El riu es mor!!

Cap de les administracions que gestionen aquest ecosistema està fent res per evitar-ho!!

L’any 2008 un grup d’ornitòlegs del Baix Llobregat, preocupats per la manca de gestió i de control d’un ecosistema com és el riu Llobregat, ens vàrem ajuntar per difondre qui són els veritables habitants del riu. Vàrem decidir fer dos cops a l’any un cens per veure la tendència de les poblacions dels ocells, sobretot aquàtics, que fan servir el riu com zona d’hivernada i de cria a la primavera. Aquest control es fa des del terme municipal d’Olesa de Montserrat fins al de l’Hospitalet del Llobregat.

Un any darrere l’altre, hem anat controlant i constatant que, per desgràcia, el riu s’ha convertit en una via de servei per diferents infraestructures i per on pot passar tota mena de productes perillosos, fet que contrasta amb la generalitzada moda que fan gairebé tots els municipis amb l’eslògan «El RIU ÉS VIU».

Any rere any hem anat constatant que, lluny d’aquest eslògan, cada temporada el riu va perdent habitants. Les poblacions d’ocells, com els ànecs o els limícoles, van reduint les seves poblacions progressivament i aquest any les dades, malauradament, ens han tornat a donar la raó. EL RIU ES MOR!!

Hi ha unes quantes raons que fan entendre aquesta tendència, bona part de la qual prové dels diners del tren de l’alta velocitat. Per compensar els danys ocasionats a causa de la seva construcció, es van repartir diners a tots el municipis afectats pel pas del tren i els governs municipals van aprofitar per obrir el riu a la gent sense cap control. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també va ficar la ma i, lluny de gestionar el riu com un únic ecosistema natural, ha eliminat les lleres amb vegetació i les ha canviat per esculleres de roca que dificulten que els ocells aquàtics trobin un espai tranquil on poder descansar i fer el seu niu.

Cal que els que gestionen el riu: municipis, ACA i Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, tinguin les ganes suficients de retornar al riu el que és del riu.

És del tot necessari crear una figura jurídica per protegir el nostre riu Llobregat!!

Resum dels censos d’ocells hivernats dels darrers 12 anys

Taula de l’evolució dels anàtids al riu Llobregat
Taula de l’evolució dels ràl·lids al riu Llobregat
Taula de l’evolució dels limícoles al riu Llobregat

Text: Andreu Burguera

La puput: l’ocell que put

La puput (Upupa epops), abubilla en castellà, nom onomatopeic del seu cant, és molt comuna i popular a la zona mediterrània. És una au migratòria de l’ordre Buceriforme i de la família Upupidae. La seva àrea de distribució comprèn les zones més temperades i tropicals d’Europa, Àfrica i Àsia, on fa la cria durant l’època de primavera i estiu. Hiverna al sud-est asiàtic, Magreb i Àfrica subsahariana, encara que ja s’ha adaptat i hi ha una població considerable sedentària hivernant a la Península ibèrica, principalment al Sud i Llevant.

Aquest ocell fa uns 25-29 cm de llargària. És de color marró canyella amb tonalitats salmonades i amb les ales ratllades de blanc i negre. La cua és negra, amb una ampla ratlla blanca cap el terç final i una taca blanca a l’arrel. La part inferior és de color terrós clar amb taques negres al ventre. Un dels trets més peculiars que el caracteritza és que disposa d’un plomall de plomes erèctils, o cresta, d’uns 5-6 cm de llarg, amb les puntes negres, què normalment té plegat i que el pot desplegar, a mena d’un vano, en diferents ocasions, com quan se sent alarmat, quan fa la parada nupcial, quan aterra o quan es fa la neteja. També és característic el bec, llarg, prim i lleugerament corbat. Una altra cosa que crida la atenció és el seu vol, què molts comparen al vol de les papallones: lent, rasant, ondulant i amb canvis de direcció bruscos. El seu cant és molt singular i el fa inflant el coll i amb el bec lleugerament obert inclinant-lo sobre el pit. Fa tres sons guturals i aflautats, tal com upuu-puu-puu!, repetit monòtonament, i que se sent a gran distància. Ocasionalment, també fa una mena de xiuxiueig baix.

La puput en uns moments de descans, netejant-se les plomes i el bec

El seu hàbitat són els boscos oberts, terres de cultiu, horts, olivars, herbassars, ribes dels rius i s’ha adaptat molt bé a parcs i jardins urbans, tolerant la presència humana. És una au insectívora i es pot veure deambulant per terra, generalment solitària, a la cerca del seu aliment, principalment tota mena d’insectes: cucs, escarbats, grills, llagostes, aranyes, cargols i larves d’insectes. És important saber que és una depredadora natural de les pupes de la processionària del pi. Amb sort i atenció, es pot observar com utilitza el seu llarg bec per furgar al terra o als troncs d’arbres secs i com extreure les larves d’insectes del seu interior i com, amb un moviment del cap, ràpid i hàbil, llença la presa capturada a l’aire i la recull amb una precisió gairebé total, deixant-la caure fins a la gola. Els seus depredadors naturals són els falcons, les musteles i les serps.

Cercant i atrapant l’aliment

Arribada la primavera o abans, depenent del clima, la puput fa el niu, sense massa condicionament, en forats d’arbres vells, de murs, cases enrunades, teulades i llocs semblants. La femella posa de 5 a 10 ous, de color blavós, i els incuba durant 16-19 dies. Durant aquest temps, és alimentada pel mascle.

Hem de dir que aquest ocell té la fama de pudent. El mateix nom en català “puput” es una composició mixta pu, pel seu cant i put, perquè fa mala olor. Això és perquè el seu niu fa molta pudor, en part pels excrements que s’hi acumulen i en part perquè la femella i els polls disposen d’una glàndula uropigial que excreta una substància fètida. Tot plegat és un sistema per defensar-se dels depredadors. La femella ruixa els ous també amb aquesta substància fosca i per aquest motiu, durant la incubació, esdevenen marrons. A més, se sap que els joves es defensen llençant un ruixat d’excrements contra els agressors. Quan neixen els polls, tant el mascle com la femella els alimenten i solen romandre al niu entre 20 i 27 dies. En ocasions fan dues postes, cap el març i cap el juny-juliol.

Individu jove cercant aliment amb la cresta, encara en creixement, desplegada

La puput, malgrat la seva fama de pudent, és un ocell elegant i bonic per gaudir de la seva contemplació, què a més ajuda a mantenir l’equilibri dels ecosistemes com a depredador d’insectes perjudicials -per exemple la processionària del pi- i que cal preservar pel bé del medi natural i la seva biodiversitat, de vital importància per la nostra pròpia existència com a espècie.

Anecdotari : una lliçó dolorosa.

Quan jo era un marrec, en vaig tenir la sort de viure envoltat de natura. Els meus pares eren masovers d’una casa gran, amb jardins, horts i vinyes, situada a peu de muntanya, a Martorell, també a la comarca del Baix Llobregat. Això i la meva curiositat van marcar profundament la meva passió per la biodiversitat natural. Quan jo vaig parar atenció en una puput al natural, ja l’havia vista abans en la meva col·lecció de cromos, doncs era de les més vistoses amb la seva cresta desplegada, i al moment esdevingué una de les meves favorites. Doncs bé, en unes obres que es van fer a la teulada de la casa per reparar unes goteres, entre la runa hi van trobar un niu, ja buit, que feia una forta pudor i algú va dir que era un niu d’una puput. Això se’n va quedar a la memòria i l’any vinent, quan ja sentia el cant inconfusible de la puput, mogut per la curiositat, vaig decidir fer una incursió a la teulada per intentar localitzar el seu suposat niu. Dit i fet! Em vaig enfilar i vaig començar a aixecar teules sense cap resultat, fins que la sorpresa no va ser ben bé l’esperada. Sota una de les teules hi havia enganxat un niu, sí, però de vespes!!! Immediatament, vaig deixar caure la teula al seu lloc i vaig sortir corrent, perseguit i picat per les vespes enfurismades, que jo intentava infructuosament foragitar tot sacsejant els braços. Quan vaig poder refugiar-me a l’interior de la casa, no recordo quantes doloroses fiblades portava a sobre. Lliçó apresa!!! L’observació a la natura ha de ser respectuosa, discreta i mai invasiva, que no pugui empaitar o molestar les seves criatures.

Text i fotografies: Xose Santín

Tercera sortida de recol·lecció d’orquídies

Seguint amb el nostre projecte de creació d’un espai de conservació d’orquídies, amb l’objectiu principal de preservar i divulgar les diferents espècies que es poden trobar en les zones, encara verdes, del nostre municipi, un grup de companys de la comissió de Natura del Centre d’Estudis Santboians, hem fet una tercera sortida de recol·lecció d’exemplars.

Dos moments durant la recollida de les orquídies

Concretament s’han recollit 8 exemplars, entre Ophrys sp., Anacamptis pyramidalis i Barlia robertiana, de diferents llocs on pateixen especial vulnerabilitat per causa, principalment, de la pressió humana i dels seus interessos, sovint en conflicte amb el medi natural i la seva biodiversitat, sense tenir en compte la importància que això té per al nostre futur com a espècie. Principalment, s’estan recollint exemplars de la zona de la riera de la Bòbila, espai molt ric en orquídies i en perill de ser totalment transformat.

Durant la plantació a l’espai habilitat de Can Torrents i un detall d’un dels exemplars recollits a la riera de la Bòbila en el seu nou lloc

Posteriorment, i després de comprovar amb satisfacció l’èxit de les dues fases anteriors, vam procedir a la replantació en el lloc destinat dels exemplars recollits, un espai cedit del jardí dins les dependències de Can Torrents-Museu Municipal, entitat interessada des d’un principi en el projecte, a qui estem molt agraïts pel seu recolzament i col·laboració.

Text i fotos: Xose Santín

Instal·lació d’una caixa niu per a gamarús

Prosseguint amb les activitats que du a terme la comissió Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians i amb l’objectiu de tenir cura del nostre patrimoni natural, aquest passat diumenge un petit grup d’integrants de la comissió, ben equipats i extremant les mesures de seguretat per la Covid-19, ens vam apropar a la muntanya de Sant Ramon (el Montbaig). Encapçalats pels nostres experimentats companys en caixes niu, en Joan Pau i en Rafa, vam procedir-ne a la instal·lació d’una de nova, en aquesta ocasió, per a gamarús (Strix aluco), una espècie important en l’ecosistema i en perill de regressió.

Dos moments durant la instal·lació de la caixa niu per a gamarús

Aquesta tasca comporta un acurat treball previ d’estudi i observació de l’espècie què es pretén en faci ús de la caixa niu per a la cria. En aquest cas, dels costums i de l’habitat del gamarús. Posteriorment i amb aquestes dades, es fa una recerca del lloc i de l’arbre adient i, un cop fabricada la caixa, es procedix a la seva instal·lació. Ja només queda restar a l’espera que l’ocell en qüestió la triï per fer el seu niu.

La caixa niu de gamarús en el seu lloc definitiu

Tot aquest esforç el fem perquè estimem la nostra mare natura i hi tindrà un sentit ple si s’aconsegueix estimular entre la gent el seu coneixement, respecte, conservació i gaudi responsable, necessaris per a un correcte equilibri home-natura.

Text i fotografies: Xose Santín

Conferència sobre el Montbaig-Montpedrós

Continuant amb la nostra tasca d’estudi i divulgació del nostre patrimoni natural ahir, a les 19 hores, va tenir lloc a can Torrents, una xerrada d’en Valentí González sota el títol Per què són necessaris els estudis botànics? El cas particular de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós.

La xerrada es va fer al pati de can Torrents, on es podien mantenir les mesures de seguretat derivades de la pandèmia Covid19 i permetia la projecció d’una presentació de diapositives

La xerrada estava enquadrada dins de la programació de les Conferències d’estiu de la Rutlla, organitzades pel Centre d’Estudis Santboians i el museu de Sant Boi.

La sessió va ser molt clarificadora i reivindicativa i va ser seguida per una encoratjadora força afluència de públic de totes les edats, entregada i molt interessada en el tema. El contingut es podria resumir en que és necessari comptar amb el coneixement suficient, en aquest cas del patrimoni botànic, però que s’ha d’estendre també a la resta del patrimoni natural i cultural, abans de realitzar qualsevol activitat humana o gestió administrativa que pogués comprometre el futur del nostre medi ambient. I en el nostre cas concret, abans de fer qualsevol actuació sobre les muntanyes que ens envolten.

Un altre moment de la sessió que va ser seguida per força públic

Un altre punt important de la xerrada va ser quan es va comentar la importància de conscienciar als habitants de Sant Boi perquè entenguin que tenir espais naturals a prop i tant a l’abast és una gran sort i que aprofitar-los d’una manera sostenible repercuteix directa i positivament en la seva salut física i emocional.

La part reivindicativa semblava haver calat pel que es deduïa de les preguntes i comentaris del públic, fet que resulta força satisfactori i que, per tant, ens obliga a seguir en aquesta línia.

Text i fotografies: Xose Santín

Sortida de recerca per la vall del Llor

El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.

La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)

El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.

Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)

Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).

La llista d’ocells que es van observar és la següent:

  1. Abellerol (Merops apiaster)
  2. Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
  3. Ballester (Tachymarptis melba)
  4. Bruel (Regulus ignicapillus)
  5. Cadernera (Carduelis carduelis)
  6. Esparver vulgar (Accipiter nisus)
  7. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  8. Falciot negre (Apus apus)
  9. Gafarró (Serinus serinus)
  10. Gaig (Garrulus glandarius)
  11. Gratapalles (Emberiza cirlus)
  12. Mallerenga carbonera (Parus major)
  13. Mallerenga petita (Periparus ater)
  14. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
  15. Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
  16. Merla (Turdus merula)
  17. Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
  18. Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  19. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)
  20. Oriol comú (Oriolus Oriolus)
  21. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
  22. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  23. Pardal comú (Passer domesticus)
  24. Papamosques gris (Muscicapa striata)
  25. Picot garser gros (Dendrocopus major)
  26. Picot verd (Picus viridis)
  27. Pit-roig (Erithacus rubecula)
  28. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  29. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  30. Tord comú (Turdus philomelos)
  31. Tórtora europea (Streptopelia turtur)
  32. Tudó (Columba palumbus)

La llista de plantes observades és la següent:

  1. Agrimonia eupatoria
  2. Alyssum maritimum
  3. Amaranthus retroflexus
  4. Ampelodesmos mauritanica (càrritx)
  5. Anagallis arvensis
  6. Andryala integrifolia
  7. Antirrhinum majus subsp. majus (conillets)
  8. Araujia sericifera
  9. Arbutus unedo (arboç)
  10. Arctium minus
  11. Arundo donax (canya)
  12. Asparagus acutifolius (esparreguera boscana)
  13. Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris
  14. Asplenium trichomanes
  15. Avena barbata
  16. Blackstonia perfoliata subsp. perfoliata
  17. Brachypodium retusum (llistó)
  18. Briza maxima
  19. Calicotome spinosa (argelaga negra)
  20. Carlina corymbosa subsp. hispanica
  21. Catapodium rigidum subsp. rigidum
  22. Celtis australis (lledoner)
  23. Centaurea calcitrapa
  24. Centaurium erythraea subsp. majus
  25. Ceratonia siliqua (garrofer)
  26. Cichorium intybus (xicoira)
  27. Cirsium vulgare
  28. Cistus albidus (estepa blanca)
  29. Cistus monspeliensis (estepa negra)
  30. Cistus salviifolius (estepa borrera)
  31. Clematis flammula
  32. Clematis vitalba
  33. Colutea arborescens (espantallops)
  34. Convolvulus althaeoides
  35. Convolvulus arvensis
  36. Coriaria myrtifolia (roldor)
  37. Cornus sanguinea subsp. sanguinea (sanguinyol)
  38. Corylus avellana (avellaner)
  39. Cotoneaster [s. l.]
  40. Cynodon dactylon
  41. Cynoglossum creticum
  42. Cynosurus echinatus
  43. Dactylis glomerata
  44. Daphne gnidium (matapoll)
  45. Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum (botja d’escombres)
  46. Echium vulgare
  47. Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
  48. Erica arborea (bruc boal)
  49. Erica multiflora (bruc d’hivern)
  50. Eryngium campestre
  51. Euphorbia peplus
  52. Euphorbia serrata
  53. Foeniculum vulgare subsp. piperitum (fonoll)
  54. Fragaria vesca (maduixera)
  55. Galactites tomentosa
  56. Galium lucidum subsp. lucidum
  57. Galium maritimum
  58. Geranium columbinum
  59. Geranium robertianum subsp. purpureum
  60. Hedera helix (heura)
  61. Helichrysum stoechas (sempreviva borda)
  62. Hirschfeldia incana
  63. Hordeum murinum
  64. Hyparrhenia hirta subsp. pubescens
  65. Hypericum perforatum (pericó)
  66. Inula viscosa (olivarda)
  67. Juniperus oxycedrus (càdec)
  68. Lactuca serriola
  69. Lavandula stoechas subsp. stoechas (tomaní)
  70. Linum trigynum
  71. Lonicera implexa subsp. implexa (lligabosc mediterrani)
  72. Malva sylvestris
  73. Medicago lupulina
  74. Melica ciliata subsp. magnolii
  75. Oenothera rosea
  76. Origanum vulgare (orenga)
  77. Orobanche hederae
  78. Oryzopsis miliacea subsp. miliacea
  79. Oxalis corniculata
  80. Pallenis spinosa
  81. Parietaria officinalis (morella de paret)
  82. Petrorhagia prolifera
  83. Phagnalon saxatile
  84. Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta)
  85. Pinus halepensis (pi blanc)
  86. Pinus pinea (pi pinyer)
  87. Pistacia lentiscus (llentiscle)
  88. Plantago lagopus
  89. Plantago lanceolata
  90. Plantago major subsp. major
  91. Polypodium vulgare subsp. serrulatum
  92. Prunella laciniata
  93. Prunus mahaleb
  94. Psoralea bituminosa (trèvol pudent)
  95. Quercus coccifera (garric)
  96. Quercus ilex subsp. ilex (alzina)
  97. Quercus pubescens (roure martinenc)
  98. Rhamnus alaternus (aladern)
  99. Rosa sempervirens
  100. Rosmarinus officinalis (romaní)
  101. Rubia peregrina (rogeta)
  102. Rubus canescens
  103. Rubus ulmifolius (esbarzer)
  104. Rumex pulcher
  105. Ruscus aculeatus (galzeran)
  106. Scabiosa atropurpurea
  107. Sedum sediforme
  108. Selaginella denticulata
  109. Senecio pterophorus
  110. Sherardia arvensis
  111. Sideritis romana subsp. romana
  112. Smilax aspera (arítjol)
  113. Sonchus oleraceus
  114. Sonchus tenerrimus
  115. Sorbus domestica
  116. Spartium junceum (ginesta)
  117. Stachys ocymastrum
  118. Torilis arvensis
  119. Trifolium angustifolium
  120. Trifolium arvense
  121. Trifolium campestre
  122. Trifolium pratense
  123. Trifolium repens
  124. Ulex parviflorus (gatosa)
  125. Ulmus minor (om)
  126. Urospermum dalechampii
  127. Verbena officinalis
  128. Viburnum tinus subsp. tinus (marfull)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.

Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín

Biodiversitat a tocar de la ciutat: una colònia d’abellerols s’ha instal·lat a la riera de la Bòbila.

Una de les causes més importants de la pèrdua de biodiversitat al nostre planeta és la destrucció contínua d’hàbitats on la fauna salvatge pugui viure, alimentar-se i reproduir-se.

Sempre han existit espècies que s’han adaptat en millor o pitjor mesura als canvis generats per la humanitat. Però, malauradament, n’hi ha moltes més que s’han vist afectades molt negativament per la pèrdua del seu hàbitat natural, reduint notablement les seves poblacions o, fins i tot, desapareixent d’una zona o territori, amb el conseqüent trencament de l’equilibri natural d’aquell lloc.

A mitjans del mes d’abril vaig detectar un grup d’abellerols (Merops apiaster) sobrevolant els terrenys de la riera de la Bòbila. Després d’uns dies de fer un seguiment amb observacions discretes a la riera, he constatat que una petita colònia d’entre 5 i 8 parelles d’abellerols han excavat els seus nius a la riera, el que significa una excel·lent notícia per a la biodiversitat de Sant Boi.

Què és un abellerol?

L’abellerol és un ocell molt bonic amb la mida aproximada d’un colom. Els colors del seu plomatge, el situen en el nostre imaginari, més com un ocell de les selves tropicals de l’Amazònia, que no pas com una espècie europea. És un ocell espectacular.

abellerols-11-2
Abellerols a la riera de la Bòbila

Els abellerols són ocells migradors que passen l´hivern en latituds més càlides. Arriben als seus territoris de cria a Europa entre el març i l’abril i cap a finals de l’estiu marxen a l’Àfrica tropical subsahariana, fent un viatge de milers de quilòmetres per passar l’hivern en països com el Congo o Zimbàbue.

Com el seu nom indica, la seva dieta està basada en diferents insectes voladors que sempre capturen en vol. El seu cant és molt característic, sempre canten durant el vol i quan l’escoltes per primera vegada, ja no el tornes a oblidar mai.

Audio gravat a la riera de la Bòbila.

La importància de les colònies de cria

Una de les característiques principals dels abellerols és que fan els seus nius en colònies on arriben a ser desenes d’individus. Cada parella excava un túnel, de fins 2 metres de profunditat, que desemboca en una petita cambra on fan el niu.

Aquestes colònies són molt importants per a la població europea d’abellerols, ja que són utilitzades any rere any, durant dècades, per les mateixes parelles. La destrucció d’una d’aquestes colònies, implica directament una regressió important en la seva població europea i, en conseqüència, un empobriment de la nostra qualitat ambiental i de la biodiversitat del nostre territori.

abellerols-10-3
9 Abellerols descansen a un arbre mort

Preocupació per la possible destrucció de la colònia d’abellerols

Des de la Rutlla Natura estem molt preocupats per la possible urbanització i destrucció de la riera de la Bòbila, un espai natural tan important per a la flora com per a la fauna de Sant Boi. A la riera podem trobar fins a 8 espècies diferents d’orquídies. També hi tenim constància de que aus com la puput, l’oriol, la mallerenga blava o ara l’abellerol utilitzen aquesta zona per a reproduir-se. Els abellerols consten a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i a la Llista Vermella Europea de les Aus apareix com a “Preocupació Menor”.

abellerols-10

Demanem als organismes oficials, responsables del territori i de la conservació de la nostra fauna salvatge, que vetllin per protegir intacte aquest espai natural únic, dintre d’una regió metropolitana amb una forta pressió humana i urbanística.

També demanem al govern del nostre ajuntament, que anteposi la preservació d’aquest paratge natural patrimoni de tots els Santboians, als interessos urbanístics privats d’uns quants.

wp-1589910232384.jpg
Bosc mediterrani al tram superior de la riera de la Bòbila

No podem viure d’esquenes a la natura. En aquest temps que ens ha tocat viure, de canvis tan importants, hem d’aprofitar l’oportunitat per crear una societat més respectuosa amb tots els éssers vius i hem de prioritzar la conservació de la natura que tenim més a prop de casa, pensar globalment per actuar localment.

abellerols-12

També hem de recordar que els nius dels abellerols tenen un règim de protecció especial i que necessiten de tranquil·litat per tirar endavant la niada. Per tant, preguem màxima cura durant les properes setmanes.

Des de la Rutlla Natura continuarem treballant perquè aquesta colònia d’abellerols, continuï niant i criant els seus polls, durant les properes dècades, al lloc on els seus pares, avis, besavis i rebesavis van escollir, a la riera de la Bòbila de Sant Boi.

Text, fotografies, vídeo i àudio: Iván Vega

L’Oriol

Un dels nombrosos regals que ens pot oferir la mare natura és la possibilitat de poder veure, amb molta sort i parant molta atenció, un ocell dels més vistosos i alhora més esquius que visiten les nostres contrades durant l’època de cria (primavera i estiu).

L’Oriol (Oriolus oriolus), nomenat així en català per l’onomatopeia del seu cant, doncs sembla que soni “oriol” o, en castellà, oropéndola europea, en clara referència al color del plomatge dels mascles, d’un groc intens i que contrasta amb el color de les ales que son negres.

Es tracta d’un ocell passeriforme, d’uns 25 cm, amb un vol fluid i ràpid i un cant fort, curt i aflautat, amb un to de certa malenconia què és fàcilment distingible. Les femelles i els joves són similars als mascles però amb colors més apagats, verd groguenc per sobre i el ventre gairebé blanc i ratllat amb línies de fines taques negres.

Viu principalment a dalt dels arbres on passa desapercebut entre el fullatge, doncs és un animal tímid. S’alimenta principalment d’insectes, preferentment erugues, i també d’algunes baies. El seu hàbitat és principalment les arbredes de ribera.

Aquí a Sant Boi, és pot observar en diferents zones de la riera de Can Soler, on sembla haver-hi una població de certa importància, i també se n’han pogut observar alguns individus a les arbredes que envolten les rieres de Can Pinyol i de la Bòbila. Un més dels molts motius pels què cal protegir i conservar totes aquestes zones d’interès natural. També es pot trobar en parcs molt arbrats, boscos i arbres fruiters ja vells.

L’oriol és una au migradora regular. Durant l’època de nidificació, primavera i estiu, viu al centre i al sud d’Europa i al nord d’Àfrica i hiverna al centre i sud d’Àfrica. A Catalunya es troba arreu, llevat dels Pirineus per sobre dels 1.600 m. El niu el penja generalment entre la forcadura de les branques.

Text i fotografies: Xose Santín; àudio: Iván Vega

Les aranyes del delta del Llobregat

El món de les aranyes és un món desconegut, encara per descobrir en molts territoris del nostre país. L’any 2015 es va publicar un estudi desenvolupat al delta del Llobregat entre els anys 2011 i 2013.

Aquest treball està signat per José Antonio Barrientos, professor jubilat de l’Àrea de Zoologia del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per Diego Fernández, entomòleg pratenc del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’article es va publicar al núm 27 de la Revista Ibérica de Aracnología.

Hem de recordar que les aranyes no són insectes, com pensa la gran majoria de la gent. Pertanyen a la classe dels aràcnids com, per exemple, els escorpins, els àcars i les paparres. Els insectes són una altra classe diferent d’artròpodes.

El que més destaca de l’article és el desconeixement que sobre el tema de les aranyes havia en un territori tan estudiat en altres aspectes de les ciències naturals com és el delta del Llobregat. Fins a la publicació, les citacions més properes al Delta es referien a 5 espècies en el municipi de Castelldefels, però sense precisar si es tractaven de citacions deltaiques o no.

En aquest estudi s‘esmenten 92 espècies diferents d’aranyes. De les quals, 16 no havien estat citades encara a la província de Barcelona, altres 17 són primera citació a Catalunya i dues són novetats per a la fauna ibero-balear. A més, es comenta la relació d’aquestes espècies amb els diferents hàbitats deltaics.

Inexplicablement, aquestes dades no estan recollides a la publicació Els sistemes naturals del delta del Llobregat, obra que recull tot el que se sap referit al món de les ciències naturals d’aquesta zona natural i publicada l’any 2018.

Sigui com sigui, la informació d’aquest treball és extraordinàriament útil perquè completa un buit de coneixement i revaloritza un espai tan amenaçat com és el delta del Llobregat. L’estudi continua i en un temps tindrem noves dades.

Aranya del gènere Philodromus

Text: Valentí González; fotografia: Andreu Burguera

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera