Celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient

Durant el cap de setmana passat i amb motiu de la celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient, alguns membres de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians han participat i organitzat algunes activitats que s’han dut a terme en Sant Boi de Llobregat.

El dissabte 5 de juny, coincidint amb el dia internacional del Medi Ambient, va tenir lloc una trobada de voluntàries i voluntaris, organitzada i encapçalada per la Jéssica San Nicolás i la Laura Parrado, de l’associació Mountain Waste Collection, per realitzar una recollida de residus i d’escombraries, llençats per persones incíviques i amb nul·la consciència natural, en la zona de la riera de Can Soler i camps que envolten el Barri Ciutat Cooperativa- Molí Nou del nostre municipi.

D’aquesta manera, ens vam aplegar una quarantena llarga de persones, amb una clara majoria de gent jove i bastants infants, cosa que obre una porta d’esperança al futur, més net i més verd, i ja, sense oblidar les corresponents mesures sanitàries per la Covid, vam rebre les indicacions de les organitzadores, després de les quals, amb moltes ganes i convenientment equipats, amb guants i grans bosses d’escombraries, vam anar per feina.

El resultat va ser un volum considerable de plàstics, més de 10 bosses grans, una d’elles de vidres, i moltes més que es van buidar als contenidors selectius propers. També restes de tota mena: paraigües, petits electrodomèstics, mobles, un cotxet de bebè, etc.

Aquests residus van ser retirats pels serveis municipals de l’Ajuntament. S’ha de dir que potser no hi havia més perquè tenim la sort de comptar amb persones com les ja esmentades “Jessi” i Laura, què amb la seva associació, sense ànim de lucre, estan força conscienciades i dediquen molt del seu temps fent voluntàriament tasques de neteja i control de qualsevol alteració perjudicial que es produeixi i aprofiten qualsevol oportunitat per conscienciar la gent i sobretot el jovent amb xerrades informals vers el respecte a la natura. Agraïm docs el seu esforç i la bona organització de l’activitat, i també l’esforç i el comportament impecable dels assistents d’aquest magnífic dia verd.

…………………

Al dia següent, durant el matí del diumenge, la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians va organitzar un taller de determinació d’arbres silvestres amb una aplicació digital per a mòbils i tauletes.

Aquest taller es va celebrar a la vall del Llor i va comptar amb la presència de vuit persones que van introduir-se en el món de la determinació botànica.

El taller va estar dirigit per Valentí González, membre de la comissió de Natura del CES, el qual va fer una petita introducció sobre la sistemàtica i la nomenclatura botànica i sobre el funcionament de l’aplicació digital.

Al llarg del taller es van poder determinar fins un total d’onze arbres diferents que viuen en la vall del Llor, un dels espais naturals més importants de Sant Boi de Llobregat. Els arbres que vam estudiar són els següents: el pi blanc (Pinus halepensis), el server (Sorbus domestica), el roure martinenc (Quercus pubescens), l’alzina, (Quercus ilex), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’om (Ulmus minor), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el lledoner (Celtis australis), l’avellaner (Corylus avellana), l’arç blanc (Crataegus monogyna) i el sanguinyol (Cornus sanguinea).

L’aplicació mòbil que vam fer servir en aquest taller es diu Arbolapp i es pot descarregar gratuïtament al Play Store.

Textos: Valentí González i Xose Santín; fotografies: Xose Santín.

Sortida de recerca per la vall del Llor

El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.

La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)

El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.

Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)

Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).

La llista d’ocells que es van observar és la següent:

  1. Abellerol (Merops apiaster)
  2. Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
  3. Ballester (Tachymarptis melba)
  4. Bruel (Regulus ignicapillus)
  5. Cadernera (Carduelis carduelis)
  6. Esparver vulgar (Accipiter nisus)
  7. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  8. Falciot negre (Apus apus)
  9. Gafarró (Serinus serinus)
  10. Gaig (Garrulus glandarius)
  11. Gratapalles (Emberiza cirlus)
  12. Mallerenga carbonera (Parus major)
  13. Mallerenga petita (Periparus ater)
  14. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
  15. Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
  16. Merla (Turdus merula)
  17. Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
  18. Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  19. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  20. Oriol comú (Oriolus Oriolus)
  21. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
  22. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  23. Pardal comú (Passer domesticus)
  24. Papamosques gris (Muscicapa striata)
  25. Picot garser gros (Dendrocopus major)
  26. Picot verd (Picus viridis)
  27. Pit-roig (Erithacus rubecula)
  28. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  29. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  30. Tord comú (Turdus philomelos)
  31. Tórtora europea (Streptopelia turtur)
  32. Tudó (Columba palumbus)

La llista de plantes observades és la següent:

  1. Agrimonia eupatoria
  2. Alyssum maritimum
  3. Amaranthus retroflexus
  4. Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
  5. Anagallis arvensis
  6. Andryala integrifolia
  7. Antirrhinum majus subsp. majus (conillets)
  8. Araujia sericifera
  9. Arbutus unedo (arboç)
  10. Arctium minus
  11. Arundo donax (canya)
  12. Asparagus acutifolius (esparreguera boscana)
  13. Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris
  14. Asplenium trichomanes
  15. Avena barbata
  16. Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
  17. Brachypodium retusum (llistó)
  18. Briza maxima
  19. Calicotome spinosa (argelaga negra)
  20. Carlina corymbosa subsp. hispanica
  21. Catapodium rigidum subsp. rigidum
  22. Celtis australis (lledoner)
  23. Centaurea calcitrapa
  24. Centaurium erythraea subsp. majus
  25. Ceratonia siliqua (garrofer)
  26. Cichorium intybus (xicoira)
  27. Cirsium vulgare
  28. Cistus albidus (estepa blanca)
  29. Cistus monspeliensis (estepa negra)
  30. Cistus salviifolius (estepa borrera)
  31. Clematis flammula
  32. Clematis vitalba
  33. Colutea arborescens (espantallops)
  34. Convolvulus althaeoides
  35. Convolvulus arvensis
  36. Coriaria myrtifolia (roldor)
  37. Cornus sanguinea subsp. sanguinea (sanguinyol)
  38. Corylus avellana (avellaner)
  39. Cotoneaster [s. l.]
  40. Cynodon dactylon
  41. Cynoglossum creticum
  42. Cynosurus echinatus
  43. Dactylis glomerata
  44. Daphne gnidium (matapoll)
  45. Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum (botja d’escombres)
  46. Echium vulgare
  47. Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
  48. Erica arborea (bruc boal)
  49. Erica multiflora (bruc d’hivern)
  50. Eryngium campestre
  51. Euphorbia peplus
  52. Euphorbia serrata
  53. Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll)
  54. Fragaria vesca (maduixera)
  55. Galactites tomentosa
  56. Galium lucidum subsp. lucidum
  57. Galium maritimum
  58. Geranium columbinum
  59. Geranium robertianum subsp. purpureum
  60. Hedera helix (heura)
  61. Helichrysum stoechas (sempreviva borda)
  62. Hirschfeldia incana
  63. Hordeum murinum
  64. Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
  65. Hypericum perforatum (pericó)
  66. Inula viscosa (olivarda)
  67. Juniperus oxycedrus (càdec)
  68. Lactuca serriola
  69. Lavandula stoechas subsp. stoechas (tomaní)
  70. Linum trigynum
  71. Lonicera implexa subsp. implexa (lligabosc mediterrani)
  72. Malva sylvestris
  73. Medicago lupulina
  74. Melica ciliata subsp. magnolii
  75. Oenothera rosea
  76. Origanum vulgare (orenga)
  77. Orobanche hederae
  78. Oryzopsis miliacea subsp. miliacea
  79. Oxalis corniculata
  80. Pallenis spinosa
  81. Parietaria officinalis (morella de paret)
  82. Petrorhagia prolifera
  83. Phagnalon saxatile
  84. Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
  85. Pinus halepensis (pi blanc)
  86. Pinus pinea (pi pinyer)
  87. Pistacia lentiscus (llentiscle)
  88. Plantago lagopus
  89. Plantago lanceolata
  90. Plantago major subsp. major
  91. Polypodium vulgare subsp. serrulatum
  92. Prunella laciniata
  93. Prunus mahaleb
  94. Psoralea bituminosa (trèvol pudent)
  95. Quercus coccifera (garric)
  96. Quercus ilex subsp. ilex (alzina)
  97. Quercus pubescens (roure martinenc)
  98. Rhamnus alaternus (aladern)
  99. Rosa sempervirens
  100. Rosmarinus officinalis (romaní)
  101. Rubia peregrina (rogeta)
  102. Rubus canescens
  103. Rubus ulmifolius (esbarzer)
  104. Rumex pulcher
  105. Ruscus aculeatus (galzeran)
  106. Scabiosa atropurpurea
  107. Sedum sediforme
  108. Selaginella denticulata
  109. Senecio pterophorus
  110. Sherardia arvensis
  111. Sideritis romana subsp. romana
  112. Smilax aspera (arítjol)
  113. Sonchus oleraceus
  114. Sonchus tenerrimus
  115. Sorbus domestica
  116. Spartium junceum (ginesta)
  117. Stachys ocymastrum
  118. Torilis arvensis
  119. Trifolium angustifolium
  120. Trifolium arvense
  121. Trifolium campestre
  122. Trifolium pratense
  123. Trifolium repens
  124. Ulex parviflorus (gatosa)
  125. Ulmus minor (om)
  126. Urospermum dalechampii
  127. Verbena officinalis
  128. Viburnum tinus subsp. tinus (marfull)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.

Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Les aranyes del delta del Llobregat

El món de les aranyes és un món desconegut, encara per descobrir en molts territoris del nostre país. L’any 2015 es va publicar un estudi desenvolupat al delta del Llobregat entre els anys 2011 i 2013.

Aquest treball està signat per José Antonio Barrientos, professor jubilat de l’Àrea de Zoologia del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per Diego Fernández, entomòleg pratenc del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’article es va publicar al núm 27 de la Revista Ibérica de Aracnología.

Hem de recordar que les aranyes no són insectes, com pensa la gran majoria de la gent. Pertanyen a la classe dels aràcnids com, per exemple, els escorpins, els àcars i les paparres. Els insectes són una altra classe diferent d’artròpodes.

El que més destaca de l’article és el desconeixement que sobre el tema de les aranyes havia en un territori tan estudiat en altres aspectes de les ciències naturals com és el delta del Llobregat. Fins a la publicació, les citacions més properes al Delta es referien a 5 espècies en el municipi de Castelldefels, però sense precisar si es tractaven de citacions deltaiques o no.

En aquest estudi s‘esmenten 92 espècies diferents d’aranyes. De les quals, 16 no havien estat citades encara a la província de Barcelona, altres 17 són primera citació a Catalunya i dues són novetats per a la fauna ibero-balear. A més, es comenta la relació d’aquestes espècies amb els diferents hàbitats deltaics.

Inexplicablement, aquestes dades no estan recollides a la publicació Els sistemes naturals del delta del Llobregat, obra que recull tot el que se sap referit al món de les ciències naturals d’aquesta zona natural i publicada l’any 2018.

Sigui com sigui, la informació d’aquest treball és extraordinàriament útil perquè completa un buit de coneixement i revaloritza un espai tan amenaçat com és el delta del Llobregat. L’estudi continua i en un temps tindrem noves dades.

Aranya del gènere Philodromus

Text: Valentí González; fotografia: Andreu Burguera