Reunió extraordinària de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians

Aquest diumenge alguns dels membres de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians s’han reunit amb la presidenta de l’entitat per comentar les línies de treball que la comissió desenvoluparà durant l’any 2021.

La reunió ha tingut lloc al recinte de la Torre de Benviure, d’aquesta manera la reunió s’ha pogut celebrar mantenint una distància suficient de seguretat entre els participants.

La torre de Benviure és una torre de defensa que fou construïda en el s. X

Prèviament a la reunió, es va fer un petit recorregut per la riera de Can Pinyol perquè un dels objectius de la trobada era buscar llocs adequats per a la construcció d’una bassa que permeti la cria d’amfibis.

La riera de Can Pinyol és una de les rieres que baixen del Montbaig

Una vegada seleccionats alguns llocs adients, es va celebrar la reunió en les grades del recinte de la torre de Benviure.

Durant la reunió, celebrada a les grades del recinte de la Torre de Benviure

Com a anècdota interessant dir que, mirant l’interior d’un pou que hi ha prop de la torre de Benviure, hem trobat una bona població d’una falguera que fins avui no havia estat localitzada per aquest sector. Es tracta de la falzia o folguerola (Adiantum capillus-veneris).

La falzia es trobava a les parets de l’interior del pou, on troba la humitat necessària per viure

Text: Valentí González; fotos: Xose Santín

Tercera sortida de recol·lecció d’orquídies

Seguint amb el nostre projecte de creació d’un espai de conservació d’orquídies, amb l’objectiu principal de preservar i divulgar les diferents espècies que es poden trobar en les zones, encara verdes, del nostre municipi, un grup de companys de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians, hem fet una tercera sortida de recol·lecció d’exemplars.

Dos moments durant la recollida de les orquídies

Concretament s’han recollit 8 exemplars, entre Ophrys sp., Anacamptis pyramidalis i Barlia robertiana, de diferents llocs on pateixen especial vulnerabilitat per causa, principalment, de la pressió humana i dels seus interessos, sovint en conflicte amb el medi natural i la seva biodiversitat, sense tenir en compte la importància que això té per al nostre futur com a espècie. Principalment, s’estan recollint exemplars de la zona de la riera de la Bòbila, espai molt ric en orquídies i en perill de ser totalment transformat.

Durant la plantació a l’espai habilitat de Can Torrents i un detall d’un dels exemplars recollits a la riera de la Bòbila en el seu nou lloc

Posteriorment, i després de comprovar amb satisfacció l’èxit de les dues fases anteriors, vam procedir a la replantació en el lloc destinat dels exemplars recollits, un espai cedit del jardí dins les dependències de Can Torrents-Museu Municipal, entitat interessada des d’un principi en el projecte, a qui estem molt agraïts pel seu recolzament i col·laboració.

Text i fotos: Xose Santín

Segones Jornades d’Investigació Santboiana

El passat 21 de novembre es van celebrar les segones Jornades d’Investigació Santboiana, organitzades per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. En aquesta ocasió i a causa de la pandèmia Covid-19 no es van poder fer de forma presencial i es van haver de celebrar telemàticament. Aquest fet va provocar la reorganització de l’estructura de l’esdeveniment.

Aquest any es van presentar 14 treballs de recerca relacionats amb el patrimoni santboià. Amb aquestes ponències es van crear 3 taules de debat: una sobre el segle XIX, una altra sobre el segle XX i una tercera sobre la natura.

Prèviament al dia 21, tots els ponents van presentar un vídeo en el que exposaven el seu treball. Aquests vídeos van estar penjats en el canal de You Tube del Centre d’Estudis Santboians i, així, podien ser visualitzats pels interessats. D’aquesta manera, els assistents a les taules de debat ja tenien la informació de cada ponència i podien exposar les seves preguntes o les seves aportacions al tema.

L’acte va començar amb la intervenció de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, que remarcaren la importància de la celebració d’aquest esdeveniment, tot i les dificultats que ha provocat la situació sanitària que estem vivint. Posteriorment, van començar les taules de debat. La primera dedicada a les ponències relacionades amb el segle XIX, que va ser moderada per Andrea López; la segona taula de debat amb les ponències relacionades amb el patrimoni natural, moderada per Valentí González, i la darrera dedicada als treballs relacionats amb el segle XX, moderada en aquesta ocasió per Mireia Mendoza. L’assistència mitjana a cada debat va ser d’unes 25-30 persones.

Pel que fa a la taula de debat sobre el patrimoni natural, es van comentar les 4 ponències següents:

Cens de mussol comú (Athene noctua) a la plana deltaica el Llobregat per Nat Argullós

Orquídies al terme municipal de Sant Boi de Llobregat per Andreu Burguera

Les petites aus de la muntanya de Sant Ramon viuen en caixes!! per Joan Pau Sanfeliu i Rafa Bernabé

Les mines d’aigua al Bori i la vall de can Carreres. L’aprofitament dels aqüífers de muntanya a Sant Boi de Llobregat per Josep Maria Cervelló.

La cloenda va estar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, que va valorar molt positivament el resultat final de l’esdeveniment i va manifestar el propòsit de celebrar, d’aquí un any, les terceres jornades. També va anunciar la publicació, en format paper, del llibre de les actes de les primeres Jornades d’Investigació Santboiana, que es van celebrar fa un any a la Gralla.

Text i fotografies: Valentí González

Els pteridòfits del Montbaig-Montpedrós

Els pteridòfits (del grec pterido, falguera, i phyto, planta) és un grup de plantes vasculars, la gran majoria terrestres, molt particular. Són plantes que tenen teixits conductors, que fan veritables arrels, tiges i fulles, i que es reprodueixen per espores. Aquesta última particularitat els diferencia dels espermatòfits (del grec sperma, llavor, i phyto, planta), l’altre gran grup de plantes vasculars, que fan flors i llavors per reproduir-se.

Els pteridòfits acostumen a viure en ambients humits per això, en les nostres contrades, els trobem en les obagues, als sots i a la vora de les rieres i torrents.

A l’espai natural del Montbaig-Montpedrós hi tenim una petita representació d’aquest curiós i desconegut grup de plantes:

Les cues de cavall o equisets

Cua de cavall gran (Equisetum telmateia)

Aquesta planta presenta tiges articulades i buides per dins. Les fulles, molt nombroses, es disposen fent verticils amb un beina gran i dentada a cada nus. Fa una espiga gran, de 3-5 cm o més. Està àmpliament distribuïda a la meitat nord litoral de Catalunya. És típica de les alberedes i es troba als fondals dels torrents.

Les falgueres típiques

Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris)

Presenta unes fulles molt dividides amb el limbe ovato-triangular i amb el pecíol negrós. Està àmpliament distribuïda per tot el litoral català. Es fa a les escletxes de les roques i és típica dels alzinars.

Falzia roja (Aspleniun trichomanes)

Té unes fulles dividides només una vegada, amb el limbe estret i allargat i amb el pecíol i el raquis negrós. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Dauradella (Ceterach officinarum)

Les fulles de la dauradella són allargades i estan dividies en segments, a més estan cobertes parcialment d’esquames i pèls. El pecíol és molt curt. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Polipodi (Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

Les fulles del polipodi són grans, tenen un pecíol llarg i només estan dividides una vegada en segments allargats. Fan un limbe triangular que s’atenua sobtadament a l’àpex. La seva distribució a Catalunya es concentra, principalment, a la zona litoral. Viu a les roques ombrejades.

Falguera aquilina (Pteridium aquilium)

La falguera aquilina és una planta gran i robusta, amb les fulles triangulars, llargament peciolades i molt dividides en segments allargats i estrets. La seva distribució a Catalunya ocupa les comarques litorals, les més plujoses de la meitat nord i la zona pirinenca. Viu als ambients humits del fons de les rieres i en les bardisses.

Els licòfits

Selaginel·la (Selaginella denticulata)

La selaginel·la és el pteridòfit més rar que tenim a l’espai natural del Montbaig-Montpedrós. És una planta reptant amb una estructura bifurcada i amb unes fulles petites distribuïdes en rengles. L’aspecte general de la selaginel·la és el d’una molsa. Durant l’època de sequera, les fulles agafen una tonalitat vermellosa. És molt rara i només s’ha trobat a la zona litoral del nord del Catalunya. Viu en ambients ombrejats i humits, sobre els talussos i les roques.

Si voleu conèixer més coses del món dels pteridòfits podeu clicar aquí

Text i fotografies: Valentí González (totes les imatges estan fetes en diferents llocs de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós)

Plantació d’orquídies a Can Torrents

Com a continuació amb l’activitat del diumenge passat, els exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis) recollits al paratge de la riera de la Bòbila han estat plantats aquesta tarda als jardins de Can Torrents.

Aquest projecte, que es desenvolupa des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians en col·laboració amb el museu de Sant Boi, es va iniciar a començaments d’aquest any, abans del confinament, amb una primera plantada de diferents espècies d’orquídies recollides en espais naturals de la nostra vila afectats per projectes urbanístics.

L’objectiu d’aquesta experiència és salvar alguns exemplars de les diferents espècies que es veuran afectades amb aquests projectes i alhora tenir un lloc, en aquest cas els jardins de Can Torrents, com a espai de conservació d’aquestes plantes tan singulars i per desenvolupar, en un futur, diferents projectes pedagògics per donar a conèixer el món de les orquídies.

Text i fotografies: Valentí González

Sortida de treball de la Rutlla natura

Aquest diumenge alguns integrants de la comissió de natura del Centre d’Estudis Santboians han fet una sortida de treball al paratge de la riera de la Bòbila. Com ja sabeu aquest espai està afectat per un projecte urbanístic que, en el cas de desenvolupar-se, el malmetrà definitivament.

Moment de la retirada de la caixa niu de gamarús [Fotos: Xose Santín]

La sortida ha consistit en la retirada d’una caixa niu de gamarús (Strix aluco), la qual més endavant es canviarà el seu emplaçament, i en la recollida d’alguns exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), que es tornaran a plantar en els jardins de Can Torrents.

Dos moments durant la recollida dels exemplars d’orquídia de tardor
[foto esquerra: Xose Santín, foto dreta: Valentí González]

Un exemplar d’orquídia de tardor al test i un detall d’aquesta espectacular planta
[fotos: Valentí González]

El sector de la Bòbila és un espai natural que conté fins a vuit espècies diferents d’orquídies que estan amenaçades per una possible futura urbanització del paratge. Des del Centre d’Estudis Santboians, en col·laboració amb el museu de Sant Boi, s’està duent a terme aquest projecte, encara en la seva fase inicial, de recollida i trasplantament d’exemplars d’orquídies en un lloc on la seva conservació està assegurada.

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Conferència sobre el Montbaig-Montpedrós

Continuant amb la nostra tasca d’estudi i divulgació del nostre patrimoni natural ahir, a les 19 hores, va tenir lloc a can Torrents, una xerrada d’en Valentí González sota el títol Per què són necessaris els estudis botànics? El cas particular de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós.

La xerrada es va fer al pati de can Torrents, on es podien mantenir les mesures de seguretat derivades de la pandèmia Covid19 i permetia la projecció d’una presentació de diapositives

La xerrada estava enquadrada dins de la programació de les Conferències d’estiu de la Rutlla, organitzades pel Centre d’Estudis Santboians i el museu de Sant Boi.

La sessió va ser molt clarificadora i reivindicativa i va ser seguida per una encoratjadora força afluència de públic de totes les edats, entregada i molt interessada en el tema. El contingut es podria resumir en que és necessari comptar amb el coneixement suficient, en aquest cas del patrimoni botànic, però que s’ha d’estendre també a la resta del patrimoni natural i cultural, abans de realitzar qualsevol activitat humana o gestió administrativa que pogués comprometre el futur del nostre medi ambient. I en el nostre cas concret, abans de fer qualsevol actuació sobre les muntanyes que ens envolten.

Un altre moment de la sessió que va ser seguida per força públic

Un altre punt important de la xerrada va ser quan es va comentar la importància de conscienciar als habitants de Sant Boi perquè entenguin que tenir espais naturals a prop i tant a l’abast és una gran sort i que aprofitar-los d’una manera sostenible repercuteix directa i positivament en la seva salut física i emocional.

La part reivindicativa semblava haver calat pel que es deduïa de les preguntes i comentaris del públic, fet que resulta força satisfactori i que, per tant, ens obliga a seguir en aquesta línia.

Text i fotografies: Xose Santín

Sortida de recerca per la vall del Llor

El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.

La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)

El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.

Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)

Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).

La llista d’ocells que es van observar és la següent:

  1. Abellerol (Merops apiaster)
  2. Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
  3. Ballester (Tachymarptis melba)
  4. Bruel (Regulus ignicapillus)
  5. Cadernera (Carduelis carduelis)
  6. Esparver vulgar (Accipiter nisus)
  7. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  8. Falciot negre (Apus apus)
  9. Gafarró (Serinus serinus)
  10. Gaig (Garrulus glandarius)
  11. Gratapalles (Emberiza cirlus)
  12. Mallerenga carbonera (Parus major)
  13. Mallerenga petita (Periparus ater)
  14. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
  15. Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
  16. Merla (Turdus merula)
  17. Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
  18. Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  19. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  20. Oriol comú (Oriolus Oriolus)
  21. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
  22. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  23. Pardal comú (Passer domesticus)
  24. Papamosques gris (Muscicapa striata)
  25. Picot garser gros (Dendrocopus major)
  26. Picot verd (Picus viridis)
  27. Pit-roig (Erithacus rubecula)
  28. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  29. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  30. Tord comú (Turdus philomelos)
  31. Tórtora europea (Streptopelia turtur)
  32. Tudó (Columba palumbus)

La llista de plantes observades és la següent:

  1. Agrimonia eupatoria
  2. Alyssum maritimum
  3. Amaranthus retroflexus
  4. Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
  5. Anagallis arvensis
  6. Andryala integrifolia
  7. Antirrhinum majus subsp. majus (conillets)
  8. Araujia sericifera
  9. Arbutus unedo (arboç)
  10. Arctium minus
  11. Arundo donax (canya)
  12. Asparagus acutifolius (esparreguera boscana)
  13. Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris
  14. Asplenium trichomanes
  15. Avena barbata
  16. Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
  17. Brachypodium retusum (llistó)
  18. Briza maxima
  19. Calicotome spinosa (argelaga negra)
  20. Carlina corymbosa subsp. hispanica
  21. Catapodium rigidum subsp. rigidum
  22. Celtis australis (lledoner)
  23. Centaurea calcitrapa
  24. Centaurium erythraea subsp. majus
  25. Ceratonia siliqua (garrofer)
  26. Cichorium intybus (xicoira)
  27. Cirsium vulgare
  28. Cistus albidus (estepa blanca)
  29. Cistus monspeliensis (estepa negra)
  30. Cistus salviifolius (estepa borrera)
  31. Clematis flammula
  32. Clematis vitalba
  33. Colutea arborescens (espantallops)
  34. Convolvulus althaeoides
  35. Convolvulus arvensis
  36. Coriaria myrtifolia (roldor)
  37. Cornus sanguinea subsp. sanguinea (sanguinyol)
  38. Corylus avellana (avellaner)
  39. Cotoneaster [s. l.]
  40. Cynodon dactylon
  41. Cynoglossum creticum
  42. Cynosurus echinatus
  43. Dactylis glomerata
  44. Daphne gnidium (matapoll)
  45. Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum (botja d’escombres)
  46. Echium vulgare
  47. Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
  48. Erica arborea (bruc boal)
  49. Erica multiflora (bruc d’hivern)
  50. Eryngium campestre
  51. Euphorbia peplus
  52. Euphorbia serrata
  53. Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll)
  54. Fragaria vesca (maduixera)
  55. Galactites tomentosa
  56. Galium lucidum subsp. lucidum
  57. Galium maritimum
  58. Geranium columbinum
  59. Geranium robertianum subsp. purpureum
  60. Hedera helix (heura)
  61. Helichrysum stoechas (sempreviva borda)
  62. Hirschfeldia incana
  63. Hordeum murinum
  64. Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
  65. Hypericum perforatum (pericó)
  66. Inula viscosa (olivarda)
  67. Juniperus oxycedrus (càdec)
  68. Lactuca serriola
  69. Lavandula stoechas subsp. stoechas (tomaní)
  70. Linum trigynum
  71. Lonicera implexa subsp. implexa (lligabosc mediterrani)
  72. Malva sylvestris
  73. Medicago lupulina
  74. Melica ciliata subsp. magnolii
  75. Oenothera rosea
  76. Origanum vulgare (orenga)
  77. Orobanche hederae
  78. Oryzopsis miliacea subsp. miliacea
  79. Oxalis corniculata
  80. Pallenis spinosa
  81. Parietaria officinalis (morella de paret)
  82. Petrorhagia prolifera
  83. Phagnalon saxatile
  84. Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
  85. Pinus halepensis (pi blanc)
  86. Pinus pinea (pi pinyer)
  87. Pistacia lentiscus (llentiscle)
  88. Plantago lagopus
  89. Plantago lanceolata
  90. Plantago major subsp. major
  91. Polypodium vulgare subsp. serrulatum
  92. Prunella laciniata
  93. Prunus mahaleb
  94. Psoralea bituminosa (trèvol pudent)
  95. Quercus coccifera (garric)
  96. Quercus ilex subsp. ilex (alzina)
  97. Quercus pubescens (roure martinenc)
  98. Rhamnus alaternus (aladern)
  99. Rosa sempervirens
  100. Rosmarinus officinalis (romaní)
  101. Rubia peregrina (rogeta)
  102. Rubus canescens
  103. Rubus ulmifolius (esbarzer)
  104. Rumex pulcher
  105. Ruscus aculeatus (galzeran)
  106. Scabiosa atropurpurea
  107. Sedum sediforme
  108. Selaginella denticulata
  109. Senecio pterophorus
  110. Sherardia arvensis
  111. Sideritis romana subsp. romana
  112. Smilax aspera (arítjol)
  113. Sonchus oleraceus
  114. Sonchus tenerrimus
  115. Sorbus domestica
  116. Spartium junceum (ginesta)
  117. Stachys ocymastrum
  118. Torilis arvensis
  119. Trifolium angustifolium
  120. Trifolium arvense
  121. Trifolium campestre
  122. Trifolium pratense
  123. Trifolium repens
  124. Ulex parviflorus (gatosa)
  125. Ulmus minor (om)
  126. Urospermum dalechampii
  127. Verbena officinalis
  128. Viburnum tinus subsp. tinus (marfull)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.

Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera