Reunió extraordinària de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians

Aquest diumenge alguns dels membres de la comissió de natura de la Rutlla – Centre d’Estudis Santboians s’han reunit amb la presidenta de l’entitat per comentar les línies de treball que la comissió desenvoluparà durant l’any 2021.

La reunió ha tingut lloc al recinte de la Torre de Benviure, d’aquesta manera la reunió s’ha pogut celebrar mantenint una distància suficient de seguretat entre els participants.

La torre de Benviure és una torre de defensa que fou construïda en el s. X

Prèviament a la reunió, es va fer un petit recorregut per la riera de Can Pinyol perquè un dels objectius de la trobada era buscar llocs adequats per a la construcció d’una bassa que permeti la cria d’amfibis.

La riera de Can Pinyol és una de les rieres que baixen del Montbaig

Una vegada seleccionats alguns llocs adients, es va celebrar la reunió en les grades del recinte de la torre de Benviure.

Durant la reunió, celebrada a les grades del recinte de la Torre de Benviure

Com a anècdota interessant dir que, mirant l’interior d’un pou que hi ha prop de la torre de Benviure, hem trobat una bona població d’una falguera que fins avui no havia estat localitzada per aquest sector. Es tracta de la falzia o folguerola (Adiantum capillus-veneris).

La falzia es trobava a les parets de l’interior del pou, on troba la humitat necessària per viure

Text: Valentí González; fotos: Xose Santín

Tercera sortida de recol·lecció d’orquídies

Seguint amb el nostre projecte de creació d’un espai de conservació d’orquídies, amb l’objectiu principal de preservar i divulgar les diferents espècies que es poden trobar en les zones, encara verdes, del nostre municipi, un grup de companys de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians, hem fet una tercera sortida de recol·lecció d’exemplars.

Dos moments durant la recollida de les orquídies

Concretament s’han recollit 8 exemplars, entre Ophrys sp., Anacamptis pyramidalis i Barlia robertiana, de diferents llocs on pateixen especial vulnerabilitat per causa, principalment, de la pressió humana i dels seus interessos, sovint en conflicte amb el medi natural i la seva biodiversitat, sense tenir en compte la importància que això té per al nostre futur com a espècie. Principalment, s’estan recollint exemplars de la zona de la riera de la Bòbila, espai molt ric en orquídies i en perill de ser totalment transformat.

Durant la plantació a l’espai habilitat de Can Torrents i un detall d’un dels exemplars recollits a la riera de la Bòbila en el seu nou lloc

Posteriorment, i després de comprovar amb satisfacció l’èxit de les dues fases anteriors, vam procedir a la replantació en el lloc destinat dels exemplars recollits, un espai cedit del jardí dins les dependències de Can Torrents-Museu Municipal, entitat interessada des d’un principi en el projecte, a qui estem molt agraïts pel seu recolzament i col·laboració.

Text i fotos: Xose Santín

Plantació d’orquídies a Can Torrents

Com a continuació amb l’activitat del diumenge passat, els exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis) recollits al paratge de la riera de la Bòbila han estat plantats aquesta tarda als jardins de Can Torrents.

Aquest projecte, que es desenvolupa des de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians en col·laboració amb el museu de Sant Boi, es va iniciar a començaments d’aquest any, abans del confinament, amb una primera plantada de diferents espècies d’orquídies recollides en espais naturals de la nostra vila afectats per projectes urbanístics.

L’objectiu d’aquesta experiència és salvar alguns exemplars de les diferents espècies que es veuran afectades amb aquests projectes i alhora tenir un lloc, en aquest cas els jardins de Can Torrents, com a espai de conservació d’aquestes plantes tan singulars i per desenvolupar, en un futur, diferents projectes pedagògics per donar a conèixer el món de les orquídies.

Text i fotografies: Valentí González

Sortida de treball de la Rutlla natura

Aquest diumenge alguns integrants de la comissió de natura del Centre d’Estudis Santboians han fet una sortida de treball al paratge de la riera de la Bòbila. Com ja sabeu aquest espai està afectat per un projecte urbanístic que, en el cas de desenvolupar-se, el malmetrà definitivament.

Moment de la retirada de la caixa niu de gamarús [Fotos: Xose Santín]

La sortida ha consistit en la retirada d’una caixa niu de gamarús (Strix aluco), la qual més endavant es canviarà el seu emplaçament, i en la recollida d’alguns exemplars d’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), que es tornaran a plantar en els jardins de Can Torrents.

Dos moments durant la recollida dels exemplars d’orquídia de tardor
[foto esquerra: Xose Santín, foto dreta: Valentí González]

Un exemplar d’orquídia de tardor al test i un detall d’aquesta espectacular planta
[fotos: Valentí González]

El sector de la Bòbila és un espai natural que conté fins a vuit espècies diferents d’orquídies que estan amenaçades per una possible futura urbanització del paratge. Des del Centre d’Estudis Santboians, en col·laboració amb el museu de Sant Boi, s’està duent a terme aquest projecte, encara en la seva fase inicial, de recollida i trasplantament d’exemplars d’orquídies en un lloc on la seva conservació està assegurada.

Text: Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Les caixes niu i la vida al bosc

Durant molts anys les caixes niu han estat vistes com una cosa emocional, ja que en el seu interior tenen cura dels nius d’algunes aus amb tendres pollets. És cert que les caixes niu assumeixen una major importància com a mitjà de protecció d’aus i altres petits mamífers, en l’època de reproducció on el seu cicle vital és més vulnerable.

Caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon per a raspinell comú (Certhia brachydactyla). Els raspinells tenen un gran valor en la lluita contra les plagues forestals. S’alimenten precisament de totes les larves d’aquells insectes perforadors o causants de malalties dels arbres.

Aquesta vulnerabilitat bé donada per les pressions de les nostres “modernes” formes de vida. Aquestes pressions provenen de la indústria, el desenvolupament urbà, les pràctiques agrícoles, les malalties dels nostres arbres, la pèrdua de l’hàbitat tradicional, la interferència dels interessos de l’oci humà i, tot això, ben barrejat amb la coctelera del canvi climàtic que no volem veure.

Pollet de gamarús (Strix aluco) a una caixa-niu a la muntanya de Sant Ramon. El gamarús s’alimenta de petits rosegadors, ratpenats, peixos, granotes, serps, ocells petits i insectes grans.

Les Muntanyes del Baix són un clar exemple de l’impacte humà en el nostre entorn forestal i al nostre municipi el localitzem a la vall de Santa Bàrbara i a la Muntanya de Sant Ramon. Aquests dos espais reflecteixen l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes, que han donat lloc a una explosió espontània i natural cap al bosc mediterrani. En aquest procés, el pi blanc (Pinus halepensis) domina amb monòtona presència en l’arbrat de les nostres muntanyes.

Aquestes masses de pi blanc, tots de la mateixa edat, fa que els nostres boscos tinguin una estructura molt simplificada que provoca fragilitat d’aquests ecosistemes, que unit a l’augment de les temperatures els fan més susceptibles als atacs dels insectes. Exemples clars són: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), una plaga important en pins a la conca mediterrània, i les espècies del gènere Cerambyx, un grup de coleòpters
de la família Cerambycidae que colonitzen parts mortes o en mal estat d’espècies del gènere Quercus, fonamentalment alzines i sureres.

Família de xoriguers comuns (Falco tinnunculus) a una caixa niu del Parc Agrari de Sant Boi. Els xoriguers cacen en l’aire i, bàsicament, s’alimenten d’insectes i petits ocells, encara que també poden depredar ratolins.

És aquí on les caixes niu i els seus habitants esdevenen els aliats del bosc, ajudant-lo a evitar una mort lenta afavorida per la pressió de l’Homo sapiens. Les aus insectívores, pobladores de les caixes niu, no només es converteixen en controladors naturals i biològics de les plagues existents al bosc, sinó que la seva presència produeix un efecte en la cadena tròfica, aportant més interaccions en l’ecosistema, en afavorir l’arribada d’aus de presa de menor grandària i la proliferació de rapinyaires nocturnes, a un bosc oblidat.
Les caixes nius signifiquen per al bosc, el mateix que per a moltes aus i alguns micro-mamífers (ratolins, ratpenats, eriçons …), la diferència entre la supervivència d’una espècie o la pèrdua d’una àrea en particular.

Els nostres boscos no són els únics espais per a la col·locació de les caixes niu. Hi ha
multitud d’aus que viuen als nostres barris, zones enjardinades de la nostra ciutat i a la zona agrícola del Delta de Llobregat. La seva col·locació i ocupació en aquests entorns també afavoreix la nostra qualitat de vida a la ciutat (recordem que són experts consumidors d’insectes), són beneficioses controlant les plagues dels nostres jardins i àrees agrícoles.

Adult de mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) protegint els seus pollets durant la visita dels naturalistes a la vall de Santa Bàrbara.

Les caixes niu són un aspecte important per a la conservació dels nostres boscos i zones naturals i, en conseqüència, per a la vida silvestre. La pròxima vegada que vegem una caixa niu, la veurem com una oportunitat per salvar els nostres boscos i els seus habitants.

Text: Rafa Bernabé i Joan Pau Sanfeliu; fotografies: Joan Pau Sanfeliu