Cens d’ocells aquàtics hivernants a la Vall Baixa del riu Llobregat

Aquest passat dissabte, 21 de gener, el Ferran Arenas, el Xose Santín i un servidor vam realitzar el cens d’ocells aquàtics hivernants a la Vall Baixa del riu Llobregat.

Any rere any d’ençà que vam començar l’any 2008, un grup d’aficionats i experts en ornitologia ens ajuntem per fer el cens de tots els ocells aquàtics que fan servir el nostre riu per passar l’hivern. El cens es fa des d’Olesa de Montserrat fins al terme de l’Hospitalet, just abans que el riu entri en els Espais Naturals del Delta de Llobregat. Nosaltres fem el cens en el tram comprés des de Sant Boi de Llobregat a Cornellà, en tot el marge dret del riu. Tot aquest esforç ens serveix per anar controlant les poblacions dels ocells. Els resultats s’envien al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya.

Hem comptabilitzat 40 espècies diferents d’ocells però només 743 individus

Per realitzar aquest cens hem d’estar preparats en la zona de treball abans de la sortida de sol. Comencem el comptatge quan s’aixeca l’alba i s’acaba a les 12 del migdia. En el nostre cas, no només s’han comptabilitzat tots el ocells aquàtics sinó que s’han censat tots els ocells.

El cens d’aquest any ha estat molt fluix. Segueix la contínua tendència a la baixa dels darrers anys. Tenim dades suficients per a demostrar que estem patint una pèrdua important de biodiversitat en el nostre riu. Sabem de sobra que quan un ecosistema desapareix costa molt recuperar-lo, sabem de sobra que tot està connectat i que no fer res a la llarga ens sortirà molt més car. Ja s’ha anat comentant any rere any, les gràfiques demostren que la manca de gestió ambiental d’un ecosistema com el del riu està provocant la desaparició d’ocells aquàtics.

Ara que totes les administracions estan demanant subvencions amb l’excusa de ser més sostenibles, ara que totes estan fent les seves memòries per poder optar a les subvencions que la Comunitat Europea dóna als estats membres per garantir la supervivència dels espais naturals, ara fóra un bon moment per crear una figura de protecció del riu, en tot el seu recorregut, per garantir la gestió i la protecció dels seus ecosistemes.

Text i fotografia: Andreu Burguera Vera.

Redescoberta de la ruta de Pedra Seca de Sant Boi

El passat diumenge, 4 de desembre, l’Associació de Voluntaris Forestals organitzaren una excursió matinal amb el títol “Redescoberta de la ruta de Pedra Seca de Sant Boi“. En aquesta sortida ens van presentar un itinerari que ens apropa a la història rural i agroforestal del Sant Boi de principis de segle XIX, quan la vinya i els fruiterars de muntanya eren el motor de l’economia del nostre poble.

La sortida va estar liderada per la Marta i en Miqui, membres de l’Associació de Voluntaris Forestals, i per Josep Maria Cervelló, geòleg i membre de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. A la sortida vam assistir unes vint-i-cinc persones que vàrem gaudir de les explicacions que ens van oferir durant tot el recorregut. Ens van explicar tot el peculiar procés de rehabilitació de les diferents construccions de pedra seca que hi ha a les nostres muntanyes, com ara cabanes de pastor, corrals, murs, etc, també ens vam explicar els problemes de vandalisme que pateixen, etc.

Durant el recorregut els membres de la comissió de natura de la Rutlla van fer algunes explicacions dels diferents estudis i projectes que estan desenvolupant sobre la fauna i la flora del Montbaig. Una de les explicacions més interessants va ser sobre la necessitat d’assegurar punts d’aigua a la muntanya per facilitar que la fauna pugui beure i, en el cas particular dels amfibis, que puguin fer les seves postes per garantir la seva supervivència.

A la sortida ens van acompanyar alguns membres del grup Mountain Waste Collection que van recollir tota la brossa que es van trobar durant el recorregut. Aquesta feina voluntària de neteja del nostre entorn natural la fan regularment i gràcies a aquesta iniciativa podem gaudir d’unes muntanyes en millors condicions.

Hem de remarcar que per a la comissió de natura de la Rutlla ha estat un plaer haver participat en aquesta activitat i volem agrair l’esforç que l’Associació de Voluntaris Forestals ha fet per rehabilitat aquest recorregut i, com no, la feina que fan habitualment: mantenir i vigilar el nostre entorn forestal. Des del Centre d’Estudis Santboians ens agradaria molt poder donar continuïtat a aquesta col·laboració.

Text: Andreu Burguera; fotos: Xose Santín.

IV Jornades d’Investigació Santboiana

El passat dissabte dia 29 d’octubre, es van celebrar les IV^es Jornades d’Investigació Santboiana, en el Casal La Gralla de Casablanca, organitzades per la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians.

Amb la celebració d’aquest esdeveniment ha quedat clar la consolidació del Centre d’Estudis Santboians com a entitat dedicada a donar a conèixer i a protegir el nostre patrimoni santboià.

En aquestes jornades es van presentar un total de 12 treballs, que anaven des de temes relacionats amb la natura fins a temes arquitectònics, biogràfics, socials, etc.

La comissió de natura de la Rutlla va presentar dues ponències. La primera comunicació va ser a càrrec de Rafael Bernabé i de Valentí González, els quals van tenir l’honor d’arrencar les jornades amb la presentació del treball titulat La biodiversitat del parc de la Torre del Sol, treball encarregat pel Museu de Sant Boi de Llobregat i on també vam participar Xose Santín i jo mateix. Durant els 15 minuts de temps que ha durat la presentació el Rafael i el Valentí ens han fet cinc cèntims dels tresors que amaga el parc de la Torre del Sol i han fet una exposició de la llista de millores que creiem necessàries al parc per a millorar la seva biodiversitat.

Dos moments diferents durant la comunicació sobre el parc de la Torre del Sol

La segona comunicació ha estat a càrrec del botànic de la comissió de natura, Valentí Gonzàlez, que ens ha parlat de l’estudi que ha fet sobre el paisatge de la vall del Llor. Durant el temps de la comunicació ens ha explicat les principals unitats de vegetació que ha trobat en aquest paratge tan emblemàtic de la vila santboiana.

Durant la segona ponència que va presentar la comissió de natura de la Rutlla

Des d’aquest blog vull felicitar als organitzadors i a tots els ponents de les IV^es Jornades d’Investigació Santboiana pel seu esforç en l’estudi del patrimoni santboià i, especialment, a tots els que participem d’una forma activa i altruista en la comissió de natura de la Rutlla. Us encoratgem a continuar a seguir treballant en la protecció i divulgació del nostre patrimoni natural.

Text: Andreu Burguera; fotos: Maria Rosa Romero

Dia del Tòtil al jaciment arqueològic de la Torre de Benviure

El passat dissabte 30 d’abril la comissió de natura de la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians organitzà el Dia del Tòtil coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Conservació i Protecció dels Amfibis i Rèptils.

Aquests animals, sobretot els amfibis, viuen a les nostres muntanyes i estan patint molt per la falta de punts d’aigua on viure i criar. En aquesta activitat, oberta al públic general, s’ha inaugurat una petita bassa dissenyada i construïda pels membres de la comissió de natura de la Rutlla que ajudarà a la supervivència d’aquests animals. En aquesta jornada s’ha comptat amb la participació d’en Gerard Carbonell, expert i membre de la Societat Catalana d’Herpetologia, qui va fer una xerrada sobre les diferents espècies d’amfibis i rèptils que podem trobar a Catalunya, la seva morfologia i el seu estat de conservació i protecció.

Aprofitant l’avinentesa, alguns membres de la Rutlla Natura van explicar al públic assistent les diferents activitats i actuacions que estan duent a terme en l’àmbit de l’estudi, conservació i divulgació del nostre patrimoni natural.

Seguidament, a la nova bassa ubicada dins del recinte de la Torre Benviure, es va procedir a l’alliberament d’una trentena de capgrossos d’algunes de les espècies d’amfibis que podem trobar al nostre municipi: tòtil, gripau corredor, gripau comú i granota verda. Aquest transcendental moment va ser protagonitzat sobretot pels infants assistents qui van deixar anar curosament els nous habitants a la bassa.

Tot i que la celebració girava en torn als amfibis, i molt especialment al tòtil, els assistents també van poder contemplar i gaudir d’un jardí d’orquídies, amb espècies del nostre municipi, ubicat prop de la bassa i que és un altre dels projectes de la Rutlla Natura, envers la protecció d’aquestes extraordinàries, delicades i amenaçades plantes.

La participació d’una trentena de persones, que van venir a gaudir de les activitats de la jornada i de la inauguració oficial de la bassa per a amfibis, ha estat tot un èxit i fa tenir molta esperança i ànims per continuar la tasca als qui estimem i treballem pel coneixement, divulgació i protecció de la nostra mare natura.

És d’agrair a totes les persones assistents el seu manifest interès i també al Museu de Sant Boi per cedir-nos un lloc en aquest històric i interessant espai, per la realització de projectes que considerem de molta importància per a l’equilibri de la biodiversitat i d’un futur viable per a la nostra pròpia espècie.

TOTS PLEGATS FEM NATURA!

Text: Andreu Burguera i Xose Santín; fotografies: Andreu Burguera, Mireia Mendoza i Xose Santín.

Albiraments de bitons a les basses de Can Dimoni

El món de l’ornitologia ha estat de visita a les basses de Can Dimoni. El motiu és que fa uns dies, des que ha començat aquest canvi de temps, es va a començar a observar un exemplar adult de bitó (Botaurus stellaris) en una de les basses. Posteriorment, se n’han vist fins a quatre individus més.

El bitó, un dels ardeids més esquívols i més escassos d’Europa, ha fet una parada a la bassa gran de Can Dimoni. L’ardeid més protegit de tota Europa ha estat notícia pels grups de WhatsApp de molts ornitòlegs.

Bitó (Botaurus stellaris). Foto cedida per Sergio Hoces Lucena, al qual li agraïm la seva col·laboració.

El fet que cada any l’espai protegit de les basses de Can Dimoni sigui notícia no és casual. Cada any els ocells migradors, ja siguin hivernants o estivals, aprofiten aquest espai per carregar piles o bé per establir els seus nius.

Hem de recordar que les basses de Can Dimoni tenen un estatus d’espai protegit gràcies a que, en el seu dia, el Grupo Ecologista Encina, entitat ecologista de Sant Boi de Llobregat, va lluitar per la conservació d’aquest petit espai naturalitzat, per la gran importància que té per als ocells en les seves migracions. Vam començar una campanya d’informació i de sensibilització que l’any 2007 va tenir el seu fruit, quan les administracions van proposar aquest espai per integrar-lo a la Xarxa Natura 2000, com a Zona d’especial protecció per les aus (ZEPA) i com a Lloc d’interès comunitari (LIC).

Ara, en veure notícies com aquesta, ens sentim orgullosos de la feina feta.

Text: Andreu Burguera

El riu es mor!!

Cap de les administracions que gestionen aquest ecosistema està fent res per evitar-ho!!

L’any 2008 un grup d’ornitòlegs del Baix Llobregat, preocupats per la manca de gestió i de control d’un ecosistema com és el riu Llobregat, ens vàrem ajuntar per difondre qui són els veritables habitants del riu. Vàrem decidir fer dos cops a l’any un cens per veure la tendència de les poblacions dels ocells, sobretot aquàtics, que fan servir el riu com zona d’hivernada i de cria a la primavera. Aquest control es fa des del terme municipal d’Olesa de Montserrat fins al de l’Hospitalet del Llobregat.

Un any darrere l’altre, hem anat controlant i constatant que, per desgràcia, el riu s’ha convertit en una via de servei per diferents infraestructures i per on pot passar tota mena de productes perillosos, fet que contrasta amb la generalitzada moda que fan gairebé tots els municipis amb l’eslògan «El RIU ÉS VIU».

Any rere any hem anat constatant que, lluny d’aquest eslògan, cada temporada el riu va perdent habitants. Les poblacions d’ocells, com els ànecs o els limícoles, van reduint les seves poblacions progressivament i aquest any les dades, malauradament, ens han tornat a donar la raó. EL RIU ES MOR!!

Hi ha unes quantes raons que fan entendre aquesta tendència, bona part de la qual prové dels diners del tren de l’alta velocitat. Per compensar els danys ocasionats a causa de la seva construcció, es van repartir diners a tots el municipis afectats pel pas del tren i els governs municipals van aprofitar per obrir el riu a la gent sense cap control. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també va ficar la ma i, lluny de gestionar el riu com un únic ecosistema natural, ha eliminat les lleres amb vegetació i les ha canviat per esculleres de roca que dificulten que els ocells aquàtics trobin un espai tranquil on poder descansar i fer el seu niu.

Cal que els que gestionen el riu: municipis, ACA i Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, tinguin les ganes suficients de retornar al riu el que és del riu.

És del tot necessari crear una figura jurídica per protegir el nostre riu Llobregat!!

Resum dels censos d’ocells hivernats dels darrers 12 anys

Taula de l’evolució dels anàtids al riu Llobregat

Taula de l’evolució dels ràl·lids al riu Llobregat

Taula de l’evolució dels limícoles al riu Llobregat

Text: Andreu Burguera

Canvi de torn

Per fi ha arribat la tardor i han baixat les temperatures. Aquest simple i previsible canvi d’estació ha fet que, com cada any, milers d’ocells que van arribar durant la primavera passada des del continent africà fins a les seves zones de nidificació, canviïn el torn i tornin a les seves zones d’hivernada africanes.

Han deixat aquests territoris per a que, altres ocells vinguts del nord Europeu, puguin descansar i recuperar forces perquè en les seves zones del continent euro-asiàtic, on van néixer, les condicions climàtiques i la manca d’aliment els obliga a viatjar a zones més temperades com el nostre municipi.

Ja no escoltarem fins a la propera primavera al rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), però tornarem a escoltar el «plin-plin» del pinsà europeu (Fringilla coelebs) o també el “titillejar” de les titelles (Anthus pratensis), que com el seu nom científic indica són ocells que viuen als prats oberts. També notareu un increment de la població del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) o del tord comú (Turdus philomelos).

Fringíl·lids com els gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis) i amb sort els lluers (Spinus spinus) ompliran els nostres barris no adscrits amb els seus cants i els podrem observar com s’alimenten de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) o de l’olivarda (Dittrichia viscosa). Petits estols de cogullada vulgar (Galerida cristata) s’aixecaran dels nostres peus quan intentem passar per un dels pocs camps llaurats que encara queden al nostre entorn natural més proper.

Una part important dels objectius que tenim a la comissió Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians és fomentar el coneixement de tots aquests aspectes del nostre patrimoni natural, per intentar que els nostres conciutadans s’estimin i donin el valor que es mereix.

La preservació del nostre patrimoni natural és, sens dubte, una de les funcions que més ens han d’encoratjar. Us animo a continuar fent aquesta tasca.

Text i fotografies: Andreu Burguera

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera