetllar i preservar la qualitat dels espais verds, fins i tot dins les zones urbanes, amb la seva biodiversitat i varietat paisatgística. No ens hem d’oblidar d’inculcar als nostres fills l’amor, respecte i preservació del medi natural, perquè existeix el perill de que la manca o escassetat de contacte amb la natura empobreixi el seu interès i coneixements per aplicar solucions als reptes i greus problemes, que ja ens afecten, pel desequilibri antropogènic causat sobre els ecosistemes de la Terra.

Pels qui esteu interessats a tenir una experiència tradicional de bany de bosc, aquí a Catalunya es poden trobar a Internet, diversos llocs amb certificació que s’hi dediquen. També hi ha l’Associació Sèlvans que cerca i proposa la creació de boscos terapèutics.

BIBLIOGRAFIA:

  • Lavrijsen, Annette. 2018. Shinrin-yoku. Editorial Lince
  • Miyazaki, Yoshifume. 2018. Baños curativos del bosque. La terapia japonesa para promover la salud, la relajación y fortalecer el sistema inmunológico. Editorial Blume.
  • Wikipedia

Text i fotografies: Xose Santín

5 thoughts on “Shinrin-yoku: banys de bosc

  1. Al problema avui dia, es que el bosc està ple de ciclistes i de gent, que gaudeixen poc de la natura. Els caps de setmana sembla que estiguis a les Rambles.
    Molt interesant tot plegat.

    M'agrada

    1. Això és ben cert, cada cop hi ha més gent i molta més ara, amb la pandèmia, que accedeix a les muntanyes en cerca de la pau i de la salut cosa

      M'agrada

      1. que és a priori positiva, el problema és que no tothom la respecta o l’utilitza adientment. Per això, caldria reservar uns espais, o rutes terapéutiques, lliures d’activitats sportives o massives, que poguessin servir per persones que vulguin practicar els banys de bosc. Tothom té dret a gaudir de la natura, és tracta de cercar un equilibri entre els diferents interessos.

        M'agrada

  2. Molt interessant l’article.
    La vida ens està donant moltes lliçons i és claríssim que necessitem el contacte amb la natura. Cert que aquesta teràpia és pot fer pel nostre compte però no oblidem ser sempre amables i respectuosos al bosc. Seria una molt bona iniciativa crear circuits al marge dels altres esports que es poden practicar, de manera que tot fos compatible.

    M'agrada

    1. Sí, hem de trobar l’equilibri ja perquè si no el nostre futur serà gris i no verd. No malbaratem el nostre patrimoni natural.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s