L’Oriol

Un dels nombrosos regals que ens pot oferir la mare natura és la possibilitat de poder veure, amb molta sort i parant molta atenció, un ocell dels més vistosos i alhora més esquius que visiten les nostres contrades durant l’època de cria (primavera i estiu).

L’Oriol (Oriolus oriolus), nomenat així en català per l’onomatopeia del seu cant, doncs sembla que soni “oriol” o, en castellà, oropéndola europea, en clara referència al color del plomatge dels mascles, d’un groc intens i que contrasta amb el color de les ales que son negres.

Es tracta d’un ocell passeriforme, d’uns 25 cm, amb un vol fluid i ràpid i un cant fort, curt i aflautat, amb un to de certa malenconia què és fàcilment distingible. Les femelles i els joves són similars als mascles però amb colors més apagats, verd groguenc per sobre i el ventre gairebé blanc i ratllat amb línies de fines taques negres.

Viu principalment a dalt dels arbres on passa desapercebut entre el fullatge, doncs és un animal tímid. S’alimenta principalment d’insectes, preferentment erugues, i també d’algunes baies. El seu hàbitat és principalment les arbredes de ribera.

Aquí a Sant Boi, és pot observar en diferents zones de la riera de Can Soler, on sembla haver-hi una població de certa importància, i també se n’han pogut observar alguns individus a les arbredes que envolten les rieres de Can Pinyol i de la Bòbila. Un més dels molts motius pels què cal protegir i conservar totes aquestes zones d’interès natural. També es pot trobar en parcs molt arbrats, boscos i arbres fruiters ja vells.

L’oriol és una au migradora regular. Durant l’època de nidificació, primavera i estiu, viu al centre i al sud d’Europa i al nord d’Àfrica i hiverna al centre i sud d’Àfrica. A Catalunya es troba arreu, llevat dels Pirineus per sobre dels 1.600 m. El niu el penja generalment entre la forcadura de les branques.

Text i fotografies: Xose Santín; àudio: Iván Vega

Les aranyes del delta del Llobregat

El món de les aranyes és un món desconegut, encara per descobrir en molts territoris del nostre país. L’any 2015 es va publicar un estudi desenvolupat al delta del Llobregat entre els anys 2011 i 2013.

Aquest treball està signat per José Antonio Barrientos, professor jubilat de l’Àrea de Zoologia del departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per Diego Fernández, entomòleg pratenc del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’article es va publicar al núm 27 de la Revista Ibérica de Aracnología.

Hem de recordar que les aranyes no són insectes, com pensa la gran majoria de la gent. Pertanyen a la classe dels aràcnids com, per exemple, els escorpins, els àcars i les paparres. Els insectes són una altra classe diferent d’artròpodes.

El que més destaca de l’article és el desconeixement que sobre el tema de les aranyes havia en un territori tan estudiat en altres aspectes de les ciències naturals com és el delta del Llobregat. Fins a la publicació, les citacions més properes al Delta es referien a 5 espècies en el municipi de Castelldefels, però sense precisar si es tractaven de citacions deltaiques o no.

En aquest estudi s‘esmenten 92 espècies diferents d’aranyes. De les quals, 16 no havien estat citades encara a la província de Barcelona, altres 17 són primera citació a Catalunya i dues són novetats per a la fauna ibero-balear. A més, es comenta la relació d’aquestes espècies amb els diferents hàbitats deltaics.

Inexplicablement, aquestes dades no estan recollides a la publicació Els sistemes naturals del delta del Llobregat, obra que recull tot el que se sap referit al món de les ciències naturals d’aquesta zona natural i publicada l’any 2018.

Sigui com sigui, la informació d’aquest treball és extraordinàriament útil perquè completa un buit de coneixement i revaloritza un espai tan amenaçat com és el delta del Llobregat. L’estudi continua i en un temps tindrem noves dades.

Aranya del gènere Philodromus

Text: Valentí González; fotografia: Andreu Burguera

Les orquídies de la riera de la Bòbila

Si a l’hora de fer un passeig, canviem el nostre punt de vista i fem un zoom, de seguida ens adonem que estem envoltats de tot un món d’éssers vius que fa segles ens acompanyen i que formen part de tot un patrimoni natural molt divers.

Dins de tota aquesta riquesa natural que ens envolta, avui vull parlar d’un grup d’éssers vius que estan molt a prop nostre, em refereixo al meravellós món de les orquídies.

Una orquídia no és ni més ni menys que una planta que al llarg de milers d’anys d’evolució ha modificat el seu aspecte exterior, concretament les seves flors, per adaptar-se al seu medi natural on viu, per assegurar la seva supervivència.

Hi ha descrites unes 20.000 orquídies diferents, que podem trobar arreu de la Terra, menys al pols i als deserts. A Catalunya en tenim més de seixanta i al nostre terme municipal de Sant Boi de Llobregat hem observat una quinzena d’espècies diferents.

Dels diferents grups que tenim al nostre municipi, n’hi ha un molt especial: les abelleres (gènere Ophrys), un grup d’orquídies molt estès arreu del Mediterrani. Al llarg de la seva evolució, les abelleres han modificat els seus aparells reproductors (les flors). Han canviat la forma, el color i, fins i tot, l’olor per semblar una femella d’una abella i així assegurar-se la visita del mascle que, en els seus intents de reproducció, provoca la pol·linització de l’orquídia. Tot aquest procés d’evolució s’ha fet sense cap destrucció del medi i no ha sigut necessària la modificació del seu entorn per poder sobreviure.

A part del grup de les abelleres, se n’han observat altres com ara les mosques grosses, la flor caputxina, el curraià blanc, el clavell violaci, el gall longipètal i, fins i tot, l’orquídia de la tardor que, com el seu nom indica, floreix passat l’estiu.

Al nostre municipi de Sant Boi de Llobregat, la població d’orquídies està repartida en petits prats i zones forestals aclarides. Una d’aquestes zones, on hem pogut observar fins a vuit espècies diferents, és la zona dels voltants de la riera de la Bòbila.

L’espai de la riera de la Bòbila està dins dels plans urbanístics del nostre ajuntament i, per tant, està amenaçat de desaparició com a espai natural. Seria bo, doncs, repensar aquests plans urbanístics, ara que ens hem adherit al Pla d’Emergència Climàtica, perquè la pèrdua de biodiversitat és un dels punts clau d’aquests pla. Hauríem d’actuar en consciència.

Totes aquestes orquídies i les d’arreu de Catalunya, les podeu consultar a l’Atles d’orquídies de Catalunya d’en Josep Nuet Badia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Orquídies observades a la riera de la Bòbila:

A dalt, d’esquerra a dreta: mosques grosses (Barlia robertiana), abelletes (Ophrys fusca), abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i abellera groga (Ophrys lutea). A baix, d’esquerra a dreta: curraià blanc (Cephalanthera longifolia), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), gall longipètal (Serapias vomeracea) i orquídia de la tardor (Spiranthes spiralis).

Text i fotografies: Andreu Burguera Vera