Continuant amb la nostra tasca d’estudi i divulgació del nostre patrimoni natural ahir, a les 19 hores, va tenir lloc a can Torrents, una xerrada d’en Valentí González sota el títol Per què són necessaris els estudis botànics? El cas particular de l’espai natural del Montbaig-Montpedrós.
La xerrada es va fer al pati de can Torrents, on es podien mantenir les mesures de seguretat derivades de la pandèmia Covid19 i permetia la projecció d’una presentació de diapositives
La xerrada estava enquadrada dins de la programació de les Conferències d’estiu de la Rutlla, organitzades pel Centre d’Estudis Santboians i el museu de Sant Boi.
La sessió va ser molt clarificadora i reivindicativa i va ser seguida per una encoratjadora força afluència de públic de totes les edats, entregada i molt interessada en el tema. El contingut es podria resumir en que és necessari comptar amb el coneixement suficient, en aquest cas del patrimoni botànic, però que s’ha d’estendre també a la resta del patrimoni natural i cultural, abans de realitzar qualsevol activitat humana o gestió administrativa que pogués comprometre el futur del nostre medi ambient. I en el nostre cas concret, abans de fer qualsevol actuació sobre les muntanyes que ens envolten.
Un altre moment de la sessió que va ser seguida per força públic
Un altre punt important de la xerrada va ser quan es va comentar la importància de conscienciar als habitants de Sant Boi perquè entenguin que tenir espais naturals a prop i tant a l’abast és una gran sort i que aprofitar-los d’una manera sostenible repercuteix directa i positivament en la seva salut física i emocional.
La part reivindicativa semblava haver calat pel que es deduïa de les preguntes i comentaris del públic, fet que resulta força satisfactori i que, per tant, ens obliga a seguir en aquesta línia.
El passat 28 de juny, alguns membres de la comissió Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians vàrem fer una sortida de recerca per la vall del Llor.
La vall del Llor, amb la masia de Santa Bàrbara, entre la pineda, i el Pi de Can Cartró, al fons (fotografia: Xose Santín)
El recorregut començà davant de l’entrada a la finca de Santa Bàrbara, al final del carrer dels Eucaliptus, i continuà pel camí dels Minyonets, a la vora del torrent de Can Totossaus. Vàrem fer la volta per la Roca Negra i tornàrem al mateix lloc de sortida pel camí de la carena. Vam completar, d’aquesta manera, un recorregut circular.
Moment de descans en la Roca Negra (fotografia: Valentí González)
Durant la sortida vam apuntar les plantes i els ocells que observàvem i vam aprofitar per buscar nous emplaçaments a la vall de caixes niu de gamarús (Strix aluco).
La llista d’ocells que es van observar és la següent:
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cadernera, papamosques gris, pit-roig, tallarol capnegre, Prunella laciniata, Hypericum perforatum, Oenothera rosea i Briza maxima.
Text: Andreu Burguera i Valentí González; fotografies: Valentí González i Xose Santín
Una de les causes més importants de la pèrdua de biodiversitat al nostre planeta és la destrucció contínua d’hàbitats on la fauna salvatge pugui viure, alimentar-se i reproduir-se.
Sempre han existit espècies que s’han adaptat en millor o pitjor mesura als canvis generats per la humanitat. Però, malauradament, n’hi ha moltes més que s’han vist afectades molt negativament per la pèrdua del seu hàbitat natural, reduint notablement les seves poblacions o, fins i tot, desapareixent d’una zona o territori, amb el conseqüent trencament de l’equilibri natural d’aquell lloc.
A mitjans del mes d’abril vaig detectar un grup d’abellerols (Merops apiaster) sobrevolant els terrenys de la riera de la Bòbila. Després d’uns dies de fer un seguiment amb observacions discretes a la riera, he constatat que una petita colònia d’entre 5 i 8 parelles d’abellerols han excavat els seus nius a la riera, el que significa una excel·lent notícia per a la biodiversitat de Sant Boi.
Què és un abellerol?
L’abellerol és un ocell molt bonic amb la mida aproximada d’un colom. Els colors del seu plomatge, el situen en el nostre imaginari, més com un ocell de les selves tropicals de l’Amazònia, que no pas com una espècie europea. És un ocell espectacular.
Abellerols a la riera de la Bòbila
Els abellerols són ocells migradors que passen l´hivern en latituds més càlides. Arriben als seus territoris de cria a Europa entre el març i l’abril i cap a finals de l’estiu marxen a l’Àfrica tropical subsahariana, fent un viatge de milers de quilòmetres per passar l’hivern en països com el Congo o Zimbàbue.
Com el seu nom indica, la seva dieta està basada en diferents insectes voladors que sempre capturen en vol. El seu cant és molt característic, sempre canten durant el vol i quan l’escoltes per primera vegada, ja no el tornes a oblidar mai.
Audio gravat a la riera de la Bòbila.
La importància de les colònies de cria
Una de les característiques principals dels abellerols és que fan els seus nius en colònies on arriben a ser desenes d’individus. Cada parella excava un túnel, de fins 2 metres de profunditat, que desemboca en una petita cambra on fan el niu.
Aquestes colònies són molt importants per a la població europea d’abellerols, ja que són utilitzades any rere any, durant dècades, per les mateixes parelles. La destrucció d’una d’aquestes colònies, implica directament una regressió important en la seva població europea i, en conseqüència, un empobriment de la nostra qualitat ambiental i de la biodiversitat del nostre territori.
9 Abellerols descansen a un arbre mort
Preocupació per la possible destrucció de la colònia d’abellerols
Des de la Rutlla Natura estem molt preocupats per la possible urbanització i destrucció de la riera de la Bòbila, un espai natural tan important per a la flora com per a la fauna de Sant Boi. A la riera podem trobar fins a 8 espècies diferents d’orquídies. També hi tenim constància de que aus com la puput, l’oriol, la mallerenga blava o ara l’abellerol utilitzen aquesta zona per a reproduir-se. Els abellerols consten a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i a la Llista Vermella Europea de les Aus apareix com a “Preocupació Menor”.
Demanem als organismes oficials, responsables del territori i de la conservació de la nostra fauna salvatge, que vetllin per protegir intacte aquest espai natural únic, dintre d’una regió metropolitana amb una forta pressió humana i urbanística.
També demanem al govern del nostre ajuntament, que anteposi la preservació d’aquest paratge natural patrimoni de tots els Santboians, als interessos urbanístics privats d’uns quants.
Bosc mediterrani al tram superior de la riera de la Bòbila
No podem viure d’esquenes a la natura. En aquest temps que ens ha tocat viure, de canvis tan importants, hem d’aprofitar l’oportunitat per crear una societat més respectuosa amb tots els éssers vius i hem de prioritzar la conservació de la natura que tenim més a prop de casa, pensar globalment per actuar localment.
També hem de recordar que els nius dels abellerols tenen un règim de protecció especial i que necessiten de tranquil·litat per tirar endavant la niada. Per tant, preguem màxima cura durant les properes setmanes.
Des de la Rutlla Natura continuarem treballant perquè aquesta colònia d’abellerols, continuï niant i criant els seus polls, durant les properes dècades, al lloc on els seus pares, avis, besavis i rebesavis van escollir, a la riera de la Bòbila de Sant Boi.
Un dels nombrosos regals que ens pot oferir la mare natura és la possibilitat de poder veure, amb molta sort i parant molta atenció, un ocell dels més vistosos i alhora més esquius que visiten les nostres contrades durant l’època de cria (primavera i estiu).
L’Oriol (Oriolus oriolus), nomenat així en català per l’onomatopeia del seu cant, doncs sembla que soni “oriol” o, en castellà, oropéndola europea, en clara referència al color del plomatge dels mascles, d’un groc intens i que contrasta amb el color de les ales que son negres.
Es tracta d’un ocell passeriforme, d’uns 25 cm, amb un vol fluid i ràpid i un cant fort, curt i aflautat, amb un to de certa malenconia què és fàcilment distingible. Les femelles i els joves són similars als mascles però amb colors més apagats, verd groguenc per sobre i el ventre gairebé blanc i ratllat amb línies de fines taques negres.
Viu principalment a dalt dels arbres on passa desapercebut entre el fullatge, doncs és un animal tímid. S’alimenta principalment d’insectes, preferentment erugues, i també d’algunes baies. El seu hàbitat és principalment les arbredes de ribera.
Aquí a Sant Boi, és pot observar en diferents zones de la riera de Can Soler, on sembla haver-hi una població de certa importància, i també se n’han pogut observar alguns individus a les arbredes que envolten les rieres de Can Pinyol i de la Bòbila. Un més dels molts motius pels què cal protegir i conservar totes aquestes zones d’interès natural. També es pot trobar en parcs molt arbrats, boscos i arbres fruiters ja vells.
L’oriol és una au migradora regular. Durant l’època de nidificació, primavera i estiu, viu al centre i al sud d’Europa i al nord d’Àfrica i hiverna al centre i sud d’Àfrica. A Catalunya es troba arreu, llevat dels Pirineus per sobre dels 1.600 m. El niu el penja generalment entre la forcadura de les branques.
El món de les aranyes és un món desconegut, encara per descobrir en molts territoris del nostre país. L’any 2015 es va publicar un estudi desenvolupat al delta del Llobregat entre els anys 2011 i 2013.
Aquest treball està signat per José Antonio Barrientos, professor jubilat de l’Àrea de Zoologia del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per Diego Fernández, entomòleg pratenc del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’article es va publicar al núm 27 de la Revista Ibérica de Aracnología.
Hem de recordar que les aranyes no són insectes, com pensa la gran majoria de la gent. Pertanyen a la classe dels aràcnids com, per exemple, els escorpins, els àcars i les paparres. Els insectes són una altra classe diferent d’artròpodes.
El que més destaca de l’article és el desconeixement que sobre el tema de les aranyes havia en un territori tan estudiat en altres aspectes de les ciències naturals com és el delta del Llobregat. Fins a la publicació, les citacions més properes al Delta es referien a 5 espècies en el municipi de Castelldefels, però sense precisar si es tractaven de citacions deltaiques o no.
En aquest estudi s‘esmenten 92 espècies diferents d’aranyes. De les quals, 16 no havien estat citades encara a la província de Barcelona, altres 17 són primera citació a Catalunya i dues són novetats per a la fauna ibero-balear. A més, es comenta la relació d’aquestes espècies amb els diferents hàbitats deltaics.
Inexplicablement, aquestes dades no estan recollides a la publicació Els sistemes naturals del delta del Llobregat, obra que recull tot el que se sap referit al món de les ciències naturals d’aquesta zona natural i publicada l’any 2018.
Sigui com sigui, la informació d’aquest treball és extraordinàriament útil perquè completa un buit de coneixement i revaloritza un espai tan amenaçat com és el delta del Llobregat. L’estudi continua i en un temps tindrem noves dades.
Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.
Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.
Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.
Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.
Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.
A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.
Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.
L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.
Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.
Orquídies observades a la riera de la Bòbila:
A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).
La Rutlla Natura 