Reunió extraordinària de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians

Aquest diumenge alguns dels membres de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians s’han reunit amb la presidenta de l’entitat per comentar les línies de treball que la comissió desenvoluparà durant l’any 2021.

La reunió ha tingut lloc al recinte de la Torre de Benviure, d’aquesta manera la reunió s’ha pogut celebrar mantenint una distància suficient de seguretat entre els participants.

La torre de Benviure és una torre de defensa que fou construïda en el s. X

Prèviament a la reunió, es va fer un petit recorregut per la riera de Can Pinyol perquè un dels objectius de la trobada era buscar llocs adequats per a la construcció d’una bassa que permeti la cria d’amfibis.

La riera de Can Pinyol és una de les rieres que baixen del Montbaig

Una vegada seleccionats alguns llocs adients, es va celebrar la reunió en les grades del recinte de la torre de Benviure.

Durant la reunió, celebrada a les grades del recinte de la Torre de Benviure

Com a anècdota interessant dir que, mirant l’interior d’un pou que hi ha prop de la torre de Benviure, hem trobat una bona població d’una falguera que fins avui no havia estat localitzada per aquest sector. Es tracta de la falzia o folguerola (Adiantum capillus-veneris).

La falzia es trobava a les parets de l’interior del pou, on troba la humitat necessària per viure

Text: Valentí González; fotos: Xose Santín

Segones Jornades d’Investigació Santboiana

El passat 21 de novembre es van celebrar les segones Jornades d’Investigació Santboiana, organitzades per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. En aquesta ocasió i a causa de la pandèmia Covid-19 no es van poder fer de forma presencial i es van haver de celebrar telemàticament. Aquest fet va provocar la reorganització de l’estructura de l’esdeveniment.

Aquest any es van presentar 14 treballs de recerca relacionats amb el patrimoni santboià. Amb aquestes ponències es van crear 3 taules de debat: una sobre el segle XIX, una altra sobre el segle XX i una tercera sobre la natura.

Prèviament al dia 21, tots els ponents van presentar un vídeo en el que exposaven el seu treball. Aquests vídeos van estar penjats en el canal de You Tube del Centre d’Estudis Santboians i, així, podien ser visualitzats pels interessats. D’aquesta manera, els assistents a les taules de debat ja tenien la informació de cada ponència i podien exposar les seves preguntes o les seves aportacions al tema.

L’acte va començar amb la intervenció de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, que remarcaren la importància de la celebració d’aquest esdeveniment, tot i les dificultats que ha provocat la situació sanitària que estem vivint. Posteriorment, van començar les taules de debat. La primera dedicada a les ponències relacionades amb el segle XIX, que va ser moderada per Andrea López; la segona taula de debat amb les ponències relacionades amb el patrimoni natural, moderada per Valentí González, i la darrera dedicada als treballs relacionats amb el segle XX, moderada en aquesta ocasió per Mireia Mendoza. L’assistència mitjana a cada debat va ser d’unes 25-30 persones.

Pel que fa a la taula de debat sobre el patrimoni natural, es van comentar les 4 ponències següents:

Cens de mussol comú (Athene noctua) a la plana deltaica el Llobregat per Nat Argullós

Orquídies al terme municipal de Sant Boi de Llobregat per Andreu Burguera

Les petites aus de la muntanya de Sant Ramon viuen en caixes!! per Joan Pau Sanfeliu i Rafa Bernabé

Les mines d’aigua al Bori i la vall de can Carreres. L’aprofitament dels aqüífers de muntanya a Sant Boi de Llobregat per Josep Maria Cervelló.

La cloenda va estar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, que va valorar molt positivament el resultat final de l’esdeveniment i va manifestar el propòsit de celebrar, d’aquí un any, les terceres jornades. També va anunciar la publicació, en format paper, del llibre de les actes de les primeres Jornades d’Investigació Santboiana, que es van celebrar fa un any a la Gralla.

Text i fotografies: Valentí González

Els pteridòfits del Montbaig-Montpedrós

Els pteridòfits (del grec pterido, falguera, i phyto, planta) és un grup de plantes vasculars, la gran majoria terrestres, molt particular. Són plantes que tenen teixits conductors, que fan veritables arrels, tiges i fulles, i que es reprodueixen per espores. Aquesta última particularitat els diferencia dels espermatòfits (del grec sperma, llavor, i phyto, planta), l’altre gran grup de plantes vasculars, que fan flors i llavors per reproduir-se.

Els pteridòfits acostumen a viure en ambients humits per això, en les nostres contrades, els trobem en les obagues, als sots i a la vora de les rieres i torrents.

A l’espai natural del Montbaig-Montpedrós hi tenim una petita representació d’aquest curiós i desconegut grup de plantes:

Les cues de cavall o equisets

Cua de cavall gran (Equisetum telmateia)

Aquesta planta presenta tiges articulades i buides per dins. Les fulles, molt nombroses, es disposen fent verticils amb un beina gran i dentada a cada nus. Fa una espiga gran, de 3-5 cm o més. Està àmpliament distribuïda a la meitat nord litoral de Catalunya. És típica de les alberedes i es troba als fondals dels torrents.

Les falgueres típiques

Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris)

Presenta unes fulles molt dividides amb el limbe ovato-triangular i amb el pecíol negrós. Està àmpliament distribuïda per tot el litoral català. Es fa a les escletxes de les roques i és típica dels alzinars.

Falzia roja (Aspleniun trichomanes)

Té unes fulles dividides només una vegada, amb el limbe estret i allargat i amb el pecíol i el raquis negrós. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Dauradella (Ceterach officinarum)

Les fulles de la dauradella són allargades i estan dividies en segments, a més estan cobertes parcialment d’esquames i pèls. El pecíol és molt curt. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Polipodi (Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

Les fulles del polipodi són grans, tenen un pecíol llarg i només estan dividides una vegada en segments allargats. Fan un limbe triangular que s’atenua sobtadament a l’àpex. La seva distribució a Catalunya es concentra, principalment, a la zona litoral. Viu a les roques ombrejades.

Falguera aquilina (Pteridium aquilium)

La falguera aquilina és una planta gran i robusta, amb les fulles triangulars, llargament peciolades i molt dividides en segments allargats i estrets. La seva distribució a Catalunya ocupa les comarques litorals, les més plujoses de la meitat nord i la zona pirinenca. Viu als ambients humits del fons de les rieres i en les bardisses.

Els licòfits

Selaginel·la (Selaginella denticulata)

La selaginel·la és el pteridòfit més rar que tenim a l’espai natural del Montbaig-Montpedrós. És una planta reptant amb una estructura bifurcada i amb unes fulles petites distribuïdes en rengles. L’aspecte general de la selaginel·la és el d’una molsa. Durant l’època de sequera, les fulles agafen una tonalitat vermellosa. És molt rara i només s’ha trobat a la zona litoral del nord del Catalunya. Viu en ambients ombrejats i humits, sobre els talussos i les roques.

Si voleu conèixer més coses del món dels pteridòfits podeu clicar aquí

Text i fotografies: Valentí González (totes les imatges estan fetes en diferents llocs de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós)

Plantació d’orquídies a Can Torrents

Com a continuació amb l’activitat del diumenge passat, els exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis) recollits al paratge de la riera de la Bòbila han estat plantats aquesta tarda als jardins de Can Torrents.

Aquest projecte, que es desenvolupa des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians en col·laboració amb el museu de Sant Boi, es va iniciar a començaments d’aquest any, abans del confinament, amb una primera plantada de diferents espècies d’orquídies recollides en espais naturals de la nostra vila afectats per projectes urbanístics.

L’objectiu d’aquesta experiència és salvar alguns exemplars de les diferents espècies que es veuran afectades amb aquests projectes i alhora tenir un lloc, en aquest cas els jardins de Can Torrents, com a espai de conservació d’aquestes plantes tan singulars i per desenvolupar, en un futur, diferents projectes pedagògics per donar a conèixer el món de les orquídies.

Text i fotografies: Valentí González

Sortida de treball de la Rutlla natura

Aquest diumenge alguns integrants de la comissió de natura del Centre d’Estudis Santboians han fet una sortida de treball al paratge de la riera de la Bòbila. Com ja sabeu aquest espai està afectat per un projecte urbanístic que, en el cas de desenvolupar-se, el malmetrà definitivament.

Moment de la retirada de la caixa niu de gamarús [Fotos: Xose Santín]

La sortida ha consistit en la retirada d’una caixa niu de gamarús (Strix aluco), la qual més endavant es canviarà el seu emplaçament, i en la recollida d’alguns exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), que es tornaran a plantar en els jardins de Can Torrents.

Dos moments durant la recollida dels exemplars d’orquídia de tardor
[foto esquerra: Xose Santín, foto dreta: Valentí González]

Un exemplar d’orquídia de tardor al test i un detall d’aquesta espectacular planta
[fotos: Valentí González]

El sector de la Bòbila és un espai natural que conté fins a vuit espècies diferents d’orquídies que estan amenaçades per una possible futura urbanització del paratge. Des del Centre d’Estudis Santboians, en col·laboració amb el museu de Sant Boi, s’està duent a terme aquest projecte, encara en la seva fase inicial, de recollida i trasplantament d’exemplars d’orquídies en un lloc on la seva conservació està assegurada.

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín