Celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient

Durant el cap de setmana passat i amb motiu de la celebració de la Setmana de la Natura i del dia internacional del Medi Ambient, alguns membres de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians han participat i organitzat algunes activitats que s’han dut a terme en Sant Boi de Llobregat.

El dissabte 5 de juny, coincidint amb el dia internacional del Medi Ambient, va tenir lloc una trobada de voluntàries i voluntaris, organitzada i encapçalada per la Jéssica San Nicolás i la Laura Parrado, de l’associació Mountain Waste Collection, per realitzar una recollida de residus i d’escombraries, llençats per persones incíviques i amb nul·la consciència natural, en la zona de la riera de Can Soler i camps que envolten el Barri Ciutat Cooperativa- Molí Nou del nostre municipi.

D’aquesta manera, ens vam aplegar una quarantena llarga de persones, amb una clara majoria de gent jove i bastants infants, cosa que obre una porta d’esperança al futur, més net i més verd, i ja, sense oblidar les corresponents mesures sanitàries per la Covid, vam rebre les indicacions de les organitzadores, després de les quals, amb moltes ganes i convenientment equipats, amb guants i grans bosses d’escombraries, vam anar per feina.

El resultat va ser un volum considerable de plàstics, més de 10 bosses grans, una d’elles de vidres, i moltes més que es van buidar als contenidors selectius propers. També restes de tota mena: paraigües, petits electrodomèstics, mobles, un cotxet de bebè, etc.

Aquests residus van ser retirats pels serveis municipals de l’Ajuntament. S’ha de dir que potser no hi havia més perquè tenim la sort de comptar amb persones com les ja esmentades “Jessi” i Laura, què amb la seva associació, sense ànim de lucre, estan força conscienciades i dediquen molt del seu temps fent voluntàriament tasques de neteja i control de qualsevol alteració perjudicial que es produeixi i aprofiten qualsevol oportunitat per conscienciar la gent i sobretot el jovent amb xerrades informals vers el respecte a la natura. Agraïm docs el seu esforç i la bona organització de l’activitat, i també l’esforç i el comportament impecable dels assistents d’aquest magnífic dia verd.

…………………

Al dia següent, durant el matí del diumenge, la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians va organitzar un taller de determinació d’arbres silvestres amb una aplicació digital per a mòbils i tauletes.

Aquest taller es va celebrar a la vall del Llor i va comptar amb la presència de vuit persones que van introduir-se en el món de la determinació botànica.

El taller va estar dirigit per Valentí González, membre de la comissió de Natura del CES, el qual va fer una petita introducció sobre la sistemàtica i la nomenclatura botànica i sobre el funcionament de l’aplicació digital.

Al llarg del taller es van poder determinar fins un total d’onze arbres diferents que viuen en la vall del Llor, un dels espais naturals més importants de Sant Boi de Llobregat. Els arbres que vam estudiar són els següents: el pi blanc (Pinus halepensis), el server (Sorbus domestica), el roure martinenc (Quercus pubescens), l’alzina, (Quercus ilex), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’om (Ulmus minor), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el lledoner (Celtis australis), l’avellaner (Corylus avellana), l’arç blanc (Crataegus monogyna) i el sanguinyol (Cornus sanguinea).

L’aplicació mòbil que vam fer servir en aquest taller es diu Arbolapp i es pot descarregar gratuïtament al Play Store.

Textos: Valentí González i Xose Santín; fotografies: Xose Santín.

Shinrin-yoku: banys de bosc

La nostra evolució i progrés com a Homo sapiens ens ha portat a un sistema de vida actual de grans concentracions urbanes amb una gran dependència, gairebé addicció, de les anomenades “noves tecnologies”. Ens trobem reclosos en un entorn de pantalles digitals que, en qüestió de segons, ens permeten donar i obtenir qualsevol informació o realitzar, cada vegada més, moltes activitats sense que calgui la nostra presència física. Això ens duu a una paradoxa: tenim virtualment el món al nostre abast però ens allunya de la nostra pròpia essència, com una més de les criatures de la natura i, com a tals, depenent totalment de la influència de les seves lleis, oblidant-nos sovint dels perjudicis que això ens pot causar.

Shinrin-yoku, és un terme japonès què significa exactament: banyar-se en la atmosfera del bosc, va ser encunyat en 1982 per Akiyama Tomohide, director de l’Agència forestal del Japó, i es refereix a un mètode terapèutic iniciat sota influències de les seves tradicions sintoistes que atribueixen un esperit a les muntanyes, animals i plantes. Aquesta teràpia natural per millorar la salut i benestar de les persones, ja incorporada al seu Sistema Nacional de Salut, sorgeix per fer front als efectes sanitaris derivats d’una vida urbana sotmesa a nivells elevats de contaminació, disminució d’activitat física, forta dependència digital, competitivitat i estrès. D’altres països han adoptat aquest mètode curatiu i, en l’actualitat, ja està àmpliament estès arreu del món. A Estats Units, l’any 2012, M. Amos Clifford va crear la “Association of Nature and Forest Therapy – ANFT”, un dels més potents moviments del món en relació a aquesta teràpia natural.

Diversos estudis de recerca mèdica a Japó, avalats per experiments científics, han demostrat i confirmen que una passejada pel bosc produeix evidents beneficis, tant físics com psíquics. En relació a la naturalesa com a medicina, és va publicar a principis dels 80, a la revista Science [Ulrich 1.984 ], un primer estudi que confirmava els efectes beneficiosos del bosc per a la salut. I el primer estudi específic sobre els efectes del Shinrin-Yoku es va fer l’any 1.990, en Yakushima, pel grup de l’antropòleg i fisiòleg Yoshifume Miyazaki, de la Universitat de Chiba, que va a assentar les bases fisiològiques i psicològiques dels efectes beneficiosos del bosc. També el Dr. Qing Li, de l’Escola de Medicina Nipon a Tokio, va constatar d’una manera inqüestionable que disminueix l’hormona de l’estrès [cortisol]; que millora el sistema immunològic, produint un augment significatiu de la concentració en sang de cèl·lules NK [natural killer], un tipus de glòbul blanc, eficaç en la lluita contra les infeccions i el càncer i, en aquest cas, es va poder comprovar que els efectes poden arribar a durar una setmana; que augmenta el nivell d’energia i concentració, i que ajuda a reduir la tensió arterial, la depressió i l’ansietat. La Dra. Jolanda Maas, jefa de recerca de la Universitat Lliure d’Amsterdam, també ha fet estudis sobre l’anomenat Trastorn per dèficit de Naturalesa, que produeix efectes com estrès crònic, letargia, depressió, fatiga, trastorns d’atenció, etc. N’hi ha més estudis al respecte, un dels més recents de l’any 2019 a la Universitat de Michigan [USA], va confirmar empíricament la reducció del cortisol, hormona de l’estrès. A més, l’aire del bosc està ple de compostos volàtils que desprenen els arbres i les plantes [olis essencials] com: pinens, limonens, cedrols, isoprens, etc. de gran valor curatiu, i s’ha demostrat, en alguns d’ells, efectes antimicrobians i antitumorals. S’ha de dir que aquests olis essencials s’utilitzen en aromateràpia i medicina holística. Dit tot això, trobem doncs que la naturalesa ofereix un ambient curatiu ple de pau, espai i contemplació, amb uns clars beneficis saludables que afecten a tots els nivells de la persona, en la salut física, emocional i social.

A efectes pràctics, la forma establerta i més habitual al Japó de practicar el Shinrin-yoku consisteix en una visita al bosc o qualsevol entorn natural, rodejat de vegetació, això sí, lluny de la contaminació visual i auditiva, acompanyats d’un guia, que ajuda al grup a gaudir de la quietud del bosc i a captar amb els sentits cada element de la natura. No només hem de contemplar el bosc, també cal escoltar-lo [cants d’ocells, brunzir dels laboriosos insectes, fonts i salts d’aigua…], olorar-lo [ aromes de plantes, flors, arbres, terra…], tastar-lo [fruits del bosc, bolets…] i tocar-lo [escorça dels arbres, terra, roques…]. L’Àlex Gesse, deixeble de l’Amos Clifford i guia de teràpia de bosc, en una entrevista per la revista Time Out, va explicar com és una sessió de teràpia de bosc: “Caminem entre mig i un quilòmetre, com a molt, en tres hores. Donem als participants uns “convits” que són unes indicacions que ells poden adaptar a la seva forma de ser. Les dues primeres estan orientades a despertar els sentits bàsics i a desaccelerar el ritme. Les següents a despertar la pròpia intuïció, la imaginació i més. Cada persona viu una experiència diferent i al final les compartim. És cert que millora el sistema immunològic, però anem més enllà. El guia obre un espai i una sèrie d’oportunitats on puguis ser tu mateix i sentir la teva pròpia presència a la natura. Treballem fins a catorze sentits “

Val a dir que, per gaudir dels efectes benèfics de la natura es pot fer també individualment o en petits grups, sense guia, encara que per a què sigui el més terapèutic possible hauria de fer-se seguint uns requisits: caminar assossegadament una distància curta, de entre mig i un quilòmetre i de, com a molt, tres hores, respirar conscientment l’aire del bosc i exposar tots els sentits a l’ambient per on es fa el passeig. Qualsevol forma de fer-ho, sempre que sigui un lloc verd com jardins, parcs, camps, etc, aportarà, sens dubte, efectes curatius. La qualitat de l’espai verd també és molt important. La biodiversitat i varietat en el paisatge hi té un efecte més positiu. Segons diu la Dra. Jolanda Maas “no volem una massa d’àrbres i arbustos plantats, sinò un veritable bosc, amb les seves espècies de plantes i flors que atreguin a papallones, abelles i ocells, on podem sentir el pas de les estacions i que tinguin també zones obertes, com petits prats i herbassars”.

Per tot això és important restablir inexcusablement l’equilibri home-natura, pel nostre propi benestar i la viabilitat del nostre planeta. Hem de vetllar i preservar la qualitat dels espais verds, fins i tot dins les zones urbanes, amb la seva biodiversitat i varietat paisatgística. No ens hem d’oblidar d’inculcar als nostres fills l’amor, respecte i preservació del medi natural, perquè existeix el perill de que la manca o escassetat de contacte amb la natura empobreixi el seu interès i coneixements per aplicar solucions als reptes i greus problemes, que ja ens afecten, pel desequilibri antropogènic causat sobre els ecosistemes de la Terra.

Pels qui esteu interessats a tenir una experiència tradicional de bany de bosc, aquí a Catalunya es poden trobar a Internet, diversos llocs amb certificació que s’hi dediquen. També hi ha l’Associació Sèlvans que cerca i proposa la creació de boscos terapèutics.

BIBLIOGRAFIA:

  • Lavrijsen, Annette. 2018. Shinrin-yoku. Editorial Lince
  • Miyazaki, Yoshifume. 2018. Baños curativos del bosque. La terapia japonesa para promover la salud, la relajación y fortalecer el sistema inmunológico. Editorial Blume.
  • Wikipedia

Text i fotografies: Xose Santín

Una important població de mosques grosses viu a la Muntanyeta

Fa un temps que un membre de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians havia avisat que en un sector de la Muntanyeta havia vist un bon nombre de fulles basals de, segurament, l’orquídia anomenada popularment mosques grosses. Ara s’ha pogut comprovar que, efectivament, es tracta d’aquesta espècie i que la població que hi ha a la Muntanyeta és molt important pel gran nombre d’exemplars que hi viuen.

En un espai de petita superfície floreixen 6 o 7 desenes de mosques grosses
Hi ha nombroses rosetes basals que aquest any no han arribat a florir però que consoliden la importància d’aquesta població

Aquesta orquídia s’anomena científicament Barlia robertiana (tot i que, darrerament, també s’està fent servir el nom d’Himantoglossum robertianum) i és una de les orquídies més primerenques en florir i de les més espectaculars de totes les que es fan a Catalunya.

Un detall de l’espectacular inflorescència d’aquesta orquídia

És una orquídia mediterrània, que viu als marges dels camins, als herbassars i a les clarianes de bosc. Sempre en llocs oberts, no li agrada l’ombra de l’interior dels boscos. A Catalunya té una distribució concentrada al sector litoral de la meitat nord del país. Al sud del Llobregat es troba molt puntualment.

A les Muntanyes del Baix les mosques grosses han estat citades recentment (González, 2020) i, concretament, a Sant Boi de Llobregat se’n coneixen algunes poblacions. Al nostre municipi és una de les 15 espècies que es poden observar (Burguera, 2021). La població més important, fins ara, que es tenia controlada a la nostra vila està situada a la riera de la Bòbila, espai natural que està en perill de quedar malmès per l’especulació urbanística. A la riera de la Bòbila Barlia robertiana és una de les 8 orquídies diferents que hi viuen.

La població que tenim de mosques grosses a la Muntanyeta és certament important. En un espai petit, d’uns 200 m2 aproximadament, hi tenim desenes d’exemplars que en aquestes dates estan en plena floració i que es poden observar des de la mateixa vorera que passa pel costat. Aquesta fàcil accessibilitat no ha de ser contrària a la seva supervivència. Podem gaudir d’elles amb respecte, d’aquesta manera ens assegurem que aquesta població torni a florir cada any al mes de febrer.

Alguns exemplars poden arribar als 40-50 cm de longitud

A més de les mosques grosses, altres anys a la Muntanyeta s’han observat, escampades aquí i allà, exemplars de dues orquídies més: el gall longipètal (Serapias vomeracea) i l’orquídia de la Passió (Ophrys sphegodes passionis).

Des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians hem començat els tràmits per comunicar als responsables de la gestió de la Muntanyeta l’existència d’aquesta important població d’orquídies i la necessitat de prendre mesures per a la seva conservació.

Si voleu saber més coses sobre les orquídies de Sant Boi de Llobregat i, concretament, de la riera de la Bòbila podeu clicar en els següents enllaços, en els que podreu veure un vídeo i una notícia sobre aquests temes.

https://cesrutllanatura.wordpress.com/2020/11/28/segones-jornades-dinvestigacio-santboiana/

https://cesrutllanatura.wordpress.com/2020/05/03/les-orquidies-de-la-riera-de-la-bobila/

Referències:

– Burguera, Andreu, 2021 [en premsa]. Estudi de les orquídies del terme municipal de Sant Boi de Llobregat. Actes de les segones Jornades d’investigació santboiana. La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians.

– González, Valentí, 2020. Plantes interessants de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós (el Baix Llobregat). Miconia, 5: 81-99.

Text i fotografies: Valentí González.

Reunió extraordinària de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians

Aquest diumenge alguns dels membres de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians s’han reunit amb la presidenta de l’entitat per comentar les línies de treball que la comissió desenvoluparà durant l’any 2021.

La reunió ha tingut lloc al recinte de la Torre de Benviure, d’aquesta manera la reunió s’ha pogut celebrar mantenint una distància suficient de seguretat entre els participants.

La torre de Benviure és una torre de defensa que fou construïda en el s. X

Prèviament a la reunió, es va fer un petit recorregut per la riera de Can Pinyol perquè un dels objectius de la trobada era buscar llocs adequats per a la construcció d’una bassa que permeti la cria d’amfibis.

La riera de Can Pinyol és una de les rieres que baixen del Montbaig

Una vegada seleccionats alguns llocs adients, es va celebrar la reunió en les grades del recinte de la torre de Benviure.

Durant la reunió, celebrada a les grades del recinte de la Torre de Benviure

Com a anècdota interessant dir que, mirant l’interior d’un pou que hi ha prop de la torre de Benviure, hem trobat una bona població d’una falguera que fins avui no havia estat localitzada per aquest sector. Es tracta de la falzia o folguerola (Adiantum capillus-veneris).

La falzia es trobava a les parets de l’interior del pou, on troba la humitat necessària per viure

Text: Valentí González; fotos: Xose Santín

Tercera sortida de recol·lecció d’orquídies

Seguint amb el nostre projecte de creació d’un espai de conservació d’orquídies, amb l’objectiu principal de preservar i divulgar les diferents espècies que es poden trobar en les zones, encara verdes, del nostre municipi, un grup de companys de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians, hem fet una tercera sortida de recol·lecció d’exemplars.

Dos moments durant la recollida de les orquídies

Concretament s’han recollit 8 exemplars, entre Ophrys sp., Anacamptis pyramidalis i Barlia robertiana, de diferents llocs on pateixen especial vulnerabilitat per causa, principalment, de la pressió humana i dels seus interessos, sovint en conflicte amb el medi natural i la seva biodiversitat, sense tenir en compte la importància que això té per al nostre futur com a espècie. Principalment, s’estan recollint exemplars de la zona de la riera de la Bòbila, espai molt ric en orquídies i en perill de ser totalment transformat.

Durant la plantació a l’espai habilitat de Can Torrents i un detall d’un dels exemplars recollits a la riera de la Bòbila en el seu nou lloc

Posteriorment, i després de comprovar amb satisfacció l’èxit de les dues fases anteriors, vam procedir a la replantació en el lloc destinat dels exemplars recollits, un espai cedit del jardí dins les dependències de Can Torrents-Museu Municipal, entitat interessada des d’un principi en el projecte, a qui estem molt agraïts pel seu recolzament i col·laboració.

Text i fotos: Xose Santín

Segones Jornades d’Investigació Santboiana

El passat 21 de novembre es van celebrar les segones Jornades d’Investigació Santboiana, organitzades per la Rutlla-Centre d’Estudis Santboians. En aquesta ocasió i a causa de la pandèmia Covid-19 no es van poder fer de forma presencial i es van haver de celebrar telemàticament. Aquest fet va provocar la reorganització de l’estructura de l’esdeveniment.

Aquest any es van presentar 14 treballs de recerca relacionats amb el patrimoni santboià. Amb aquestes ponències es van crear 3 taules de debat: una sobre el segle XIX, una altra sobre el segle XX i una tercera sobre la natura.

Prèviament al dia 21, tots els ponents van presentar un vídeo en el que exposaven el seu treball. Aquests vídeos van estar penjats en el canal de You Tube del Centre d’Estudis Santboians i, així, podien ser visualitzats pels interessats. D’aquesta manera, els assistents a les taules de debat ja tenien la informació de cada ponència i podien exposar les seves preguntes o les seves aportacions al tema.

L’acte va començar amb la intervenció de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, Maria Lledó Barrera, que remarcaren la importància de la celebració d’aquest esdeveniment, tot i les dificultats que ha provocat la situació sanitària que estem vivint. Posteriorment, van començar les taules de debat. La primera dedicada a les ponències relacionades amb el segle XIX, que va ser moderada per Andrea López; la segona taula de debat amb les ponències relacionades amb el patrimoni natural, moderada per Valentí González, i la darrera dedicada als treballs relacionats amb el segle XX, moderada en aquesta ocasió per Mireia Mendoza. L’assistència mitjana a cada debat va ser d’unes 25-30 persones.

Pel que fa a la taula de debat sobre el patrimoni natural, es van comentar les 4 ponències següents:

Cens de mussol comú (Athene noctua) a la plana deltaica el Llobregat per Nat Argullós

Orquídies al terme municipal de Sant Boi de Llobregat per Andreu Burguera

Les petites aus de la muntanya de Sant Ramon viuen en caixes!! per Joan Pau Sanfeliu i Rafa Bernabé

Les mines d’aigua al Bori i la vall de can Carreres. L’aprofitament dels aqüífers de muntanya a Sant Boi de Llobregat per Josep Maria Cervelló.

La cloenda va estar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Santboians, que va valorar molt positivament el resultat final de l’esdeveniment i va manifestar el propòsit de celebrar, d’aquí un any, les terceres jornades. També va anunciar la publicació, en format paper, del llibre de les actes de les primeres Jornades d’Investigació Santboiana, que es van celebrar fa un any a la Gralla.

Text i fotografies: Valentí González

Els pteridòfits del Montbaig-Montpedrós

Els pteridòfits (del grec pterido, falguera, i phyto, planta) és un grup de plantes vasculars, la gran majoria terrestres, molt particular. Són plantes que tenen teixits conductors, que fan veritables arrels, tiges i fulles, i que es reprodueixen per espores. Aquesta última particularitat els diferencia dels espermatòfits (del grec sperma, llavor, i phyto, planta), l’altre gran grup de plantes vasculars, que fan flors i llavors per reproduir-se.

Els pteridòfits acostumen a viure en ambients humits per això, en les nostres contrades, els trobem en les obagues, als sots i a la vora de les rieres i torrents.

A l’espai natural del Montbaig-Montpedrós hi tenim una petita representació d’aquest curiós i desconegut grup de plantes:

Les cues de cavall o equisets

Cua de cavall gran (Equisetum telmateia)

Aquesta planta presenta tiges articulades i buides per dins. Les fulles, molt nombroses, es disposen fent verticils amb un beina gran i dentada a cada nus. Fa una espiga gran, de 3-5 cm o més. Està àmpliament distribuïda a la meitat nord litoral de Catalunya. És típica de les alberedes i es troba als fondals dels torrents.

Les falgueres típiques

Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris)

Presenta unes fulles molt dividides amb el limbe ovato-triangular i amb el pecíol negrós. Està àmpliament distribuïda per tot el litoral català. Es fa a les escletxes de les roques i és típica dels alzinars.

Falzia roja (Aspleniun trichomanes)

Té unes fulles dividides només una vegada, amb el limbe estret i allargat i amb el pecíol i el raquis negrós. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Dauradella (Ceterach officinarum)

Les fulles de la dauradella són allargades i estan dividies en segments, a més estan cobertes parcialment d’esquames i pèls. El pecíol és molt curt. Està àmpliament distribuïda per tot Catalunya, llevat de l’alta muntanya. Es fa a les roques i a les parets ombrejades.

Polipodi (Polypodium vulgare ssp. serrulatum)

Les fulles del polipodi són grans, tenen un pecíol llarg i només estan dividides una vegada en segments allargats. Fan un limbe triangular que s’atenua sobtadament a l’àpex. La seva distribució a Catalunya es concentra, principalment, a la zona litoral. Viu a les roques ombrejades.

Falguera aquilina (Pteridium aquilium)

La falguera aquilina és una planta gran i robusta, amb les fulles triangulars, llargament peciolades i molt dividides en segments allargats i estrets. La seva distribució a Catalunya ocupa les comarques litorals, les més plujoses de la meitat nord i la zona pirinenca. Viu als ambients humits del fons de les rieres i en les bardisses.

Els licòfits

Selaginel·la (Selaginella denticulata)

La selaginel·la és el pteridòfit més rar que tenim a l’espai natural del Montbaig-Montpedrós. És una planta reptant amb una estructura bifurcada i amb unes fulles petites distribuïdes en rengles. L’aspecte general de la selaginel·la és el d’una molsa. Durant l’època de sequera, les fulles agafen una tonalitat vermellosa. És molt rara i només s’ha trobat a la zona litoral del nord del Catalunya. Viu en ambients ombrejats i humits, sobre els talussos i les roques.

Si voleu conèixer més coses del món dels pteridòfits podeu clicar aquí

Text i fotografies: Valentí González (totes les imatges estan fetes en diferents llocs de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós)

Plantació d’orquídies a Can Torrents

Com a continuació amb l’activitat del diumenge passat, els exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis) recollits al paratge de la riera de la Bòbila han estat plantats aquesta tarda als jardins de Can Torrents.

Aquest projecte, que es desenvolupa des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians en col·laboració amb el museu de Sant Boi, es va iniciar a començaments d’aquest any, abans del confinament, amb una primera plantada de diferents espècies d’orquídies recollides en espais naturals de la nostra vila afectats per projectes urbanístics.

L’objectiu d’aquesta experiència és salvar alguns exemplars de les diferents espècies que es veuran afectades amb aquests projectes i alhora tenir un lloc, en aquest cas els jardins de Can Torrents, com a espai de conservació d’aquestes plantes tan singulars i per desenvolupar, en un futur, diferents projectes pedagògics per donar a conèixer el món de les orquídies.

Text i fotografies: Valentí González

Sortida de treball de la Rutlla natura

Aquest diumenge alguns integrants de la comissió de natura del Centre d’Estudis Santboians han fet una sortida de treball al paratge de la riera de la Bòbila. Com ja sabeu aquest espai està afectat per un projecte urbanístic que, en el cas de desenvolupar-se, el malmetrà definitivament.

Moment de la retirada de la caixa niu de gamarús [Fotos: Xose Santín]

La sortida ha consistit en la retirada d’una caixa niu de gamarús (Strix aluco), la qual més endavant es canviarà el seu emplaçament, i en la recollida d’alguns exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), que es tornaran a plantar en els jardins de Can Torrents.

Dos moments durant la recollida dels exemplars d’orquídia de tardor
[foto esquerra: Xose Santín, foto dreta: Valentí González]

Un exemplar d’orquídia de tardor al test i un detall d’aquesta espectacular planta
[fotos: Valentí González]

El sector de la Bòbila és un espai natural que conté fins a vuit espècies diferents d’orquídies que estan amenaçades per una possible futura urbanització del paratge. Des del Centre d’Estudis Santboians, en col·laboració amb el museu de Sant Boi, s’està duent a terme aquest projecte, encara en la seva fase inicial, de recollida i trasplantament d’exemplars d’orquídies en un lloc on la seva conservació està assegurada.

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Conferència sobre el Montbaig-Montpedrós

Continuant amb la nostra tasca d’estudi i divulgació del nostre patrimoni natural ahir, a les 19 hores, va tenir lloc a can Torrents, una xerrada d’en Valentí González sota el títol Per què són necessaris els estudis botànics? El cas particular de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós.

La xerrada es va fer al pati de can Torrents, on es podien mantenir les mesures de seguretat derivades de la pandèmia Covid19 i permetia la projecció d’una presentació de diapositives

La xerrada estava enquadrada dins de la programació de les Conferències d’estiu de la Rutlla, organitzades pel Centre d’Estudis Santboians i el museu de Sant Boi.

La sessió va ser molt clarificadora i reivindicativa i va ser seguida per una encoratjadora força afluència de públic de totes les edats, entregada i molt interessada en el tema. El contingut es podria resumir en que és necessari comptar amb el coneixement suficient, en aquest cas del patrimoni botànic, però que s’ha d’estendre també a la resta del patrimoni natural i cultural, abans de realitzar qualsevol activitat humana o gestió administrativa que pogués comprometre el futur del nostre medi ambient. I en el nostre cas concret, abans de fer qualsevol actuació sobre les muntanyes que ens envolten.

Un altre moment de la sessió que va ser seguida per força públic

Un altre punt important de la xerrada va ser quan es va comentar la importància de conscienciar als habitants de Sant Boi perquè entenguin que tenir espais naturals a prop i tant a l’abast és una gran sort i que aprofitar-los d’una manera sostenible repercuteix directa i positivament en la seva salut física i emocional.

La part reivindicativa semblava haver calat pel que es deduïa de les preguntes i comentaris del públic, fet que resulta força satisfactori i que, per tant, ens obliga a seguir en aquesta línia.

Text i fotografies: Xose Santín