Albiraments de bitons a les basses de Can Dimoni

El món de l’ornitologia ha estat de visita a les basses de Can Dimoni. El motiu és que fa uns dies, des que ha començat aquest canvi de temps, es va a començar a observar un exemplar adult de bitó (Botaurus stellaris) en una de les basses. Posteriorment, se n’han vist fins a quatre individus més.

El bitó, un dels ardeids més esquívols i més escassos d’Europa, ha fet una parada a la bassa gran de Can Dimoni. L’ardeid més protegit de tota Europa ha estat notícia pels grups de WhatsApp de molts ornitòlegs.


Bitó (Botaurus stellaris). Foto cedida per Sergio Hoces Lucena, al qual li agraïm la seva col·laboració.

El fet que cada any l’espai protegit de les basses de Can Dimoni sigui notícia no és casual. Cada any els ocells migradors, ja siguin hivernants o estivals, aprofiten aquest espai per carregar piles o bé per establir els seus nius.

Hem de recordar que les basses de Can Dimoni tenen un estatus d’espai protegit gràcies a que, en el seu dia, el Grupo Ecologista Encina, entitat ecologista de Sant Boi de Llobregat, va lluitar per la conservació d’aquest petit espai naturalitzat, per la gran importància que té per als ocells en les seves migracions. Vam començar una campanya d’informació i de sensibilització que l’any 2007 va tenir el seu fruit, quan les administracions van proposar aquest espai per integrar-lo a la Xarxa Natura 2000, com a Zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a Lloc d’interès comunitari (LIC).

Ara, en veure notícies com aquesta, ens sentim orgullosos de la feina feta.

Text: Andreu Burguera

“Els Santboians no empadronats” al Centre Excursionista de Sant Boi

Entre les activitats del Centre Excursionista de Sant Boi- Cesboi, especialment sensibilitzats amb el medi natural, es va programar el divendres passat, dia 11 de març, la projecció a Can Massallera de l’audiovisual Els Santboians no empadronats, produït per membres de la comissió de Natura de La Rutlla-Centre d’Estudis Santboians.

D’aquesta manera els assistents van poder conèixer els nostres veïns del regne vegetal i animal que viuen als barris del Riu, del Delta i de la Muntanya i la problemàtica que els afecta. Un cop acabada la projecció va tenir lloc un temps de preguntes i debat on es va copsar l’interès i inquietuds sobre aquest tema entre el públic.

Text: Xose Santín; fotografies: Baldiri Amorós i Prudencio Cerrato.

Seguiment dels picots als boscos santboians

Avui els membres la comissió de Natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians, en Joan Pau i en Rafa, han donat el tret de sortida d’una nova activitat de seguiment de la fauna santboiana. L’activitat es focalitza en el seguiment dels picots als boscos de Sant Boi. Els picots són un grup d’aus al qual pertanyen els ocells que foraden els troncs dels arbres per niar. Als boscos de Sant Boi tenim la presència de quatre de les set espècies ibèriques.

L’espècie més abundant és el picot verd (Picus viridis), fàcil d’identificar pel seu color verd dominant i per la seva sonora rialla. Després tenim el picot garser gros (Dendrocopos major), no tan comú, de color negre a l’esquena tacada de blanc, i a la part inferior predomina el color blanc. El tercer és un visitant nou, que com els dos anteriors compta amb parelles nidificants als nostres boscos, es tracta del picot garser petit (Dendrocopos minor) de color semblant al picot garser gros. El picot garser petit està considerat com a un excel·lent bioindicador de la salut dels boscos. Per finalitzar, l’últim representant dels picots és el colltort (Jynx torquilla), un estrany ocell que ve a la primavera a reproduir-se, s’assembla més a un pardal que a un picot, de fet no fa forats i ocupa els nius abandonats d’altres picots.

Des de la rutlla-Natura, volen conèixer el volum de picots que utilitzen els boscos santboians a les diferents estacions. Intentarem aconseguir aquest objectiu amb la col·locació de menjadores específiques per als picots i el seu seguiment.

Text i fotografies: Rafa Bernabé

Ciència ciutadana i biodiversitat al parc de la Torre del Sol

Ciència ciutadana? Biodiversitat? Què són aquests conceptes que des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians ens volen fer arribar a aquesta entrada del blog? Podem fer ciència ciutadana els santboians i crear biodiversitat a la vegada al Parc de la Torre del Sol? Tot és possible quan tenim la inquietud de millorar el nostre entorn natural. Ja vam parlar de la recuperació de la biodiversitat als nostres parcs a l’entrada d’aquest blog titulada “Biodiversitat als nostres parcs municipals”.

L’itinerari de descoberta dels valors naturals i culturals del Parc de la Torre del Sol ha estat la porta d’entrada d’un futur projecte per recuperar la biodiversitat d’aquest Parc, que ha d’anar de la mà dels veïns de Sant Boi i de la implicació de les autoritats municipals.

El passat diumenge 27 de febrer vam començar a fer ciència ciutadana amb un taller de caixes-niu per les aus i caixes-refugi per ratpenats, que va finalitzar amb la col·locació de totes elles al parc.

En Ferran, naturalista i col·laborador de l’activitat, ens va explicar les dificultats de les mallerengues blaves i carboneres, pit-rojos i pardals, entre altres petits ocells, que s’afanyen a la recerca de forats naturals o artificials, on poder instal·lar-se i així tirar endavant la seva prole cada primavera. La manca d’aquestes cavitats o forats als arbres fan necessària la col·locació de les caixes-niu, proporcionant així un espai de nidificació essencial per als membres de moltes espècies d’ocells.

Tot seguit vam construir una caixa-refugi per ratpenats, aquest taller el vam desenvolupar amb els coneixements que prèviament havíem adquirit del naturalista i biòleg Sergi Torné; educador ambiental amb experiència en censos d’espècies amenaçades forestals i alpines (gall fer, perdiu nival…) i voluntari actiu al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins). En Sergi Torné ha participat també de forma activa en llibres com les dues edicions de “l’Atles dels ocells hivernants i nidificants de Catalunya” i “I mammifere delle Alpi” donant assessorament científic i com il·lustrador en guies de fauna i flora de Catalunya.

Les caixes-refugi representen una alternativa molt important per a la supervivència dels ratpenats per amagar-se, emparellar-se i criar. Si no tenen refugi per passar el dia, en qualsevol època de l’any, estan condemnats a desaparèixer i a l’època de cria si les femelles no troben un refugi adequat, avorten.

Els ratpenats, en conjunt, probablement són el grup de mamífers que ofereixen un ventall més ampli de beneficis a la societat; milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones, amb el control de plagues, com dispersors de llavors i com pol·linitzadors.

Tan important com el taller de caixes-nius i refugis, és la activitat de seguiment de les caixes en diferents programes de ciència ciutadana.

Les caixes-nius pels petits ocells han estat donades d’alta al projecte “Nius”. Aquesta és una iniciativa de ciència ciutadana desenvolupada per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), destinada al seguiment de la nidificació dels ocells. El seu principal objectiu és obtenir informació sobre on, quan i com crien els ocells; és a dir, sobre la localització dels seus nius, la seva fenologia de cria i la seva biologia reproductora.

“Nius” ens ajudarà a omplir importants buits de coneixement sobre la reproducció de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya i, en especial, d’aquelles que crien més a prop nostre, per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins, o les que nien a llocs fàcilment accessibles com ara caixes-niu.

A més, donat que la reproducció dels ocells és molt sensible a les pertorbacions de l’hàbitat i als efectes del canvi climàtic, “Nius” està especialment dissenyat per conèixer com responen els nostres ocells a aquests i altres factors de canvi al llarg del temps.

La caixa-refugi per ratpenats s’ha registrat al projecte “QuiroCaixes” del “Programa de seguiment de ratpenats”, dintre de la plataforma ciutadana per l’estudi de les poblacions de quiròpters, plataforma web Ratpenats.org. Plataforma en conveni amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Generalitat de Catalunya Departament d’acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de Galanthus, entitat dedicada a l’estudi i a la divulgació del Medi Ambient.

“QuiroCaixes” és un projecte de seguiment de ratpenats a través de l’ús de caixes-refugi. Degut a la manca de boscos madurs, arbres vells i a la presència, cada cop més, d’hàbitats alterats, la disponibilitat de refugis naturals ha disminuït dràsticament.

Les caixes-niu i refugi, són una mesura compensatòria temporal, i, per tant, no s’ha de plantejar com una mesura definitiva ni substitutòria dels refugis naturals, s’ha de treballar des de les diferents administracions i col·lectius de la nostra societat per revertir l’obsessiva destrucció del nostre patrimoni natural.

La participació en els projectes citats està oberta a qualsevol persona, amb o sense experiència prèvia i que estigui interessada a formar part d’un projecte de seguiment a llarg termini. Des de la Comissió de Natura del Centre d’estudis Santboians ja estem participant, i obrim la porta als lectors d’aquest blog a col·laborar amb nosaltres. Us esperem!!!

Text: Rafa Bernabé