Sortida de recerca per la vall del Llor

El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.

La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)

El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.

Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)

Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).

La llista d’ocells que es van observar és la següent:

  1. Abellerol (Merops apiaster)
  2. Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
  3. Ballester (Tachymarptis melba)
  4. Bruel (Regulus ignicapillus)
  5. Cadernera (Carduelis carduelis)
  6. Esparver vulgar (Accipiter nisus)
  7. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  8. Falciot negre (Apus apus)
  9. Gafarró (Serinus serinus)
  10. Gaig (Garrulus glandarius)
  11. Gratapalles (Emberiza cirlus)
  12. Mallerenga carbonera (Parus major)
  13. Mallerenga petita (Periparus ater)
  14. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
  15. Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
  16. Merla (Turdus merula)
  17. Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
  18. Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  19. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  20. Oriol comú (Oriolus Oriolus)
  21. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
  22. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  23. Pardal comú (Passer domesticus)
  24. Papamosques gris (Muscicapa striata)
  25. Picot garser gros (Dendrocopus major)
  26. Picot verd (Picus viridis)
  27. Pit-roig (Erithacus rubecula)
  28. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  29. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  30. Tord comú (Turdus philomelos)
  31. Tórtora europea (Streptopelia turtur)
  32. Tudó (Columba palumbus)

La llista de plantes observades és la següent:

  1. Agrimonia eupatoria
  2. Alyssum maritimum
  3. Amaranthus retroflexus
  4. Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
  5. Anagallis arvensis
  6. Andryala integrifolia
  7. Antirrhinum majus subsp. majus (conillets)
  8. Araujia sericifera
  9. Arbutus unedo (arboç)
  10. Arctium minus
  11. Arundo donax (canya)
  12. Asparagus acutifolius (esparreguera boscana)
  13. Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris
  14. Asplenium trichomanes
  15. Avena barbata
  16. Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
  17. Brachypodium retusum (llistó)
  18. Briza maxima
  19. Calicotome spinosa (argelaga negra)
  20. Carlina corymbosa subsp. hispanica
  21. Catapodium rigidum subsp. rigidum
  22. Celtis australis (lledoner)
  23. Centaurea calcitrapa
  24. Centaurium erythraea subsp. majus
  25. Ceratonia siliqua (garrofer)
  26. Cichorium intybus (xicoira)
  27. Cirsium vulgare
  28. Cistus albidus (estepa blanca)
  29. Cistus monspeliensis (estepa negra)
  30. Cistus salviifolius (estepa borrera)
  31. Clematis flammula
  32. Clematis vitalba
  33. Colutea arborescens (espantallops)
  34. Convolvulus althaeoides
  35. Convolvulus arvensis
  36. Coriaria myrtifolia (roldor)
  37. Cornus sanguinea subsp. sanguinea (sanguinyol)
  38. Corylus avellana (avellaner)
  39. Cotoneaster [s. l.]
  40. Cynodon dactylon
  41. Cynoglossum creticum
  42. Cynosurus echinatus
  43. Dactylis glomerata
  44. Daphne gnidium (matapoll)
  45. Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum (botja d’escombres)
  46. Echium vulgare
  47. Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
  48. Erica arborea (bruc boal)
  49. Erica multiflora (bruc d’hivern)
  50. Eryngium campestre
  51. Euphorbia peplus
  52. Euphorbia serrata
  53. Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll)
  54. Fragaria vesca (maduixera)
  55. Galactites tomentosa
  56. Galium lucidum subsp. lucidum
  57. Galium maritimum
  58. Geranium columbinum
  59. Geranium robertianum subsp. purpureum
  60. Hedera helix (heura)
  61. Helichrysum stoechas (sempreviva borda)
  62. Hirschfeldia incana
  63. Hordeum murinum
  64. Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
  65. Hypericum perforatum (pericó)
  66. Inula viscosa (olivarda)
  67. Juniperus oxycedrus (càdec)
  68. Lactuca serriola
  69. Lavandula stoechas subsp. stoechas (tomaní)
  70. Linum trigynum
  71. Lonicera implexa subsp. implexa (lligabosc mediterrani)
  72. Malva sylvestris
  73. Medicago lupulina
  74. Melica ciliata subsp. magnolii
  75. Oenothera rosea
  76. Origanum vulgare (orenga)
  77. Orobanche hederae
  78. Oryzopsis miliacea subsp. miliacea
  79. Oxalis corniculata
  80. Pallenis spinosa
  81. Parietaria officinalis (morella de paret)
  82. Petrorhagia prolifera
  83. Phagnalon saxatile
  84. Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
  85. Pinus halepensis (pi blanc)
  86. Pinus pinea (pi pinyer)
  87. Pistacia lentiscus (llentiscle)
  88. Plantago lagopus
  89. Plantago lanceolata
  90. Plantago major subsp. major
  91. Polypodium vulgare subsp. serrulatum
  92. Prunella laciniata
  93. Prunus mahaleb
  94. Psoralea bituminosa (trèvol pudent)
  95. Quercus coccifera (garric)
  96. Quercus ilex subsp. ilex (alzina)
  97. Quercus pubescens (roure martinenc)
  98. Rhamnus alaternus (aladern)
  99. Rosa sempervirens
  100. Rosmarinus officinalis (romaní)
  101. Rubia peregrina (rogeta)
  102. Rubus canescens
  103. Rubus ulmifolius (esbarzer)
  104. Rumex pulcher
  105. Ruscus aculeatus (galzeran)
  106. Scabiosa atropurpurea
  107. Sedum sediforme
  108. Selaginella denticulata
  109. Senecio pterophorus
  110. Sherardia arvensis
  111. Sideritis romana subsp. romana
  112. Smilax aspera (arítjol)
  113. Sonchus oleraceus
  114. Sonchus tenerrimus
  115. Sorbus domestica
  116. Spartium junceum (ginesta)
  117. Stachys ocymastrum
  118. Torilis arvensis
  119. Trifolium angustifolium
  120. Trifolium arvense
  121. Trifolium campestre
  122. Trifolium pratense
  123. Trifolium repens
  124. Ulex parviflorus (gatosa)
  125. Ulmus minor (om)
  126. Urospermum dalechampii
  127. Verbena officinalis
  128. Viburnum tinus subsp. tinus (marfull)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.

Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera