Construcció d’una bassa per a la cria d’amfibis

El passat diumenge 28 de novembre, la comissió de Natura de La Rutlla-Centre d’Estudis Santboians va construir una bassa per a amfibis a les instal·lacions de la Torre de Benviure. Aquesta activitat forma part d’un projecte estudiat i dissenyat des del principi de la seva fundació. El principal beneficiat amb la construcció d’aquesta bassa és un gripau anomenat tòtil (Alytes obstetricans) o sapo partero en castellà. El tòtil és un petit gripau que es caracteritza perquè el mascle s’encarrega de la cura dels ous de la posta, duent-los a sobre seu i que es troba molt amenaçat, com alguns altres amfibis. Esperem que els tòtils puguin aprofitar aquesta bassa, del tot necessària per completar el seu cicle vital per la mancança de punts d’aigua en el medi natural del nostre municipi. De ben segur, també serà molt important com abeurador de diferents altres espècies animals, com ara ocells, mamífers, insectes, etc.

Doncs aquest diumenge, amb el permís de l’Ajuntament de Sant Boi que va cedir el lloc d’instal·lació, els voluntaris de la comissió de natura de La Rutlla vam anar per feina, una mica feixuga, però amb la il·lusió i el convenciment que la causa s’ho valia amb escreix. Una mena de petit rescabalament de tot allò que la espècie humana, amb la nostra supèrbia i interessos materials, ha fet malbé a la nostra mare natura.

Un cop acabada la feina, un sentiment de satisfacció dominava els nostres esperits amb la positiva esperança que aviat la bassa s’omplirà de vida assolint l’objectiu proposat. Nosaltres sentim la responsabilitat que ens pertoca i continuarem, en la mesura de les nostres possibilitats, la tasca d’estudi, observació i divulgació, per posar en evidència tot allò que sigui important per millorar, per preservar el nostre patrimoni natural i per contribuir a que l’ésser humà torni a la integració amb la natura. Sembla que ens hem oblidat que procedim de la natura, que som natura i que tot el mal que li fem ens perjudica directament. Cal que ens adonem d’això urgentment abans no sigui massa tard.

Text: Xose Santín