Caixes nius de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians

Avui, 20 de novembre, els naturalistes de la Rutlla Natura: Andreu, Ferran, Joan Pau i jo mateix hem col·locat caixes-nius per a mallerengues a la muntanya de Sant Ramon amb un doble objectiu: com refugi i espai de reproducció per les aus i “tanques publicitàries” de l’entitat.

Com ja hem comentat en una altra ocasió, la col·locació de caixes nius a la muntanya de Sant Ramon és una de les activitats que portem a terme des de ja fa deu anys. La necessitat de la presència d’aquestes caixes-nius afavoreix la presència de les petites aus insectívores que mantenen la població d’insectes sota control, evitant així la proliferació d’insectes xilòfags que poden convertir-se en plagues que deterioren el bosc. Així mateix, aquests petits ocells insectívors formen part de la dieta de les rapinyaires del bosc (astor, esparver i gamarús) que ocupen els espais de bosc més conservats (amb substrat arbustiu i arbres sans) i amb la presència de petites aus que conformen el seu aliment.

La col·locació de les caixes-nius s’ha desenvolupat a la pista d’accés a l’ermita de Sant Ramon. La nostra presència ha despertat la curiositat dels passejants que no s’han resistit a preguntar-nos per la funció de les caixes-nius i el nostre interès per la seva col·locació. Aquestes inquietuds, precisament, són el motiu d’aquestes caixes-niu com a “tanques publicitàries” que porten el logos de la nostra entitat “Centre d’Estudis Santboians – La Rutlla”. Ens ha sorprès que encara una part de la població no coneix la funció de les caixes-nius i ens ha servit per difondre l’activitat des de la nostra entitat.

Una vegada hem finalitzat l’activitat, les caixes-nius han quedat visualment accessibles des de la pista d’accés a l’ermita de Sant Ramon i preparades per afavorir els seus objectius: la biodiversitat al bosc i, no menys important, la sensibilització i conscienciació ambiental. Volem que aquestes caixes-nius siguin un ressort pels passejants que potencií l’interès per la natura, com poden participar-hi i treballar en els projectes de millora de la biodiversitat al nostre municipi.

Abans de finalitzar, voldríem agrair al “fuster de la natura”, Joan Pau Sant Feliu, pel seu treball en la realització de les caixes nius que desinteressadament facilita a l’entitat i garanteix la reproducció de mallerengues, xoriguers, òlibes, gamarús, algú esquirol i eriçons que hi troben refugi.

Text: Rafa Bernabé

Seguiment dels picots als boscos santboians

Avui els membres la comissió de Natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians, en Joan Pau i en Rafa, han donat el tret de sortida d’una nova activitat de seguiment de la fauna santboiana. L’activitat es focalitza en el seguiment dels picots als boscos de Sant Boi. Els picots són un grup d’aus al qual pertanyen els ocells que foraden els troncs dels arbres per niar. Als boscos de Sant Boi tenim la presència de quatre de les set espècies ibèriques.

L’espècie més abundant és el picot verd (Picus viridis), fàcil d’identificar pel seu color verd dominant i per la seva sonora rialla. Després tenim el picot garser gros (Dendrocopos major), no tan comú, de color negre a l’esquena tacada de blanc, i a la part inferior predomina el color blanc. El tercer és un visitant nou, que com els dos anteriors compta amb parelles nidificants als nostres boscos, es tracta del picot garser petit (Dendrocopos minor) de color semblant al picot garser gros. El picot garser petit està considerat com a un excel·lent bioindicador de la salut dels boscos. Per finalitzar, l’últim representant dels picots és el colltort (Jynx torquilla), un estrany ocell que ve a la primavera a reproduir-se, s’assembla més a un pardal que a un picot, de fet no fa forats i ocupa els nius abandonats d’altres picots.

Des de la rutlla-Natura, volen conèixer el volum de picots que utilitzen els boscos santboians a les diferents estacions. Intentarem aconseguir aquest objectiu amb la col·locació de menjadores específiques per als picots i el seu seguiment.

Text i fotografies: Rafa Bernabé

Ciència ciutadana i biodiversitat al parc de la Torre del Sol

Ciència ciutadana? Biodiversitat? Què són aquests conceptes que des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians ens volen fer arribar a aquesta entrada del blog? Podem fer ciència ciutadana els santboians i crear biodiversitat a la vegada al Parc de la Torre del Sol? Tot és possible quan tenim la inquietud de millorar el nostre entorn natural. Ja vam parlar de la recuperació de la biodiversitat als nostres parcs a l’entrada d’aquest blog titulada “Biodiversitat als nostres parcs municipals”.

L’itinerari de descoberta dels valors naturals i culturals del Parc de la Torre del Sol ha estat la porta d’entrada d’un futur projecte per recuperar la biodiversitat d’aquest Parc, que ha d’anar de la mà dels veïns de Sant Boi i de la implicació de les autoritats municipals.

El passat diumenge 27 de febrer vam començar a fer ciència ciutadana amb un taller de caixes-niu per les aus i caixes-refugi per ratpenats, que va finalitzar amb la col·locació de totes elles al parc.

En Ferran, naturalista i col·laborador de l’activitat, ens va explicar les dificultats de les mallerengues blaves i carboneres, pit-rojos i pardals, entre altres petits ocells, que s’afanyen a la recerca de forats naturals o artificials, on poder instal·lar-se i així tirar endavant la seva prole cada primavera. La manca d’aquestes cavitats o forats als arbres fan necessària la col·locació de les caixes-niu, proporcionant així un espai de nidificació essencial per als membres de moltes espècies d’ocells.

Tot seguit vam construir una caixa-refugi per ratpenats, aquest taller el vam desenvolupar amb els coneixements que prèviament havíem adquirit del naturalista i biòleg Sergi Torné; educador ambiental amb experiència en censos d’espècies amenaçades forestals i alpines (gall fer, perdiu nival…) i voluntari actiu al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins). En Sergi Torné ha participat també de forma activa en llibres com les dues edicions de “l’Atles dels ocells hivernants i nidificants de Catalunya” i “I mammifere delle Alpi” donant assessorament científic i com il·lustrador en guies de fauna i flora de Catalunya.

Les caixes-refugi representen una alternativa molt important per a la supervivència dels ratpenats per amagar-se, emparellar-se i criar. Si no tenen refugi per passar el dia, en qualsevol època de l’any, estan condemnats a desaparèixer i a l’època de cria si les femelles no troben un refugi adequat, avorten.

Els ratpenats, en conjunt, probablement són el grup de mamífers que ofereixen un ventall més ampli de beneficis a la societat; milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones, amb el control de plagues, com dispersors de llavors i com pol·linitzadors.

Tan important com el taller de caixes-nius i refugis, és la activitat de seguiment de les caixes en diferents programes de ciència ciutadana.

Les caixes-nius pels petits ocells han estat donades d’alta al projecte “Nius”. Aquesta és una iniciativa de ciència ciutadana desenvolupada per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), destinada al seguiment de la nidificació dels ocells. El seu principal objectiu és obtenir informació sobre on, quan i com crien els ocells; és a dir, sobre la localització dels seus nius, la seva fenologia de cria i la seva biologia reproductora.

“Nius” ens ajudarà a omplir importants buits de coneixement sobre la reproducció de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya i, en especial, d’aquelles que crien més a prop nostre, per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins, o les que nien a llocs fàcilment accessibles com ara caixes-niu.

A més, donat que la reproducció dels ocells és molt sensible a les pertorbacions de l’hàbitat i als efectes del canvi climàtic, “Nius” està especialment dissenyat per conèixer com responen els nostres ocells a aquests i altres factors de canvi al llarg del temps.

La caixa-refugi per ratpenats s’ha registrat al projecte “QuiroCaixes” del “Programa de seguiment de ratpenats”, dintre de la plataforma ciutadana per l’estudi de les poblacions de quiròpters, plataforma web Ratpenats.org. Plataforma en conveni amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Generalitat de Catalunya Departament d’acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de Galanthus, entitat dedicada a l’estudi i a la divulgació del Medi Ambient.

“QuiroCaixes” és un projecte de seguiment de ratpenats a través de l’ús de caixes-refugi. Degut a la manca de boscos madurs, arbres vells i a la presència, cada cop més, d’hàbitats alterats, la disponibilitat de refugis naturals ha disminuït dràsticament.

Les caixes-niu i refugi, són una mesura compensatòria temporal, i, per tant, no s’ha de plantejar com una mesura definitiva ni substitutòria dels refugis naturals, s’ha de treballar des de les diferents administracions i col·lectius de la nostra societat per revertir l’obsessiva destrucció del nostre patrimoni natural.

La participació en els projectes citats està oberta a qualsevol persona, amb o sense experiència prèvia i que estigui interessada a formar part d’un projecte de seguiment a llarg termini. Des de la Comissió de Natura del Centre d’estudis Santboians ja estem participant, i obrim la porta als lectors d’aquest blog a col·laborar amb nosaltres. Us esperem!!!

Text: Rafa Bernabé

Biodiversitat al nostres parcs municipals

Els seguidors del blog de la rutlla-Natura ja sou coneixedors de les activitats que estem desenvolupant a algunes de les instal·lacions municipals, com són: Can Torrents, com a refugi d’algunes espècies d’orquídies amenaçades per la urbanització de diferents espais verds de la nostra ciutat, i la Torre de Benviure, amb la construcció d’una bassa-refugi per a amfibis i reservori d’aigua per a la fauna.

Ara, a la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians, ens arriba la sol·licitud, per part del Museu de Sant Boi i de la Unitat d’Inclusió i Cohesió Social del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu i Benito Menni, de col·laborar en el projecte Hermes 2022, d’Accessibilitat Universal del Patrimoni, que vol fer una aproximació del Parc de la Torre del Sol al col·lectiu del complex assistencial en salut mental. Encàrrec pel qual estem molt agraïts i ens dóna un nou impuls per fer arribar la natura als ciutadans de Sant Boi, un dels nostres objectius.

La col·laboració en el projecte Hermes 2022 consistirà en la creació d’un itinerari de descoberta dels valors naturals i culturals del Parc de la Torre del Sol. D’aquesta manera, afrontem un nou repte que inclou una altra instal·lació municipal. La recollida de dades per desenvolupar l’itinerari ens servirà per difondre els valors actuals del parc i afavorir la biodiversitat del Parc de la Torre del Sol.

En un món cada vegada més urbanitzat es fa imprescindible fer tornar la natura als nuclis urbans, “pensa globalment, actua localment” diu un lema tradicional del moviment ecologista. Els projectes que portem a terme als parcs de la nostra ciutat volen ser una petita aportació a la creació d’espais per a la biodiversitat i fer un crit de la urgent necessitat d’un canvi a un nou model de relació entre la natura i la ciutat.

Al Parc de la Torre del Sol, i lligades a l’itinerari de descoberta, hem obert les següents línies de treball: descoberta històrica del parc, inventari de la flora i de la fauna (en un primer pas d’aus i insectes) i instal·lació de menjadores per a les aus, caixes-nius per a les aus insectívores i caixes-refugi per als ratpenats.

També ens hem proposat una sèrie d’actuacions al parc que hauríem de coordinar amb els responsables municipals. Una d’elles és estimular la biodiversitat amb la recuperació d’uns parterres, ara sense ús, amb la colonització espontània de la vegetació i la col·locació d’estructures com a hàbitat d’insectes, petits rèptils i micromamífers. Una segona és crear una colònia de ratpenats en una de les edificacions del parc. Finalitzaríem aquestes primeres actuacions amb un punt d’aigua que serveixi com abeurador dels animals del parc. També pensem que fóra interessant dissenyar un itinerari botànic per donar a conèixer la rica flora autòctona i al·lòctona que viu al parc.

No conservarem el trencalòs, ni el gall fer, ni possiblement cap de les 37 espècies de plantes que estan en perill crític d’extinció a Catalunya, però el seu futur pot passar perquè entre tots aconseguim una societat que es preocupi per la conservació dels pardals, les orenetes i els ratpenats de la nostra ciutat.

Aprofitem les línies d’aquest blog per enviar a la governança de la nostra ciutat un avís sobre la necessitat d’afrontar la pèrdua de la biodiversitat des de l’àmbit local i els demanen la transversalitat dels valors naturals i culturals en el disseny, la planificació i la gestió de la ciutat.

Text: Rafa Bernabé

Recàrrega d’aigua a la bassa del camí de Pedra Seca, al Montbaig (i II)

Com ja va comentar en Xose en l’anterior escrit del blog, una de les accions que portem des de la Comissió de Natura és la creació, conservació i millora de petites basses per a amfibis i la resta de vertebrats que fan ús d’elles en diferents fases de la seva biologia.

Per què basses pels amfibis? Són molts els estudis que ens arriben dels científics què conclouen amb l’extinció global dels amfibis. Actualment, els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçats del planeta. Moltes de les causes del seu declivi són ben conegudes (destrucció i fragmentació de l’hàbitat, espècies introduïdes, sobreexplotació, contaminants químics, malalties, canvi climàtic, entre d’altres). Però el seu coneixement no està permetent que les organitzacions que tenen responsabilitat en la seva salvaguarda, treballin per frenar la seva extinció, almenys, per mantenir els punts d’aigua amb nivells mínims per afavorir a tots els vertebrats.

Per aquesta raó és imprescindible prendre mesures per afavorir un canvi en aquesta tendència i no podem donar l’esquena als amfibis que sobreviuen a la Muntanya de Sant Ramon. El granet de sorra que aportem des del Centre d’Estudis Santboians és treballar per mantenir el nivell mínim de la bassa del Camí de Pedra Seca, ja que d’altres temporals ja han desaparegut.

Aquest matí de diumenge, hem tornat a fer una nova aportació d’aigua amb garrafes des de la font de Golbes pel baix nivell de la bassa. Aquesta mateixa tarda ens confirmen que l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF Sant Boi) ha fet aportacions d’aigua a la bassa arribant als nivells màxims.

Un dia després de la recàrrega d’aigua, ja es poden observar alguns tòtils (Alytes obstetricans) que se n’aprofiten de les noves condicions de la bassa

Després de la bona notícia de la implicació dels ADF tan sols ens resta continuar vigilant el nivell de la Bassa de Pedra Seca i que aquesta sensibilitat municipal doni lloc a un projecte de recuperació dels hàbitats dels nostres amfibis a la Muntanya de Sant Ramon. Des del Centre d’Estudis Santboians i la seva comissió de Natura tenen la mà estesa.

Text: Rafa Bernabé; fotografies: Xose Santín

Les caixes niu i la vida al bosc

Durant molts anys les caixes niu han estat vistes com una cosa emocional, ja que en el seu interior tenen cura dels nius d’algunes aus amb tendres pollets. És cert que les caixes niu assumeixen una major importància com a mitjà de protecció d’aus i altres petits mamífers, en l’època de reproducció on el seu cicle vital és més vulnerable.

Caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon per a raspinell comú (Certhia brachydactyla). Els raspinells tenen un gran valor en la lluita contra les plagues forestals. S’alimenten precisament de totes les larves d’aquells insectes perforadors o causants de malalties dels arbres.

Aquesta vulnerabilitat bé donada per les pressions de les nostres “modernes” formes de vida. Aquestes pressions provenen de la indústria, el desenvolupament urbà, les pràctiques agrícoles, les malalties dels nostres arbres, la pèrdua de l’hàbitat tradicional, la interferència dels interessos de l’oci humà i, tot això, ben barrejat amb la coctelera del canvi climàtic que no volem veure.

Pollet de gamarús (Strix aluco) a una caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon. El gamarús s’alimenta de petits rosegadors, ratpenats, peixos, granotes, serps, ocells petits i insectes grans.

Les Muntanyes del Baix són un clar exemple de l’impacte humà en el nostre entorn forestal i al nostre municipi el localitzem a la vall de Santa Bàrbara i a la Muntanya de Sant Ramon. Aquests dos espais reflecteixen l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes, que han donat lloc a una explosió espontània i natural cap al bosc mediterrani. En aquest procés, el pi blanc (Pinus halepensis) domina amb monòtona presència en l’arbrat de les nostres muntanyes.

Aquestes masses de pi blanc, tots de la mateixa edat, fa que els nostres boscos tinguin una estructura molt simplificada que provoca fragilitat d’aquests ecosistemes, que unit a l’augment de les temperatures els fan més susceptibles als atacs dels insectes. Exemples clars són: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), una plaga important en pins a la conca mediterrània, i les espècies del gènere Cerambyx, un grup de coleòpters
de la família Cerambycidae que colonitzen parts mortes o en mal estat d’espècies del gènere Quercus, fonamentalment alzines i sureres.

Família de xoriguers comuns (Falco tinnunculus) a una caixa niu del Parc Agrari de Sant Boi. Els xoriguers cacen en l’aire i, bàsicament, s’alimenten d’insectes i petits ocells, encara que també poden depredar ratolins.

És aquí on les caixes niu i els seus habitants esdevenen els aliats del bosc, ajudant-lo a evitar una mort lenta afavorida per la pressió de l’Homo sapiens. Les aus insectívores, pobladores de les caixes niu, no només es converteixen en controladors naturals i biològics de les plagues existents al bosc, sinó que la seva presència produeix un efecte en la cadena tròfica, aportant més interaccions en l’ecosistema, en afavorir l’arribada d’aus de presa de menor grandària i la proliferació de rapinyaires nocturnes, a un bosc oblidat.
Les caixes nius signifiquen per al bosc, el mateix que per a moltes aus i alguns micro-mamífers (ratolins, ratpenats, eriçons …), la diferència entre la supervivència d’una espècie o la pèrdua d’una àrea en particular.

Els nostres boscos no són els únics espais per a la col·locació de les caixes niu. Hi ha
multitud d’aus que viuen als nostres barris, zones enjardinades de la nostra ciutat i a la zona agrícola del Delta de Llobregat. La seva col·locació i ocupació en aquests entorns també afavoreix la nostra qualitat de vida a la ciutat (recordem que són experts consumidors d’insectes), són beneficioses controlant les plagues dels nostres jardins i àrees agrícoles.

Adult de mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) protegint els seus pollets durant la visita dels naturalistes a la vall de Santa Bàrbara.

Les caixes niu són un aspecte important per a la conservació dels nostres boscos i zones naturals i, en conseqüència, per a la vida silvestre. La pròxima vegada que vegem una caixa niu, la veurem com una oportunitat per salvar els nostres boscos i els seus habitants.

Text: Rafa Bernabé i Joan Pau Sanfeliu; fotografies: Joan Pau Sanfeliu