Celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient

Durant el cap de setmana passat i amb motiu de la celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient, alguns membres de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians han participat i organitzat algunes activitats que s’han dut a terme en Sant Boi de Llobregat.

El dissabte 5 de juny, coincidint amb el dia internacional del Medi Ambient, va tenir lloc una trobada de voluntàries i voluntaris, organitzada i encapçalada per la Jéssica San Nicolás i la Laura Parrado, de l’associació Mountain Waste Collection, per realitzar una recollida de residus i d’escombraries, llençats per persones incíviques i amb nul·la consciència natural, en la zona de la riera de Can Soler i camps que envolten el Barri Ciutat Cooperativa- Molí Nou del nostre municipi.

D’aquesta manera, ens vam aplegar una quarantena llarga de persones, amb una clara majoria de gent jove i bastants infants, cosa que obre una porta d’esperança al futur, més net i més verd, i ja, sense oblidar les corresponents mesures sanitàries per la Covid, vam rebre les indicacions de les organitzadores, després de les quals, amb moltes ganes i convenientment equipats, amb guants i grans bosses d’escombraries, vam anar per feina.

El resultat va ser un volum considerable de plàstics, més de 10 bosses grans, una d’elles de vidres, i moltes més que es van buidar als contenidors selectius propers. També restes de tota mena: paraigües, petits electrodomèstics, mobles, un cotxet de bebè, etc.

Aquests residus van ser retirats pels serveis municipals de l’Ajuntament. S’ha de dir que potser no hi havia més perquè tenim la sort de comptar amb persones com les ja esmentades “Jessi” i Laura, què amb la seva associació, sense ànim de lucre, estan força conscienciades i dediquen molt del seu temps fent voluntàriament tasques de neteja i control de qualsevol alteració perjudicial que es produeixi i aprofiten qualsevol oportunitat per conscienciar la gent i sobretot el jovent amb xerrades informals vers el respecte a la natura. Agraïm docs el seu esforç i la bona organització de l’activitat, i també l’esforç i el comportament impecable dels assistents d’aquest magnífic dia verd.

…………………

Al dia següent, durant el matí del diumenge, la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians va organitzar un taller de determinació d’arbres silvestres amb una aplicació digital per a mòbils i tauletes.

Aquest taller es va celebrar a la vall del Llor i va comptar amb la presència de vuit persones que van introduir-se en el món de la determinació botànica.

El taller va estar dirigit per Valentí González, membre de la comissió de Natura del CES, el qual va fer una petita introducció sobre la sistemàtica i la nomenclatura botànica i sobre el funcionament de l’aplicació digital.

Al llarg del taller es van poder determinar fins un total d’onze arbres diferents que viuen en la vall del Llor, un dels espais naturals més importants de Sant Boi de Llobregat. Els arbres que vam estudiar són els següents: el pi blanc (Pinus halepensis), el server (Sorbus domestica), el roure martinenc (Quercus pubescens), l’alzina, (Quercus ilex), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’om (Ulmus minor), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el lledoner (Celtis australis), l’avellaner (Corylus avellana), l’arç blanc (Crataegus monogyna) i el sanguinyol (Cornus sanguinea).

L’aplicació mòbil que vam fer servir en aquest taller es diu Arbolapp i es pot descarregar gratuïtament al Play Store.

Textos: Valentí González i Xose Santín; fotografies: Xose Santín.

El riu es mor!!

Cap de les administracions que gestionen aquest ecosistema està fent res per evitar-ho!!

L’any 2008 un grup d’ornitòlegs del Baix Llobregat, preocupats per la manca de gestió i de control d’un ecosistema com és el riu Llobregat, ens vàrem ajuntar per difondre qui són els veritables habitants del riu. Vàrem decidir fer dos cops a l’any un cens per veure la tendència de les poblacions dels ocells, sobretot aquàtics, que fan servir el riu com zona d’hivernada i de cria a la primavera. Aquest control es fa des del terme municipal d’Olesa de Montserrat fins al de l’Hospitalet del Llobregat.

Un any darrere l’altre, hem anat controlant i constatant que, per desgràcia, el riu s’ha convertit en una via de servei per diferents infraestructures i per on pot passar tota mena de productes perillosos, fet que contrasta amb la generalitzada moda que fan gairebé tots els municipis amb l’eslògan «El RIU ÉS VIU».

Any rere any hem anat constatant que, lluny d’aquest eslògan, cada temporada el riu va perdent habitants. Les poblacions d’ocells, com els ànecs o els limícoles, van reduint les seves poblacions progressivament i aquest any les dades, malauradament, ens han tornat a donar la raó. EL RIU ES MOR!!

Hi ha unes quantes raons que fan entendre aquesta tendència, bona part de la qual prové dels diners del tren de l’alta velocitat. Per compensar els danys ocasionats a causa de la seva construcció, es van repartir diners a tots el municipis afectats pel pas del tren i els governs municipals van aprofitar per obrir el riu a la gent sense cap control. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també va ficar la ma i, lluny de gestionar el riu com un únic ecosistema natural, ha eliminat les lleres amb vegetació i les ha canviat per esculleres de roca que dificulten que els ocells aquàtics trobin un espai tranquil on poder descansar i fer el seu niu.

Cal que els que gestionen el riu: municipis, ACA i Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, tinguin les ganes suficients de retornar al riu el que és del riu.

És del tot necessari crear una figura jurídica per protegir el nostre riu Llobregat!!

Resum dels censos d’ocells hivernats dels darrers 12 anys

Taula de l’evolució dels anàtids al riu Llobregat

Taula de l’evolució dels ràl·lids al riu Llobregat

Taula de l’evolució dels limícoles al riu Llobregat

Text: Andreu Burguera

Tercera sortida de recol·lecció d’orquídies

Seguint amb el nostre projecte de creació d’un espai de conservació d’orquídies, amb l’objectiu principal de preservar i divulgar les diferents espècies que es poden trobar en les zones, encara verdes, del nostre municipi, un grup de companys de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians, hem fet una tercera sortida de recol·lecció d’exemplars.

Dos moments durant la recollida de les orquídies

Concretament s’han recollit 8 exemplars, entre Ophrys sp., Anacamptis pyramidalis i Barlia robertiana, de diferents llocs on pateixen especial vulnerabilitat per causa, principalment, de la pressió humana i dels seus interessos, sovint en conflicte amb el medi natural i la seva biodiversitat, sense tenir en compte la importància que això té per al nostre futur com a espècie. Principalment, s’estan recollint exemplars de la zona de la riera de la Bòbila, espai molt ric en orquídies i en perill de ser totalment transformat.

Durant la plantació a l’espai habilitat de Can Torrents i un detall d’un dels exemplars recollits a la riera de la Bòbila en el seu nou lloc

Posteriorment, i després de comprovar amb satisfacció l’èxit de les dues fases anteriors, vam procedir a la replantació en el lloc destinat dels exemplars recollits, un espai cedit del jardí dins les dependències de Can Torrents-Museu Municipal, entitat interessada des d’un principi en el projecte, a qui estem molt agraïts pel seu recolzament i col·laboració.

Text i fotos: Xose Santín

Recàrrega d’aigua a la bassa del camí de Pedra Seca, al Montbaig (i II)

Com ja va comentar en Xose en l’anterior escrit del blog, una de les accions que portem des de la Comissió de Natura és la creació, conservació i millora de petites basses per a amfibis i la resta de vertebrats que fan ús d’elles en diferents fases de la seva biologia.

Per què basses pels amfibis? Són molts els estudis que ens arriben dels científics què conclouen amb l’extinció global dels amfibis. Actualment, els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçats del planeta. Moltes de les causes del seu declivi són ben conegudes (destrucció i fragmentació de l’hàbitat, espècies introduïdes, sobreexplotació, contaminants químics, malalties, canvi climàtic, entre d’altres). Però el seu coneixement no està permetent que les organitzacions que tenen responsabilitat en la seva salvaguarda, treballin per frenar la seva extinció, almenys, per mantenir els punts d’aigua amb nivells mínims per afavorir a tots els vertebrats.

Per aquesta raó és imprescindible prendre mesures per afavorir un canvi en aquesta tendència i no podem donar l’esquena als amfibis que sobreviuen a la Muntanya de Sant Ramon. El granet de sorra que aportem des del Centre d’Estudis Santboians és treballar per mantenir el nivell mínim de la bassa del Camí de Pedra Seca, ja que d’altres temporals ja han desaparegut.

Aquest matí de diumenge, hem tornat a fer una nova aportació d’aigua amb garrafes des de la font de Golbes pel baix nivell de la bassa. Aquesta mateixa tarda ens confirmen que l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF Sant Boi) ha fet aportacions d’aigua a la bassa arribant als nivells màxims.

Un dia després de la recàrrega d’aigua, ja es poden observar alguns tòtils (Alytes obstetricans) que se n’aprofiten de les noves condicions de la bassa

Després de la bona notícia de la implicació dels ADF tan sols ens resta continuar vigilant el nivell de la Bassa de Pedra Seca i que aquesta sensibilitat municipal doni lloc a un projecte de recuperació dels hàbitats dels nostres amfibis a la Muntanya de Sant Ramon. Des del Centre d’Estudis Santboians i la seva comissió de Natura tenen la mà estesa.

Text: Rafa Bernabé; fotografies: Xose Santín

Recàrrega d’aigua a la bassa del camí de Pedra Seca, al Montbaig

Aquest diumenge matí alguns membres del Centre d’Estudis Santboians, preocupats pel baix nivell d’aigua que presentava la bassa situada a la vora del camí de Pedra Seca, ja observat dies abans, hem decidit fer una trobada per aportar uns 300 litres d’aigua, amb garrafes, des de la propera font de Golbes.

Dos moments durant la recollida d’aigua en garrafes en la font de Golbes

Aquesta bassa és un punt molt important d’abeuratge de molts animals del bosc, així com un lloc de cria d’amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans). Dies abans, quan encara hi havia cert nivell d’aigua, vam procedir a la retirada de capgrossos que hi quedaven vius i que aquest matí vam alliberar al dipòsit tancat de la font de Golbes.

Els capgrossos rescatats de la bassa es van alliberar al dipòsit tancat de la font de Golbes

Posteriorment a aquesta acció, hem demanat ajuda al grup dels ADF per garantir que aquesta petita bassa no es torni a assecar.

Diferents moments de l’aportació d’aigua a la bassa

És important que vetllem pel nostre patrimoni natural i què prenem consciència de que el nostre futur és inviable sense un equilibri amb la natura. Perquè tots nosaltres també som natura.

Text i fotografies: Xose Santín

Biodiversitat a tocar de la ciutat: una colònia d’abellerols s’ha instal·lat a la riera de la Bòbila.

Una de les causes més importants de la pèrdua de biodiversitat al nostre planeta és la destrucció contínua d’hàbitats on la fauna salvatge pugui viure, alimentar-se i reproduir-se.

Sempre han existit espècies que s’han adaptat en millor o pitjor mesura als canvis generats per la humanitat. Però, malauradament, n’hi ha moltes més que s’han vist afectades molt negativament per la pèrdua del seu hàbitat natural, reduint notablement les seves poblacions o, fins i tot, desapareixent d’una zona o territori, amb el conseqüent trencament de l’equilibri natural d’aquell lloc.

A mitjans del mes d’abril vaig detectar un grup d’abellerols (Merops apiaster) sobrevolant els terrenys de la riera de la Bòbila. Després d’uns dies de fer un seguiment amb observacions discretes a la riera, he constatat que una petita colònia d’entre 5 i 8 parelles d’abellerols han excavat els seus nius a la riera, el que significa una excel·lent notícia per a la biodiversitat de Sant Boi.

Què és un abellerol?

L’abellerol és un ocell molt bonic amb la mida aproximada d’un colom. Els colors del seu plomatge, el situen en el nostre imaginari, més com un ocell de les selves tropicals de l’Amazònia, que no pas com una espècie europea. És un ocell espectacular.

Abellerols a la riera de la Bòbila

Els abellerols són ocells migradors que passen l´hivern en latituds més càlides. Arriben als seus territoris de cria a Europa entre el març i l’abril i cap a finals de l’estiu marxen a l’Àfrica tropical subsahariana, fent un viatge de milers de quilòmetres per passar l’hivern en països com el Congo o Zimbàbue.

Com el seu nom indica, la seva dieta està basada en diferents insectes voladors que sempre capturen en vol. El seu cant és molt característic, sempre canten durant el vol i quan l’escoltes per primera vegada, ja no el tornes a oblidar mai.

Audio gravat a la riera de la Bòbila.

La importància de les colònies de cria

Una de les característiques principals dels abellerols és que fan els seus nius en colònies on arriben a ser desenes d’individus. Cada parella excava un túnel, de fins 2 metres de profunditat, que desemboca en una petita cambra on fan el niu.

Aquestes colònies són molt importants per a la població europea d’abellerols, ja que són utilitzades any rere any, durant dècades, per les mateixes parelles. La destrucció d’una d’aquestes colònies, implica directament una regressió important en la seva població europea i, en conseqüència, un empobriment de la nostra qualitat ambiental i de la biodiversitat del nostre territori.

9 Abellerols descansen a un arbre mort

Preocupació per la possible destrucció de la colònia d’abellerols

Des de la Rutlla Natura estem molt preocupats per la possible urbanització i destrucció de la riera de la Bòbila, un espai natural tan important per a la flora com per a la fauna de Sant Boi. A la riera podem trobar fins a 8 espècies diferents d’orquídies. També hi tenim constància de que aus com la puput, l’oriol, la mallerenga blava o ara l’abellerol utilitzen aquesta zona per a reproduir-se. Els abellerols consten a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i a la Llista Vermella Europea de les Aus apareix com a “Preocupació Menor”.

Demanem als organismes oficials, responsables del territori i de la conservació de la nostra fauna salvatge, que vetllin per protegir intacte aquest espai natural únic, dintre d’una regió metropolitana amb una forta pressió humana i urbanística.

També demanem al govern del nostre ajuntament, que anteposi la preservació d’aquest paratge natural patrimoni de tots els Santboians, als interessos urbanístics privats d’uns quants.

Bosc mediterrani al tram superior de la riera de la Bòbila

No podem viure d’esquenes a la natura. En aquest temps que ens ha tocat viure, de canvis tan importants, hem d’aprofitar l’oportunitat per crear una societat més respectuosa amb tots els éssers vius i hem de prioritzar la conservació de la natura que tenim més a prop de casa, pensar globalment per actuar localment.

També hem de recordar que els nius dels abellerols tenen un règim de protecció especial i que necessiten de tranquil·litat per tirar endavant la niada. Per tant, preguem màxima cura durant les properes setmanes.

Des de la Rutlla Natura continuarem treballant perquè aquesta colònia d’abellerols, continuï niant i criant els seus polls, durant les properes dècades, al lloc on els seus pares, avis, besavis i rebesavis van escollir, a la riera de la Bòbila de Sant Boi.

Text, fotografies, vídeo i àudio: Iván Vega

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera